Es considera mobilitat funcional la modificació de les funcions pactades en el contracte de treball. T'expliquem tot el que has de saber sobre aquest canvi de tasques.
La mobilitat funcional és la possibilitat que l’empresa té per canviar les tasques a una treballadora diferents de les pactades inicialment al contracte. És una decisió unilateral de l’empresa per ajustar les tasques de la plantilla a les seves necessitats (en cas que sigui un pacte entre la treballadora i l’empresa quedarà fora de la regulació, ja que es tractaria d’una modificació de les condicions laborals de mutu acord).
Per això, és important conèixer quines són les tasques que hem de realitzar és important saber quin és el nostre grup professional que quedarà fixat al contracte laboral.
Pot ser de dos tipus.
Els límits queden fixats per l’article 39 de l’Estatut de les Treballadores. Tot allò que excedeixi del que estableix aquest article quedarà fora de l’àmbit de la mobilitat funcional i es convertirà en una modificació substancial de les condicions de treball regulat a l’article 41.
En qualsevol cas, si no es respecta la dignitat de la treballadora, es podrà demanar l’extinció del contracte d’acord amb l’establert a l’article 50 de l’Estatut de les Treballadores. Així doncs, en cas que s’encomanin funcions superiors a les del grup professional per un període superior a 6 mesos durant un any o a vuit mesos durant 2 anys, la treballadora pot reclamar l’ascens si a això no s’hi oposa el que disposa el conveni col·lectiu o, en tot cas, la cobertura de la vacant corresponent a les funcions per la treballadora exerceix d’acord amb les regles en matèria d’ascensos aplicables a l’empresa, sens perjudici de reclamar la diferència salarial corresponent.
Tens dret a la compensació econòmica corresponent a les funcions que efectivament exerceixi, excepte en els casos de funcions inferiors, en què manté la retribució d’origen.
L’empresa no pot acomiadar-nos per mitjà d’un acomiadament objectiu per ineptitud sobrevinguda o manca d’adaptació al nou lloc de feina de l’article 52.Si tens dubtes, pots posar-te en contacte amb nosaltres i fer-nos arribar la teva consulta. T'assessorarem!
També t'interessa: Mobilitat geogràfica
La mobilitat geogràfica laboral és el trasllat d'una treballadora cap a un altre centre de treball, sempre que aquest trasllat exigeixi un canvi de residència.
La mobilitat geogràfica és la capacitat que l’empresa té per canviar el centre de treball, sempre que això suposi el trasllat de treballadores que no hagin estat contractades específicament per prestar serveis de manera itinerant i, per tant, el trasllat exigeixi un canvi de residència habitual.
S’ha de diferenciar entre dos conceptes: trasllat i desplaçament. El trasllat és aquella modificació del centre de treball de manera definitiva o quan superen els 12 meses en un període de 3 anys. I el desplaçament és quan el canvi és temporal o quan no superi el termini estipulat pel trasllat.
Està regulada a l’article 40 de l’Estatut de les Treballadores.
Tens dret a optar entre el trasllat i percebre una compensació per despeses, o l’extinció del contracte, i percebre una indemnització de 20 dies de salari per any de servei; els períodes de temps inferiors a 1 any s’han de prorratejar per mesos, i amb un màxim de 12 mensualitats.
Tanmateix, sens perjudici de l’obligació de fer el trasllat en el termini d’incorporació, la treballadora que no hagi optat per l’extinció del seu contracte i no estigui d’acord amb la decisió de l’empresa, la pot impugnar davant la jurisdicció social. La sentència haurà de declarar si el trasllat és justificat o no i, en aquest últim cas, ha de reconèixer el dret de la treballadora a ser reincorporada al centre de treball d’origen.
Si tens dubtes, pots posar-te en contacte amb nosaltres i fer-nos arribar la teva consulta. T'assessorarem!
Tot i que una gran part de la població catalana està vacunada la nova variant (òmicron) ja és present a l’Estat espanyol. Des del passat 1 de desembre, el Ministeri de Sanitat del Govern espanyol establert un nou protocol per contenir la propagació de la COVID-19. La nova estratègia obliga les contactes estretes de persones contagiades de COVID-19 (només de la variant òmicron) hauran de fer una quarantena d’aïllament.
Es considera que una persona és contacte estret quan s’ha produït un contacte entre una persona que tenia símptomes o hagi estat al mateix lloc durant un temps mínim de 15 minuts sense protecció, a una distància de menys de 2 metres, des de 48 hores abans d’aparèixer els símptomes fins al moment del diagnòstic.
Si la persona és asimptomàtica, es considera contacte estret tothom qui hi hagi estat en contacte amb la persona contagiada des de 48 hores abans del diagnòstic.
L’aïllament serà de 10 dies.
Sí. Encara que s’hagi passat la COVID-19 s’ha de seguir les noves mesures per frenar la propagació de la nova variant.
Sí. Les contactes estretes de les persones contagiades de la COVID-19 amb la variant òmicron hauran de fer quarantena encara que estiguin vacunades.
A Catalunya, l’Institut Català de la Salut és qui determinarà si una persona ha de fer quarantena davant d’un possible contagi o d’un contagi de la variant òmicron de la COVID-19.
La quarantena o aïllament domiciliari es considera una incapacitat temporal (IT), ja que impossibilitat per a treballar.
La baixa mèdica associada al contagi o prevenció de la COVID-19 és per malaltia comuna. Per tant, s’ha de demanar la baixa per incapacitat temporal per contingències comunes.
Però, econòmicament s’assimila a les incapacitats temporals derivades d’accident laboral. És a dir, que es cobra el 75% de la base reguladora.
La baixa mèdica podrà ser expedida sense necessitat de la presència física de la persona malalta que està en quarantena i, per tant, aïllada. També, podrà tenir efecte retroactiu.Pots consultar tota la informació i novetats sobre la COVID-19 aquí.
El 10 de desembre se celebra el Dia Internacional dels drets humans. L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar aquest dia com a dia internacional, per commemorar que fa 73 anys, l’any 1948 es va signar la Declaració Universal dels Drets Humans.
Els drets humans són aquells inherents a tota persona sense cap mena de distinció per raça, gènere, orientació sexual, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
Els drets humans en l’àmbit laboral estan recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans i als convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Actualment en formen part 187 estats membres.
L’article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix com a dret humà el dret al treball.
Així doncs, tota persona:
El dret al treball, però, tot i estar definit i regulat jurídicament no està garantit a escala global. Encara avui en dia, existeix el treball infantil, el treball en condicions infrahumanes, la discriminació laboral cap a dones i col·lectius de persones racialitzades i trans, etc.
Vivim una realitat de precarietat laboral evident on els drets humans sovint es vulneren.
D’ençà de la crisi financera de 2008, la classe treballadora s’ha vist afectada de manera molt negativa i no podem dir, en aquest moment actual que el dret humà al treball estigui assegurat per a tothom.
La pandèmia de la covid-19 ha posat en relleu els problemes estructurals que el model capitalista ocasiona i que afecta les treballadores, en especial, les treballadores joves. Les joves patim més atur, més temporalitat, més parcialitat, més dificultat per a emancipar-nos, menys remuneració salarial que les treballadores en general.
La lluita contra la precarietat laboral i la creació d’ocupació que asseguri unes condicions dignes sempre ha estat la màxima prioritat per a l’Avalot. Per això, vam analitzar la situació de les joves a Catalunya i hem elaborat l’informe “Generació enterrada: La crítica situació del jovent a Catalunya” i una comparativa a escala europea a l’informe “La situació juvenil a Europa: anàlisi sociolaboral”.
Cal doncs no abaixar la guàrdia i seguir lluitant i defensant el dret al treball i els drets humans.
La història ens demostra que la classe treballadora organitzada és la clau per la conquesta dels drets i la seva defensa.
Les descàrregues per obtenir el certificat COVID-19 s’han disparat. Des de divendres 3 de desembre és obligatori presentar el certificat a certs locals, però que passa si hi treballes en algun d'aquests recinte? És obligatori tenir el certificat COVID-19 per poder treballar?
T’ho expliquem aquí!
T’interessa: Com actuar si hi ha un cas de COVID19 a la feina?
El certificat COVID-19 digital de la UE és una certificació que acredita l’estat de vacunació d’una persona, si ha passat la malaltia i també, si s’han realitzat proves PCR negatives.
Actualment, és obligatori presentar el certificat COVID digital de la UE per accedir a:
*Actualitzat a 03/12/21
Rotundament no. Com a treballadora l’empresa no et pot demanar el certificat COVID-19 digital de la UE, ja que seria una clara discriminació, ja que vulneraria l’article 4.2 de l’Estatut de les Treballadores que estableix que cap treballadora podrà ser discriminada de forma directa o de forma indirecta a la feina.
L’obligatorietat de mostrar el certificat COVID-19 digital de la UE per accedir als locals afectats per la normativa actual només és exigible per les consumidores.
Sí. La informació mèdica confidencial relativa a la vacunació és una informació personal que no pot exigir conèixer l’empresa i en tot cas, sempre s’ha de protegir . En cas que l’empresa et coaccioni per saber si estàs o no vacunada pots denunciar-ho, interposant una denúncia a Inspecció de Treball.
Tampoc. La inspecció ha de vetllar perquè es compleixi la normativa relativa a la prevenció de riscos laborals d’acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de Riscos Laborals i les mesures d’higiene i de prevenció vigents per contenir la pandèmia, però en cap cas, pot esbrinar sobre l’estat de vacunació de les treballadores.
No. A Espanya la vacunació és voluntària i, per tant, l’acomiadament per aquest motiu podrà ser considerat com un acomiadament nul per vulnerar drets fonamentals de la treballadora.
Pots obtenir el certificat COVID-19 digital de la UE aquí.
Altres articles que t'interessen:
En el Dia Internacional de les persones amb discapacitat volem denunciar el capacitisme present a la societat. Encara queda molt camí a fer!
Aquest dia internacional té com a objectius:
La celebració també serveix per trencar l’estigmatització envers les discapacitats i reivindicar el dret inherent a una vida independent inherent a qualsevol persona (reconegut a l’article 19 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat), però que sovint les persones amb discapacitat no tenen garantit.
Durant la crisi ocasionada per la pandèmia de la covid-19 les persones amb discapacitat han sigut un dels col·lectius més oblidats per les polítiques i mesures socials adreçades a pal·liar-ne els efectes negatius. Per tant, les mesures establertes han tingut un biaix capacitista evident.
Un exemple d’aquesta visió capacitista són les restriccions de mobilitat i la prohibició d’activitats presencials de lleure que es van adoptar i que clarament van afectar de manera molt negativa, per exemple a les infants i les joves amb discapacitat intel·lectual que van veure prohibits els pocs espais que tenen de socialització i que són essencials per al seu benestar i desenvolupament psicosocial.
L’article 4 de l’Estatut de les Treballadores estableix la prohibició a no ser discriminades directament o indirectament per a l’ocupació o una vegada ocupades patir discriminació en l’àmbit laboral per raons de sexe, estat civil, per l’edat dins dels límits que marca aquesta Llei, origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, etc.
Però tot i la prohibició formal de discriminació, la realitat en l’àmbit laboral és ben diferent. Encara, avui en dia, el capacitisme és real i la discapacitat és objecte d’estigma i les persones amb discapacitat són un col·lectiu vulnerabilitzat de manera sistemàtica per un sistema estructural capacitista.
Cal que les administracions s’impliquin per erradicar el capacitisme, lluitin per sensibilitzar entorn les discapacitats amb l’objectiu de visibilitzar i normalitzar les discapacitats, a més de lluitar contra l’estigmatització.
Segons la Federació ECOM, durant l’any 2020, van rebre 508 consultes, de les quals 120 van fer referència a vulneracions de drets, de les quals el 47% d’homes i el 53% de dones i que referenciaven majoritàriament sobre dret al treball (32%) i dret a l’habitatge (20%).
Per tant, les dones amb discapacitat física i/o orgànica en l’àmbit laboral i l’àmbit d’habitatge són les que més pateixen discriminacions i vulneracions de drets humans. Així doncs, tot i els avenços aconseguits, encara queda molt camí per recórrer.
Si pateixes capacitisme a la feina, t'ajudem!
Recorda que si pateixes cap mena de discriminació a la feina, et pots posar en contacte amb nosaltres i t'ajudarem.
L’1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la lluita contra la Sida i el VIH. Se celebra des de 1987 promogut per les Nacions Unides.
El VIH i la Sida és actualment una pandèmia mundial que afecta milions de persones arreu del món. Des que es van conèixer fa més de 35 anys els primers casos de VIH, uns 78 milions de persones han contret el VIH i uns 35 milions de persones han mort per malalties relacionades amb la sida.
A escala global, la zona més és l’Àfrica subsahariana on la incidència mortal de la malaltia és molt elevada.
El VIH i la SIDA no són el mateix. Les persones amb VIH no tenen SIDA necessàriament.
El VIH és el virus d'immunodeficiència humana, un virus que pot portar a la deterioració del sistema immunitari i fer que no funcioni amb l'efectivitat que deuria. Tot i això, existeixen tractaments que poden controlar el VIH satisfactòriament.
La Sida és la malaltia que les persones amb VIH poden arribar a desenvolupar si no es pren el tractament necessari per a interrompre el seu cicle de vida viral. Així doncs, la Sida seria l'última etapa d'infecció per VIH.
L’última campanya d’ONUSIDA gira entorn del concepte “indetectable=intransmissible”.
El tractament antiretroviral és molt efectiu per reduir la transmissió del virus i per tant, actualment segons, els estudis realitzats en els últims 20 anys, una persona amb una càrrega viral indetectable no pot transmetre el VIH per via sexual.
Per aquest motiu, és molt important que totes les persones VIH+ tinguin accés al tractament per a no desenvolupar la malaltia. ONUSIDA treballa per aconseguir erradicar la pandèmia de la Sida l‘any 2030, com a part de l’estratègia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Tenir el VIH és una condició personal de salut i com a tal, no hi ha l’obligació de comunicar-ho a l’empresa. Tanmateix, si un acomiadament es basa en aquest motiu, serà considerat nul per ser una situació de discriminació.
Una persona amb VIH amb accés al tractament pot desenvolupar la seva feina com qualsevol altra. I per tant, exigir proves de detecció de VIH en l’àmbit laboral és totalment injustificable. De fet, a Espanya, és il·legal realitzar-les sense consentiment explícit de la treballadora i la llei estableix que els reconeixements mèdics a l’àmbit laboral són un dret però no una obligació.
Propostes per a l’acció sindical dedicat a les persones treballadores afectades pel VIH/sida.
La realitat és demolidora. Les persones del col·lectiu VIH+ s’enfronten encara avui en dia, a l’estigma, el prejudici i la marginalitat en el moment de revelar la seva condició.
Acabar amb la serofòbia. És una qüestió de drets humans. Discriminar una persona amb VIH és una vulneració de l’article 23 de la Declaració Universal de Drets Humans que estableix que: “Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur”.
Cal desmuntar els mites, trencar els estereotips i estigmes al voltant del VIH i la Sida per assegurar la vida, els drets i la participació social i col·lectiva de les persones VIH+ i garantir l’accés a un treball digne.
Encara que no siguis conscient, tot el que fas a Internet deixa una empremta i petjada digital. En un món on l'internet és la principal eina de treball per a moltes persones i on utilitzem les xarxes per a comunicar-nos entre nosaltres, és important que siguis conscient del rastre que deixes.
La petjada digital és el rastre de la nostra activitat en Internet, l'empremta que deixem cada vegada que naveguem i interactuem en la xarxa.
El que publiquem, busquem i fem en internet forma part del nostre comportament en línia que queda recopilat en el nostre historial. És fonamental que sapiguem que tot el que fem en internet, queda emmagatzemat d'una forma o una altra.
Les polítiques de privacitat de les pàgines web i xarxes socials que visitem ens fan creure que tenim control d'allò que compartim, però la realitat és que sempre existeixen registres d'allò que fem i compartim. Abans de publicar res, pensa que encara que ho esborris en un futur, aquella informació publicada ja estarà emmagatzemada i no podràs esborrar-la.
Així doncs, si no et vols endur cap ensurt, tingues en compte tota una sèrie de consells per tal de ser els més responsables a internet i minimitzar el màxim la teva petjada digital.
Articles relacionats: Poden les empreses espiar les nostres xarxes socials?
El Black Friday és una de les grans manifestacions del consumisme. Des de fa uns anys aquest dia marca l’inici de la temporada de compres de Nadal, allargant la temporada de consum i animant a tenir un estil de vida allunyat del consum conscient i responsable.
El Black Friday té el seu origen als Estats Units. Se celebra l’endemà d’Acció de Gràcies que és el quart dijous del mes de novembre i es va popularitzar a finals del segle XX. Des de l’any 2005 és el dia amb més moviment comercial de tot l’any. Actualment aquest dia se celebra a la majoria de països del món. Aquest fenomen ha agafat tanta volada que fins i tot ja se celebra el “Cyber Monday” (dedicat a les compres en tecnologia).
Durant aquestes dates puja molt la càrrega de feina per les persones que treballen vinculades al sector del comerç. Les dependentes de botigues, operàries de grans magatzems, repartidores… són algunes de les categories que es veuen més castigades durant el Black Friday.
És cert que s'augmenten les plantilles, però en una quantitat insuficient. Això es tradueix en jornades més llargues, més estrès laboral i per tant un cost per la salut. Les treballadores es veuen sobrepassades de feina, atenent de forma simultània diferents tasques. Per això, el perfil més sol·licitat és el d’una treballadora polivalent que aguanti una càrrega de feina desorbitada.
Aquest model d'ofertes beneficia sobretot a les grans empreses que les monopolitzen a costa d’establir condicions laborals precàries que provoquen que les treballadores treballin durant jornades llargues i ininterromputs per uns sous precaris.
Els descomptes acostumen a ser considerables, deixant poc marge a les petites empreses que no poden lluitar contra aquests preus. Així doncs, tot i l'exaltació del consumisme el petit comerç segueix estant amenaçat per les grans companyies fent cada cop més difícil la seva subsistència.
S’han detectat també en els últims anys fraus en els preus. Les empreses inflen els preus dies abans del Black Friday per després aplicar descomptes que realment són ficticis. També és un dia on augmenten les estafes, els atacs de malware i el robatori de dades personals.
Aquestes dates promouen despeses innecessàries, impulsant l'endeutament de les compradores.
Durant el Black Friday augmenten les sol·licituds de préstecs bancaris, dissenyats per ser atractius per les consumidores i fent créixer de forma ràpida la capacitat de consum de les consumidores per gastar-la durant el Black Friday. Així doncs, s'estableix l’engranatge perfecte per promoure un consumisme excessiu i el deute posterior.
No se’ns escapa que el Black Friday té un impacte mediambiental evident i suposa un problema ecològic greu (per exemple, es dispara la producció i rebuig de grans quantitats de plàstic). Com a rebuig i alternativa al Black Friday ha sorgit el “Green Friday” que vol conscienciar dels seus impactes i promou un consum responsable i sostenible. Altres, com per exemple, L’ONG Greenpeace directament fan una crida a fer boicot i abstenir-se de comprar aquell dia.
Articles web relacionats:
