Malauradament, la grassofòbia és una discriminació molt present a la nostra societat i l'àmbit laboral no escapa d'aquesta realitat social.
La grassofòbia és l'odi i el rebuig que rebem de forma sistemàtica les persones grasses pel fet de ser-ho. Un dels orígens de la grassofòbia és la cultura de la dieta, un sistema d'opressió que produeix discursos d'odi cap a les persones grasses.
Vivim en una societat que obertament humilia, invisibilitza, maltracta, ridiculitza, exclou i violenta a les persones que som grasses o estem grasses, fet que ens estigmatitza i ens discrimina. Aquesta discriminació és estructural i està fomentada per un sistema opressiu que crea discursos d'odi contra aquestes persones.
La grassofòbia afecta tant a homes com a dones, però té un impacte més gran per les dones, ja que es creua amb el masclisme també estructural i la pressió sobre els nostres cossos.
En l'actualitat la imatge d'una persona és determinant per aconseguir una feina. Moltes empreses no només tenen en compte la forma de vestir, sinó que el pes és un factor important en l'exclusió laboral. Així doncs, aquest fet discrimina i incapacita a una part de la població que som vàlides i valuoses.
Fer de l'aparença física un requisit professional i utilitzar el pes com a barem a les entrevistes de feina converteix a les treballadores en un producte i a les treballadores grasses en un producte defectuós.
L'any 2021 es va viralitzar la denúncia d'una noia que va ser acomiadada per la seva talla. L'excusa de l'empresa va ser que no tenien uniformes de la seva talla, quelcom completament injustificable.
Hi ha moltes empreses on és obligatori l'ús d'uniforme, però poques empreses tenen talles vàlides per a tothom. Així mateix, aquest fet discrimina a les persones amb cossos diversos o que surten de la normativitat.
El capitalisme busca el màxim benefici per l'empresa i si es creu que pel nostre aspecte físic no aportarem tot el benefici necessari, se'ns elimina del procés.
Aquesta discriminació no es troba només en les feines de cara al públic o de promoció d'esdeveniments, sinó a tota mena de llocs de feina es poden trobar.
Molts cops ens trobem amb ofertes laborals que mostren específicament la característica física de "bona presencia". Això significa que el que busquen és una persona que entri dins dels paràmetres de bellesa socialment acceptats.
La societat grassofòbica no contempla que una persona grassa sigui una persona vàlida ni sana. Al contrari, considera que estar prima ha de ser l'objectiu de tothom i que ser una persona grassa és sinònim de mala salut, mals hàbits i quelcom patològic.
La majoria de casos de discriminació per l'aspecte físic tenen el seu origen en una societat masclista. L'aparença física com a requisit professional porta a pensar que són les mateixes persones el producte.
S'hauria de començar a lluitar contra aquesta gran discriminació i abolint aquells pensaments que van lligats a la grassofòbia, com que no som persones saludables, vàlides o desitjables. Cal acabar amb la cultura de la dieta i amb tots els estigmes relacionats amb ella. Ser una persona grassa no és ser una persona malalta!
Si a la feina et sents discriminada per la teva corporalitat, posa't en contacte amb nosaltres i t'ajudarem a prendre mesures. Cap política empresarial pot estar basada en la discriminació i la desigualtat.
Articles que t'interessen:
