Les vacances estan regulades a l’article 38 de l’Estatut de les treballadores. Tanmateix els convenis col·lectius poden contenir informació relativa a les vacances.
Totes les treballadores tenen dret a 30 dies naturals de descans per any de treball.
Les vacances sempre són retribuïdes, no poden ser substituïbles per compensació econòmica, ha de ser el que s’hagi pactat en el conveni col·lectiu o contracte individual. En els contractes temporals, sí que hi haurà compensació econòmica si en finalitzar el contracte no s'han gaudit de les vacances pertinents.
En cap cas la durada pot ser inferior a 30 dies naturals ni l’empresa pot sancionar les treballadores amb la pèrdua o la reducció dels dies de vacances que li corresponen.
El període o els períodes per gaudir-ne l’han de fixar de comú acord l’empresa i la treballadora, de conformitat amb el que estableixen, si s’escau, els convenis col·lectius sobre planificació anual de les vacances.
Les treballadores han de tenir les vacances aprovades amb una antelació de dos mesos a la data de gaudi.
No. En cap cas l’empresa pot imposar les vacances de manera unilateral. Com s’estableix a l’art. 38 de l’Estatut de les Treballadores (ET) les vacances són fruit d’un acord i mai es poden imposar.
En cas de desacord amb l’empresa, pots impugnar les vacances davant la jurisdicció social. Es tracta d’un procediment preferent i per tant no cal realitzar l’acte de conciliació prèvia. Davant la resolució judicial no cap recurs en contra.
La jurisdicció social ha de fixar la data que correspongui per al gaudi i la seva decisió és irrevocable.
Les vacances se suspenen fins que la finalitzi la incapacitat temporal.
En cas que la incapacitat temporal sigui derivada de l’embaràs, el part o a lactància natural o amb el període de suspensió del contracte de treball amb reserva de lloc de feina que preveuen els apartats 4, 5 i 7 de l’article 48 es podrà gaudir dels dies de vacances pendents en una data diferent de la incapacitat temporal encara que s’acabi l’any natural per gaudir-ne. En cas que la incapacitat temporal sigui per contingències diferents de les anteriors es podran gaudir en una altra data fora de l’any natural a què correspon un cop finalitzi la incapacitat sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l’any en què s’hagin originat.