T’imagines un món sense tecnologia? T’imagines realitzar tots els teus treballs a mà? T’imagines que per poder-te posar en contacte amb les teves companyes de feina no tinguessis cap dispositiu a l’abast? Malauradament aquesta és la realitat per 4.000.000 de persones que pateixen l'escletxa digital i viuen sense accés a Internet.
L’internet ha facilitat les nostres vides però el capitalisme i el patriarcat ha impedit que aquest ideal de la globalització arribi per igual a totes les persones.
Així doncs l'Internet que ha ajudat milers de persones també ha impulsat l'augment de desigualtats entre els col·lectius: els més desfavorits han quedat fora dels avenços de les noves tecnologies.
Aquesta desigualtat en l'accés a Internet o noves tecnologies es coneix com a escletxa digital i és una realitat que impedeix treballar, formar-se i educar-se. És una forma de desigualtat que, en el context d'una pandèmia i un confinament, s'ha convertit més que mai en una problemàtica social de primer ordre.
El fet que la població no pugui accedir els recursos tecnològics i a Internet provoca un aïllament de la població important el qual aquesta disposa de menys oportunitats per no dir amb oportunitats nul·les per accedir a determinats treballs o bé amb dificultats per accedir a l’educació, ja que, avui en dia la tecnologia també s’ha implementat a les aules.
Si les treballadores veuen limitades la seva entrada al mercat laboral o bé accediran a llocs de treball amb condicions precàries segurament viuran sempre dins del cercle de la pobresa.
La falta de recursos econòmics pot explicar els motius de l’escletxa digital. Així doncs en països en vies de desenvolupament aquesta és més palpable en comparació a països desenvolupats.
Les zones més afectades sense accés a Internet són les zones rurals. S'estima que uns 600 municipis espanyols i unes 85.000 persones que viuen en entorns rurals no tenen accés a xarxes de telecomunicacions.
En aquest sentit, cal tenir en compte les desigualtats territorials de l'estat espanyol, les dificultats en l'àmbit rural i la barrera que això pot suposar per a garantir la igualtat d'oportunitats educatives i laborals per a les joves.
Segons la UNESCO altres factors que també influeixen en l’escletxa digital són: el sexe, l’edat, l’educació i la llengua.
Tot i que de les joves se'n diu que som natives digitals, la realitat és que també patim l'escletxa digital.
S'estima que unes 800.000 persones entre 16 i 24 anys no disposen de cap mena de formació digital ni tenen les eines ni coneixements per estudiar online. Aquestes xifres es troben lluny de la mitjana europea.
Això és especialment preocupant en aquests moments que ens trobem que el teletreball és ja una realitat i a les portes d'un curs escolar que estarà marcat per la possibilitat de classes a distància i la necessitat de fer ús de mitjans digitals.
És essencial desenvolupar i executar mesures adreçades a assolir cohesió digital i equitat social en matèria de noves tecnologies.
En aquest sentit, des de la UGT es reclama un Pla Nacional d’Inclusió Tecnològica que impliqui a tota mena d’Administracions Públiques i privades, per tal de potenciar l'alfabetització digital.
Entre les mesures que s’hi podrien establir s’advoca per tarifes socials d’accés a Internet per col·lectius amb situació d’especial vulnerabilitat. El pla intentaria frenar la desigualtat atacant així aquells sectors més desfavorits i garantint l'accés a xarxes de telecomunicacions en totes aquells llocs on encara no són presents.
