El mercat laboral no ha evolucionat ni al mateix ritme ni en la mateixa direcció que ho ha fet el sector educatiu. Mentre en les últimes dècades s’ha viscut un fort període expansiu a nivell educatiu, la demanda i contractació de personal qualificat no està aconseguint absorbir aquesta població.
Segons l’Idescat s’entén per sobrequalificació juvenil la proporció de la població juvenil amb un alt nivell formatiu ocupada en posicions que requereixen una qualificació inferior, respecte el total de la població juvenil ocupada amb un alt nivell formatiu.
La manca d’ocupacions és un dels principals problemes que trobem al mercat laboral. El nombre de joves amb un alt nivell de formació és molt elevat, però la manca de recursos del mercat laboral fa que aquest no respongui a les seves expectatives, de manera que no només s’augmenta la distància entre els nivells de formació i les categories professionals assolides, sinó que també augmenten les xifres de precarietat. Per tant, la inversió formativa de les joves no es rendibilitza. Així, podem veure aquesta situació reflectida en la quantitat de joves que, tot i desenvolupar funcions vinculades a certs càrrecs, estan contractats amb categories professionals de rangs inferiors.
A continuació s’exposa una taula elaborada a partir de les dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística on es mostra una progressió de les dades de la sobrequalificació juvenil durant els darrers anys.
A través de l’Enquesta de la Població Activa (EPA), trobem els següents valors:
|
Sobrequalificació (%) |
|||
|
Any |
Pobl. 25-35 anys |
Homes |
Dones |
|
2017 |
37,90 |
34,77 |
41,02 |
|
2016 |
38,09 |
34,68 |
41,35 |
|
2015 |
37,57 |
36,38 |
38,68 |
|
2014 |
37,55 |
36,48 |
38,61 |
|
2013 |
36,23 |
34,64 |
37,83 |
|
2012 |
35,06 |
33,58 |
36,56 |
|
2011 |
48,57 |
43,45 |
53,72 |
|
2010 |
49,29 |
45,42 |
53,48 |
|
2009 |
29,85 |
28,28 |
31,63 |
|
2008 |
31,05 |
30,74 |
31,41 |
|
2007 |
29,74 |
30,09 |
29,32 |
|
2006 |
28,99 |
30,56 |
26,95 |
|
2005 |
29,54 |
29,44 |
29,66 |
|
2004 |
29,22 |
30,73 |
27,15 |
|
2003 |
29,09 |
30,78 |
26,74 |
|
2002 |
27,20 |
27,93 |
26,12 |
|
2001 |
24,83 |
25,46 |
23,87 |
|
2000 |
22,91 |
23,22 |
22,44 |
|
Font: Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística). Observacions: Alt nivell formatiu; nivell 5 o 6 de la Classificació Internacional Normalitzada d'Educació de l’any 1997. Ocupacions que requereixen una qualificació inferior: nivell 4 a 9 de la Classificació Nacional d’Ocupacions de l’any 1994. |
|||
La taxa de sobrequalificació juvenil de l’últim any recollit, per a la població de 25 a 35 anys és d’un 37.9%. Això vol dir que de cada 10 joves, pràcticament 4 tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis i que, per tant, treballen en categories inferiors a les que podrien assumir i per les quals s’haurien format. A més a més, tot i que la mitjana de les taxes de sobrequalificació és elevada tant per a nois com per a noies, podem observar majors taxes de sobrequalificació per al sector femení.
Així, la inversió en educació és percebuda a nivell individual com un mecanisme per millorar la pròpia posició a l’hora de competir en un mercat de treball precaritzat, però les dades mostren que actualment alts nivells de formació poden desembocar d’igual manera a baixos càrrecs professionals, equivalents a categories amb requisits de formació molt inferiors.
Les joves formem el col·lectiu més propens a la sobrequalificació, ja que, sovint la falta d’experiència fa que tot i haver acabat els estudis, els càrrecs professionals als que tenim accés siguin més baixos. Aquest fenomen no és necessàriament preocupant si és de caràcter transitori, de manera que amb l’edat s’hauria d’anar reduint ja que al tenir experiència i formació poc a poc es pot escalar en el rang de professions. Malauradament, però, aquesta situació persisteix al llarg de la vida professional de moltes persones.
