És evident que amb l’estat d’alarma el nostre dret de manifestació i reunió s’ha vist molt afectat, però si no ha pogut amb nosaltres una dictadura feixista, no ho farà tampoc un virus. És per això que enguany, per primera vegada a la nostra història, organitzem un Primer de Maig virtual.
Les relacions laborals han canviat i molt. A l’Avalot hem viscut setmanes molt intenses, assessorant centenars de joves i seguint al detall la nova normativa laboral aprovada. Són moltes les companyes que han vist vulnerats els seus drets laborals amb la pandèmia com a excusa i que hem volgut posar al centre en la nostra campanya d’aquest Primer de Maig. Acomiadaments improcedents, vacances obligades, multitud d’hores extres gratuïtes, manca d’EPIs, vulneracions continuades a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i prop de 700.000 persones afectades per ERTOs a Catalunya.
Aquesta situació d’anormalitat ha obligat a fer que el teletreball esdevingui la nova normalitat. Potser ha vingut per a quedar-se i, per tant, exigim i exigirem que les empreses garanteixin el material necessari perquè qualsevol treballadora de la seva plantilla, pugui desenvolupar la seva feina amb els mitjans adequats, així com realitzar una anàlisi de prevenció de riscos laborals per part de professionals i respecte absolut al nostre horari i al dret a la desconnexió digital. La conciliació continua sent un dret, per molt confinades que estem!
El panorama que ens deixi aquesta crisi serà molt dur, més del que ja ho era pel jovent del nostre país. Les joves ja ens ofeguem amb una temporalitat del 90% sobre la totalitat dels contractes que signem, una situació que ens dificulta la recerca de feina. És per això que reclamem que no es pot retallar en polítiques d’ocupació, perquè hi haurà moltes joves que necessitaran aquests recursos per desenvolupar el seu projecte de vida.
Tots els sectors relacionats directa o indirectament amb les cures són claus per al sosteniment de la societat, allò que ara anomenem serveis essencials. I són precisament aquestes feines, algunes de les menys valorades socialment, pitjor remunerades i més feminitzades i racialitzades. És imprescindible reconèixer la feina de totes les persones treballadores, i el millor reconeixement que podem fer és millorar les seves condicions laborals.
No podem permetre, una vegada més, que la crisi capitalista que seguirà a la sanitària sigui una excusa per precaritzar encara més les nostres vides. És el moment de posar el sistema a disposició de les persones, de millorar els serveis públics i d’invertir en qualitat de vida. Cadascuna de nosaltres som dards, fonamentals, úniques i necessàries, per a trencar i canviar el sistema en el qual vivim, que és injust i arcaic.
Lluny de voler guanyar una guerra inexistent, aquesta crisi ens ha de servir a totes per obrir els ulls, per acceptar que el sistema capitalista ha quedat obsolet; per acabar amb un model de societat heteropatriarcal i adultcèntric; per ajudar al nostre planeta, que just ara comença a respirar; per respectar els animals no humans, que també es mereixen el seu espai; i sobretot, per a defensar tota la classe obrera i posar la vida i les cures al centre del sistema!
Fem-nos fortes!
