Sheila, Barcelona.
Treballo com a operària en una empresa automobilística. A causa de l'Estat d'Alarma, la meva empresa ens ha aplicat un ERTO. No tinc massa clar quan s'acabarà aquesta situació ni quan em podré reincorporar de nou.
L'impacte que aquesta crisi ha tingut per a mi, és parar en sec la meva vida. Respecte a l'economia, no em puc queixar. El comitè de la meva empresa ha aconseguit un acord bastant digne.
La feina a l'automoció segueix sent molt manual i treballem molt juntes, amb el que és difícil poder desenvolupar-la sense comprometre les mesures de seguretat. M'imagino que la part d'enginyeria, recursos humans, etc, seguiran treballant.
A curt termini, no considero que sigui una feina essencial, ho seria si la situació s'allargués més. Es necessiten vehicles per a transportar mercaderies i persones.
Pel que fa a la visió social, no crec que ara mateix sigui una feina important com per canviar el que la gent pot pensar. Jo, que sóc bastant crítica amb el sector, he de reconèixer que m'agrada pensar que estan aportant en aquesta crisi: mascaretes, respiradors, etc.
Crec que una part positiva és l'oxigen que li hem donat al planeta, que li fa molta falta i hauríem de conscienciar-nos més. A banda, crec que necessitem reforçar el nostre sistema sanitari. Crec fermament, que hauríem de replantejar-nos que, tot el que estem comprant en el mercat estranger a preus desorbitats, ho podríem fer aquí, amb salaris dignes.
Habitualment sóc molt crítica amb tot, amb el sindicat, també, però veient de molt a prop tot l'esforç que esteu fent per a classe treballadora, només em queda agrair-vos-ho.
