En els darrers mesos es va arribar a un acord per a derogar la reforma de pensions de 2013, per a garantir el poder adquisitiu de totes les pensions i apostar per una millora en la gestió.
Tot i això, encara que la nova reforma de pensions no integri un augment per llei de l'edat de jubilació, des del Govern d'Espanya s'han fet declaracions sobre mesures destinades a incentivar la jubilació demorada. És a dir, a fomentar un retard en l'edat ordinària de jubilació. Què podria suposar això per al jovent?
Incentivar el retard de jubilació encara farà més complicat l’accés de les joves al mercat de treball. Un mercat de treball amb una taxa d’atur juvenil (joves de 16 fins als 24 anys) a Catalunya al primer trimestre de 2021 del 33.4%. Tot i ser la generació més ben preparada de la història estem abocades a la misèria i precarietat laboral, a la incapacitat de poder emancipar-nos per posar en marxa el nostre projecte professional i personal en marxa.
Entenem que la força de treball ha d’estar equilibrada. Per tant, s’ha de garantir l’accés al mercat de treball de les joves.
Tot i que sabem que la sostenibilitat de les pensions és un tema cabdal, la solució a aquest problema, agreujat per les múltiples reformes, no poden acabar revertint en un greuge cap a les joves que ens farà encara, més difícil el nostre desenvolupament professional i provocarà, encara més, precarietat laboral.
La precarietat laboral d'avui en dia ens afecta a les joves en dos moments en el temps. D'una banda ens afecta actualment, ja que, tenim dificultats per accedir al mercat de treball i per altra banda perquè aquelles joves que hem aconseguit entrar dins del mercat de treball ens trobem amb unes condicions molt precàries.
A més a més les dones en sortim més perjudicades que no pas els homes, ja que, la bretxa salarial per gènere passa per una banda, per impedir que les dones puguem accedir a llocs de treball d'alta responsabilitat i de comandament dins de les organitzacions, ja que, aquests llocs de treball tendeixen al lideratge, a salaris competitius, i relacions de poder respecte a la resta de treballadores de la plantilla i per altra banda, dificulta l'accés de les dones al mercat de treball, ja que, les dones són les principals i úniques responsables del treball domèstic no remunerat amb la qual cosa moltes vegades tenen moltes dificultats d'executar una jornada completa de treball o bé directament de treballar fora la llar (l'esfera domèstica).
El problema de fons és la precarietat laboral.
Les joves treballadores mensualment ingressem en el Sistema de la Seguretat Social una part del nostre salari. Així doncs, el nostre salari brut mensual s’acaba transformant en salari net després de retenir (restar del salari) els impostos i les quotes a la Seguretat Social. És a dir, el salari s’acaba transformant en salari net.
Però que n'és de la part del salari que ens descompten? D'una banda se'n descompti l'Impost de la Renda de les Persones Físiques i d'altra banda aquesta quota que jo pago a la Seguretat Social.
Actualment, les nostres aportacions serveixen per cobrir les pensions de jubilació de les persones que avui en dia en són beneficiàries. I també el nostre salari i per tant les nostres aportacions (quotes) determinaran la meva quantia de la pensió de jubilació (a major salari major pensió de jubilació a menor salari menor pensió de Jubilació). Les jubilades veuen en perill les seves pensions de jubilació a causa de la precarietat laboral que les joves també sofrim. Si aquesta situació perdura i no es posa fi a la taxa d’atur juvenil i s’articulen unes polítiques públiques d’ocupació transversals les joves qui actualment sofrim la precarietat laboral de jubilades també veurem unes precàries pensions de jubilació per dos motius: 1) d’una banda, per la situació del mercat de treball en aquell moment i 2) per altra banda, per la precarització i els baixos salaris que hem anat cobrant les joves al llarg de la nostra vida.
D’acord amb un estudi realitzat per l’Institut BBVA de pensions, determina que el 47% de les millenials creuen que no cobraran una pensió pública. El 53% restant de les millenials si que creuen que cobraran una pensió pública. Aquestes dades no han estat disgregades per sexe, per gènere, per orientació sexual, per classe social, per discapacitat… Però com s'indica a l'informe la majoria "creuen que els homes cobraran més".
No disgregar les dades per totes les variables d'identitat d'una persona impedeix que s'articulen polítiques públiques d'ocupació que acabin automàticament amb les formes de discriminació per les quals les futures treballadores podem tenir accés al mercat de treball i que això tingui unes conseqüències directes a les nostres pensions de jubilació.
De cara a la tramitació de l'imminent projecte de llei, des de l'Avalot demanem que es garanteixi la suficiència de les pensions, la seva millora i la seva sostenibilitat a llarg termini. És per això que consideren que hauria d'abordar-se aquesta problemàtica tenint en compte la precarietat actual i futura del jovent.
