Les dificultats que pateix la gent sense llar no són noves, però l’Estat d’Alarma actual a conseqüència de la pandèmia del Coronavirus, les incrementa. Cal tenir en compte que es tracta d’un col·lectiu de risc, moltes vegades amb malalties cròniques, que a més s’accentuen pel fet de viure al carrer, i sovint s’hi sumen problemes de salut mental.
L’actual crisi provocada pel Coronavirus, no ha fet més que posar en evidència la manca de recursos dirigits a aquest sector. Segons un article d’Andreu Merino publicat a Nació Digital, a Catalunya hi ha unes cinc mil persones que pateixen aquesta situació. Per aquestes persones resulta impossible confinar-se a casa seva, i els únics recursos que tenen disponibles són aquells que els ofereix l’Administració Pública o entitats i fundacions que treballen per aquest col·lectiu. Tal com indiquen des de la seva pàgina web Arrels Fundació, una de les entitats que treballa per aquest col·lectiu, algunes de les recomanacions que se’ns estan donant aquests dies com rentar-nos les mans de manera freqüent, reduir l’activitat social o no compartir menjar ni estris sense netejar-los, són pràcticament impossibles de complir per les persones que es troben sense llar. Tal com indiquen “El fet de no tenir una llar [...] impedeix a les persones que viuen al carrer complir aquestes recomanacions.”
En aquesta situació en què es troben les persones sense llar en primera persona, cal sumar-hi les dificultats que es troben les entitats que treballen amb elles per poder tirar endavant la seva tasca degut, precisament, a la situació d’Estat d’Alarma i de confinament. Tal com s’apunta en un article escrit a Público per Paula Ericsson, Arrels té en actiu actualment 30 de les seves 400 voluntàries habituals, cal tenir en compte que la majoria són persones grans. A l’article, Arrels Fundació, també explica que han hagut de reduir l’horari del centre obert, on només poden anar per dutxar-se, lògicament per torns.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, la Regidora de Salut, Gemma Tarafa, assegura que els espais dirigits a persones sense llar que són de gestió municipal seguiran oberts, i que en cas que s’hagin de tancar es buscaran alternatives.
Tot i això, s’ha posat en evidència la manca de recursos per poder acollir a la gent sense llar en espais petits i habilitats on poder passar el confinament, cal tenir en compte que els grans espais per acollir aquestes persones poden ser contraproduents, ja que es poden convertir en punts de contagi.
La solució per les persones sense llar és que es treballi per elles de forma permanent, i no només en moments d’excepcionalitat com ara la crisi actual, els punts de fred de l’hivern o èpoques de pluges intenses, ja que el problema real és que tenim conciutadanes vivint al carrer tot l’any, faci fred, calor, hi hagi pandèmia o no.
