El 2018 ha finalitzat amb una taxa d'atur juvenil del 27,65%, la qual cosa suposa que l'atur juvenil s'ha incrementat l'últim trimestre de l'any en 3.300 joves i en 2.300 joves respecte al mateix període de l'any 2017. Les joves patim en l'actualitat el 18,83% del total de l'atur i superem l'atur general en 19 punts percentuals.
El perfil de les joves més castigades per l'atur són aquelles sense estudis post obligatoris i estrangeres. A més, a diferència dels anteriors trimestres, la taxa d'atur el dia d'avui afecta més a les dones joves que als homes joves, una tendència que s'inverteix en el cas de l'atur de llarga durada. Cal a dir que aquesta discriminació es dóna tot i que les dones estan més formades i patim una taxa de sobrequalificació més alta, ocupant llocs de feina menys valorats social i econòmicament. Aquestes dades ens confirmen que la precarietat laboral té rostre de dona jove migrada, com des fa anys venim denunciant des de lAvalot.
Respecte a aquest, un 5,5% de la població jove fa més d'un any que està desocupada i busca feina. Aquesta taxa ens mostra les dificultats que tenim per trobar feina i, a més, és un indicador del risc d'exclusió social: una de cada cinc treballadores joves està en risc de pobresa. Estar aturada durant un temps tan prolongat té conseqüències negatives durant tota la trajectòria laboral de la persona i dificulta la cerca de feina en el futur.
Pel que fa a la contractació temporal, aquesta també afecta molt més a les persones joves: el 64,15% de les joves treballadores patim un contracte temporal, sent el de les persones majors de 30 anys del 22,6%. És a dir, la taxa de temporalitat juvenil triplica la taxa general. Des de fa deu anys totes les enquestes de població activa ens indiquen una tendència a l'alça que confirma que les noves ocupacions de les joves són feines temporals.
Tot i la creació neta d'ocupació juvenil, des de l'Avalot volem denunciar que aquests llocs de treball són cada cop més precaris i l'objectiu no ha de ser només que les joves trobin una ocupació, sinó que aquesta sigui estable i de qualitat. L'estacionalitat, la parcialitat, la temporalitat i la precarietat són els trets distintius de l'ocupació que s'està creant des de la crisi. La manca de qualitat de l'ocupació llastra també la qualitat del nostre teixit productiu i deriva en una qüestió de bloqueig vital per desenvolupar-nos com a persones. Reclamem doncs mesures actives urgents i un veritable canvi del model productiu que ens permeti crear el nostre projecte de vida en condicions òptimes allà on vulguem.
