En el Dia Internacional de les persones amb discapacitat volem denunciar el capacitisme present a la societat. Encara queda molt camí a fer!
Aquest dia internacional té com a objectius:
La celebració també serveix per trencar l’estigmatització envers les discapacitats i reivindicar el dret inherent a una vida independent inherent a qualsevol persona (reconegut a l’article 19 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat), però que sovint les persones amb discapacitat no tenen garantit.
Durant la crisi ocasionada per la pandèmia de la covid-19 les persones amb discapacitat han sigut un dels col·lectius més oblidats per les polítiques i mesures socials adreçades a pal·liar-ne els efectes negatius. Per tant, les mesures establertes han tingut un biaix capacitista evident.
Un exemple d’aquesta visió capacitista són les restriccions de mobilitat i la prohibició d’activitats presencials de lleure que es van adoptar i que clarament van afectar de manera molt negativa, per exemple a les infants i les joves amb discapacitat intel·lectual que van veure prohibits els pocs espais que tenen de socialització i que són essencials per al seu benestar i desenvolupament psicosocial.
L’article 4 de l’Estatut de les Treballadores estableix la prohibició a no ser discriminades directament o indirectament per a l’ocupació o una vegada ocupades patir discriminació en l’àmbit laboral per raons de sexe, estat civil, per l’edat dins dels límits que marca aquesta Llei, origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, etc.
Però tot i la prohibició formal de discriminació, la realitat en l’àmbit laboral és ben diferent. Encara, avui en dia, el capacitisme és real i la discapacitat és objecte d’estigma i les persones amb discapacitat són un col·lectiu vulnerabilitzat de manera sistemàtica per un sistema estructural capacitista.
Cal que les administracions s’impliquin per erradicar el capacitisme, lluitin per sensibilitzar entorn les discapacitats amb l’objectiu de visibilitzar i normalitzar les discapacitats, a més de lluitar contra l’estigmatització.
Segons la Federació ECOM, durant l’any 2020, van rebre 508 consultes, de les quals 120 van fer referència a vulneracions de drets, de les quals el 47% d’homes i el 53% de dones i que referenciaven majoritàriament sobre dret al treball (32%) i dret a l’habitatge (20%).
Per tant, les dones amb discapacitat física i/o orgànica en l’àmbit laboral i l’àmbit d’habitatge són les que més pateixen discriminacions i vulneracions de drets humans. Així doncs, tot i els avenços aconseguits, encara queda molt camí per recórrer.
Si pateixes capacitisme a la feina, t'ajudem!
Recorda que si pateixes cap mena de discriminació a la feina, et pots posar en contacte amb nosaltres i t'ajudarem.
