El 26 d'octubre se celebra el dia de la visibilitat intersexual. La commemoració d’aquest dia serveix per reivindicar els drets d'aquest col·lectiu i la seva visibilització.
L’any 1996, als Estats Units, es va produir la primera manifestació pública d'un grup de persones intersexuals durant la Conferència Anual de l’Acadèmia Americana de Pediatria en defensa dels seus drets.
Encara avui en dia, cal continuar commemorant aquest dia per defensar els drets de les persones intersexuals i eliminar qualsevol tipus de violència, estigmatització i discriminació que pateixen.
La intersexualitat és quan es neix amb unes característiques sexuals ambigües, ni masculines, ni femenines, sinó una barreja d'ambdues. La persona intersexual pot tenir característiques visibles, com genitals o gònades que no corresponen a un sol sexe, o més difícils de veure, com cromosomes o nivells hormonals.
Aquesta realitat és una evidència que trenca amb el sistema binari sexe-gènere que encara és present socialment a la nostra societat.
Al llarg de la seva vida les persones intersexuals han de fer front a diverses problemàtiques que són causades per la manera que socialment tenim de veure-les, com per exemple:
Com ja sabem, l’àmbit laboral encara no és un espai lliure de violències i discriminacions per a les persones. En aquest sentit, les persones intersexuals, com a part del col·lectiu LGTBIQA+, afronten dificultats dins del món laboral, ja que socialment coneixem ben poc sobre elles.
Per exemple, les revisions i exàmens mèdics laborals solen ser un dels moments més problemàtics, sobretot si l’especialista mèdica no té formació i patologitza a la pacient.
Un altre factor a tenir en compte és la curiositat de les companyes de feina. En un context laboral, la insistència que podem tenir per preguntar sobre la vida privada d'altres companyes, pot comportar incomoditat o afectacions negatives a la teva salut.
Aquestes situacions que molt sovint van acompanyades de discriminacions i estigmatitzacions són la causa d’afectacions negatives en la salut, sobretot en la salut mental de les treballadores intersexuals. Així com, de l’absentisme de la persona intersexual i, a conseqüència, que es pugui produir el seu acomiadament.
Som conscients que encara queda molt camí per recórrer. La intersexualitat encara és molt desconeguda, invisibilitzada i que les persones intersexuals pateixen molta estigmatització i patologització al llarg de la seva vida.
Vivim en un món divers i, com a tal, no s’hauria d'encapsular les persones en un sistema binari de sexe-gènere. En aquest sentit, hem de superar la dualitat i el binarisme dona/home per poder acceptar i normalitzar tots els cossos.
Des de l'Avalot, continuarem lluitant per la normalització de totes les diversitats i per la igualtat de drets de tots els col·lectius, especialment en l’àmbit laboral.
