- L'exposició al virus és més elevada en les professions sanitàries però també en sectors com el de les treballadores que es dediquen a la cura de persones dependents, personal de farmàcia, professionals de la neteja, caixeres de supermercat o treballadores domèstiques, que són col·lectius molt feminitzats i altament precaritzats.
- Les treballadores de cures i treballadores de la llar en molts casos no estan reconegudes legalment i treballen de manera irregular, sense cotitzar o fent moltes més hores de les que cotitzen. Les internes irregulars segueixen també treballant en les llars a risc de ser contagiades i contagiar, majoritàriament sense equips de protecció. A totes aquestes dones no les té en compte el subsidi extraordinari creat pel Govern espanyol, ni tampoc s'ha previst fins al moment cap mesura compensatòria.
- El tancament d'escoles afecta directament a les dones, donat que les societats actuals deleguen en nosaltres la cura de les filles. Això està provocant que les dones estiguem assumint molta càrrega de treball no remunerat que impossibilita més que mai la conciliació o l'accés eficaç al teletreball.
- Un col·lectiu greument perjudicat durant el confinament estan sent les famílies monomarentals, donat que la situació obliga en alguns casos a les mares a demanar permisos no remunerats per cures i condemnant-les a una reducció dels seus ingressos. Fins al moment no s'ha pres cap mesura per pal·liar la pèrdua d'ingressos per sobrecàrrega de treball de cures.
- Ha augmentat la vulnerabilitat de dones víctimes de violència masclista degut al temps de confinament amb l'agressor i les dificultats per demanar ajuda en estat d'alarma. Tot i que els serveis d'informació, assessorament jurídic i atenció integral a les víctimes de violència masclista han estat declarats com a essencials i s'han pres mesures com ara les alternatives residencials segures, la realitat és que en aquesta situació es polaritzen les relacions de poder i l'OMS ha alertat que s'estan produint un greu augment de casos de violència masclista.
- El confinament també afecta directament a les dones en matèria de salut sexual i reproductiva, ja que la situació disminueix l'autonomia física i la capacitat de decisió a l'estar tancades, estant dotades de menys canals d'informació i poques mesures de protecció i suport psicològic.
Des de l'Avalot entenem que la crisi sanitària i econòmica derivada de la pandèmia de la COVID19, és també una crisi de cures. Com a societat cal reclamar que les polítiques que es derivin de la crisi sobreviscuda, incorporin una perspectiva de gènere i tinguin en compte també el treball no remunerat de les dones, que en molts casos és la base de la societat i sense el qual no seria possible mantenir altres sectors.
Només serem capaces de canviar radicalment la situació, si som capaces de canviar radicalment les lògiques capitalistes i heteropatriarcals, posant al centre del sistema la vida i les cures!
