El contracte de treball és un acord entre l’empresa i treballadora mitjançant el qual la treballadora es compromet a prestar els seus serveis a l’empresa a canvi d’un salari i unes condicions. En aquesta entrada, t'explicarem tot allò que has de saber sobre el contracte de relleu.
El contracte de relleu és un contracte per a cobrir la jubilació parcial d’una treballadora que encara no ha arribat a l’edat ordinària de jubilació.
Només poden accedir aquesta modalitat de contracte persones que estiguin desocupades i inscrites al Servei Públic d’Ocupació corresponent o que estiguin contractades en la mateixa empresa amb un contracte de durada determinada (eventual, obra i servei, etc).
Les característiques d’ambdós contractes (el de la treballadora substituïda i el de la treballadora de relleu) han de ser amb bases de cotització iguals segons el que estableix la Llei General de la Seguretat Social.
El contracte de relleu el trobem regulat a l’article 12 de l’Estatut de les Treballadores.
El contracte de relleu s'ha de formalitzar per escrit.
Podrà formalitzar-se a temps complet o parcial. En tot cas, ha de ser com a mínim igual a la reducció de jornada de la treballadora que se substitueix (des del 25% fins al 75%).
En cas que la reducció sigui del 75%, el contracte haurà de ser obligatòriament a jornada completa.
El contracte de relleu podrà ser indefinit o de duració determinada, en aquest cas durarà el temps que correspongui fins a assolir la jubilació total de la treballadora objecte del relleu.
Si la treballadora objecte de relleu tingués una reducció del 75%, la durada del contracte ha de ser indefinida.
El període de prova ha de constar per escrit al contracte de treball i durarà el que marqui el conveni col·lectiu d’aplicació i en defecte el que marca l’article 14 de l’Estatut de les Treballadores.
No és obligatori, ja que l’empresa pot decidir no establir un període de prova. En qualsevol cas, computa a efectes d’antiguitat.
S’estableix un període de prova per als contractes de més de 6 mesos:
A les empreses de menys de 25 treballadores el període de prova no podrà excedir dels 3 mesos per a les treballadores que no siguin tècniques titulades.
S’estableix un període de prova per als contractes de menys de 6 mesos:
El pacte de període de prova serà nul quan afecti una treballadora que ja hagi treballat amb anterioritat a la mateixa empresa desenvolupant les mateixes tasques.
El contracte quedarà finalitzat quan la treballadora substituïda tingui l'edat per a jubilar-se. Cal tenir en compte que les reconversions d’un contracte de relleu a un contracte indefinit poden comportar una bonificació per a l’empresa.
Si el contracte de relleu fos temporal, la treballadora tindrà dret a rebre una indemnització per finalització de contracte de 12 dies per any treballat pels contractes formalitzats a partir de l’1 de gener de 2015.
Si vols més informació sobre els contractes o qualsevol altre tema laboral, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través de la Bústia Precària o el nostre correu electrònic: bustia.avalot@catalunya.ugt.org.
El Partit Popular (PP) va interposar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei del dret a l’avortament com a resposta a la reforma de Zapatero que va substituir els terminis de l’antiga llei de 1985 per l'actual llei de terminis. Ara el Tribunal Constitucional amenaça de reobrir el debat i reprendre la valoració del recurs a conseqüència de les demandes interposades pel PP davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i de l’Asociación de Abogados Cristianos davant el Tribunal Suprem (TS) per “dilació maliciosa”.
Entre els preceptes recorreguts pel PP està un dels principals aspectes de la llei: el que permet avortar en les primeres 14 setmanes per decisió lliure de la mare.
El dret a l‘avortament reconeix el dret de les dones i persones gestants a interrompre voluntàriament i sense cap mena de justificació l’embaràs en condicions segures i que no posin en perill la seva vida ni salut física ni mental.
La interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) forma part dels drets sexuals i reproductius inherents a la persona. A Espanya, és legal avortar des de 1985.
La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, que té per objectiu garantir els drets fonamentals en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva, vigent des de l’any 2010. La Llei regula els supòsits en què es pot interrompre l'embaràs i garanteix el dret a la prestació sanitària a través de la xarxa de salut pública i privada.
Però ens topem amb l’objecció de consciència. Moltes professionals de la ginecologia del sistema públic de Salut (SISCAT) són objectores de consciència. Aquest fet limita el dret a l’avortament, ja que les dones han de desplaçar-se a altres comarques o províncies per poder exercir el seu dret a la interrupció voluntària de l’embaràs.
De fet, la gran majoria dels avortaments que es realitzen són els quirúrgics, que gestionen les clíniques privades que reben diners públics per realitzar-los, en part, pel desconeixement que la ciutadania té del servei públic d’IVE. Els centres públics realitzen majoritàriament avortaments farmacològics que es poden realitzar fins a la setmana 9 de gestació. Així doncs, la Generalitat destina a través de concerts prop de 3 milions d’euros l’any per als centres mèdics privats perquè realitzin els avortaments quirúrgics. Aquestes clíniques estan repartides arreu del territori: en trobem, 7 a Barcelona, 2 a Girona i 1 a Tarragona.
Però a la província de Lleida no en trobem cap. Segons dades de Salut, el 72,7% de les professionals de ginecologia del SISCAT de la demarcació són objectores de consciència el que provoca que les dones de Lleida hagin de desplaçar-se a altres províncies fins que el nou centre autoritzat per a practicar-los de manera gratuïta es posi en marxa.
La situació és un peix que es mossega la cua: sense residència no hi ha targeta sanitària i sense targeta només es pot accedir gratuïtament a urgències.
Així doncs, tot i la vigència de la Llei 9/2017 del 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut l’atenció sanitària a Catalunya no garanteix el dret a la salut a totes les persones, ja que se sustenta en l’obtenció del padró i per tant, exclou totalment o parcialment les persones que es troben en situació administrativa irregular. És a dir, que moltes dones en aquesta situació, no poden avortar a la sanitat pública i se l’hauran de costejar a la privada (ronden els 300-400 euros) amb el que això suposa (en cas de no poder-se’l pagar es recorrerà als avortaments clandestins que són un risc per la salut de la dona, maternitat forçosa, etc.).
Entitats socials com la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), exigeixen "que l'avortament sigui universal per llei, sense haver d'acreditar padró, ni arrelament, ni risc d'exclusió social”.
Des de l’Avalot exigim que el dret a l’avortament estigui garantit al 100% i practicat íntegrament als centres mèdics del sistema públic de Salut. Hem d’eliminar la dependència dels concerts amb la privada, ja que això només fa que eternitzar la privatització de la salut.
Cal invertir en campanyes d’informació a la ciutadania perquè malgrat que la llei és del 2010 encara ara hi ha molt desconeixement, degut, en part, per l’estigmatització que encara envolta els drets sexuals en general i l’avortament, en particular.
Tanmateix, el circuit per poder realitzar l’IVE dins del sistema públic de Salut, és feixuc i, per això, s’opta en molts casos, per anar directament per la via privada.
Per últim, exigim el caràcter universal de la sanitat pública perquè el dret a l’avortament esdevingui garantit per a totes les dones i persones gestants de Catalunya i assumit per la sanitat pública amb independència de la situació administrativa concreta.
El contracte de treball és un acord entre l’empresa i treballadora mitjançant el qual la treballadora es compromet a prestar els seus serveis a l’empresa a canvi d’un salari i unes condicions. En aquesta entrada, t'explicarem tot allò que has de saber sobre el contracte d'interinitat.
El contracte d'interinitat és un contracte per substituir les treballadores en excedència amb reserva de plaça del lloc de feina o per cobrir una plaça durant el procés de selecció o promoció fins a cobrir-la de manera definitiva.
Cal tenir en compte que en el cas que la treballadora substituïda no es reincorpori al lloc de treball, el contracte d’interinitat no dóna dret preferent a la treballadora que l’ha ocupat mitjançant el contracte d’interinitat.
El contingut del contracte s’ha de comunicar al SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal) en el termini de 10 dies posteriors a la seva formalització.
El contracte d'interinitat el trobem regulat a l’article 15 de l’Estatut de les Treballadores i al Reial Decret 2720/1998.
El contracte d'interinitat s'ha de formalitzar per escrit.
En el contracte s’ha d’indicar la causa de la substitució o la identificació del lloc de feina que es vol cobrir, la duració del contracte i les tasques a desenvolupar que poden ser diferents de les de la treballadora substituïda i per tant, poden haver-hi diferències en la retribució. Sempre respectant que la treballadora amb el contracte d’interinitat cobri com a mínim el que marca el conveni col·lectiu per a la categoria de la treballadora substituïda.
Les treballadores amb contracte d'interinitat seran contractades a jornada completa.
El contracte durarà el temps que duri l’absència que s’ha de cobrir de la treballadora amb reserva de plaça o el temps que duri el procés de selecció per a cobrir la plaça de manera definitiva, però no pot ser superior a 3 mesos.
El període de prova ha de constar per escrit al contracte de treball i durarà el que marqui el conveni col·lectiu d’aplicació i en defecte el que marca l’article 14 de l’Estatut de les Treballadores.
No és obligatori, ja que l’empresa pot decidir no establir un període de prova. En qualsevol cas, computa a efectes d’antiguitat.
S’estableix un període de prova per als contractes de més de 6 mesos:
A les empreses de menys de 25 treballadores el període de prova no podrà excedir dels 3 mesos per a les treballadores que no siguin tècniques titulades.
S’estableix un període de prova per als contractes de menys de 6 mesos:
El pacte de període de prova serà nul quan afecti una treballadora que ja hagi treballat amb anterioritat a la mateixa empresa desenvolupant les mateixes tasques.
Normalment el contracte s'extingeix principalment per la reincorporació de la treballadora substituïda.
També pot acabar quan finalitza la reserva del lloc i la treballadora no es reincorpora. En aquest cas, finalitza també la causa del contracte d'interinitat.
S’ha de complir amb el preavís acordat per les parts.
No correspon indemnització (llevat que ho estableixi el conveni col·lectiu o el pacte individual entre les parts).
Si vols més informació sobre els contractes o qualsevol altre tema laboral, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través de la Bústia Precària o el nostre correu electrònic: bustia.avalot@catalunya.ugt.org.
Les signants OFERIM les nostres llars i cures a les dones afganeses, en situació d'extrem risc després dels últims esdeveniments en aquest país.
EXIGIM que l'estat espanyol i la Unió Europea compleixin la normativa internacional de drets humans reconeixent el dret d'asil d'aquestes dones.
Entenem que Europa ha de corresponsabilitzar-se de la situació i reconèixer que, segons la legislació internacional de drets humans, les dones i nenes afganeses tenen dret a l'asil i a la protecció internacional. Posem les nostres llars a la disposició dels governs i els ajuntaments per a generar espais segurs d'acolliment i cures.
EXIGIM als governs i a la UE que COMPLEIXIN amb les seves obligacions jurídiques recollides en la Convenció de Ginebra de 1951 i amb la resta de la normativa internacional de Drets Humans.
Per a això, DEMANEM:
1. Vies legals i segures perquè les dones afganeses i la resta de les persones en perill puguin sortir de l'Afganistan, viatjar a Europa i demanar protecció, així com la creació, de manera urgent, de corredors humanitaris per a aquesta població. Sense aquestes mesures, aquestes persones no podran sortir del seu país o es veuran obligades a fer-ho a través de rutes migratòries insegures en les quals poden patir tota mena d'abusos.
2. El reconeixement de la protecció internacional a totes les persones afganeses en perill i, especialment, a les dones i nenes que, en aquests moments, es veuen forçades a fugir.
3. L'organització d'un acolliment integral i adequat que tingui en compte les necessitats especials de les dones i nenes afganeses víctimes de violències masclistes en totes les seves formes.
#NosaltresAcollim #JoAcullo
El Ministeri cada curs acadèmic publica la convocatòria de beca general (GRAL). Aquestes beques s’adrecen a estudiants de grau i de màsters oficials.
La beca general és un ajut de caràcter general per a estudis universitaris (GRAL 2021) que publica cada any el Ministerio de Educación y Formación Profesional. L’organisme responsable és l’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)
La beca de caràcter general consisteix en la suma dels diferents ajuts que es poden atorgar en funció de la renda familiar i els requisits acadèmics que es compleixin. L’ajut mínim és la beca de matrícula. A partir d’aquí es poden anar sumant altres ajuts, que s’atorguen directament. No cal demanar específicament quins ajuts es vol.
Altres: Beques per a ensenyaments postobligatoris no universitaris
De la beca general se'n pot beneficiar qualsevol estudiant que cursi estudis universitaris oficials de grau o de màster a una universitat catalana i a la UOC.
Per poder-se beneficiar d’aquestes beques cal que l’estudiant compleixi els requisits que es fixen a la convocatòria. Es tracta de requisits generals, acadèmics i econòmics (de renda i de patrimoni).
Important: No són objecte d’aquesta beca la realització d’estudis corresponents al tercer cicle o doctorat, estudis d’especialització ni títols propis de les universitats.
La quantia de la beca és el resultat de la suma dels diferents ajuts als quals tingui dret l'estudiant, més l'import de la matrícula que serà compensat directament per la universitat a l'estudiant.
Els preus de gestió de la matrícula, de suport a l’aprenentatge, dels crèdits matriculats per segona i successives vegades, els crèdits convalidats, reconeguts i/o adaptats i les quotes de l’assegurança escolar o qualsevol altra associada a la matrícula.
Tampoc els crèdits que excedeixin del mínim necessari per a obtenir la titulació per a la qual se sol·licita la beca.
No superar el llindar de renda i patrimoni segons els membres computables de la unitat familiar.
Aquests requisits es calculen atenent als ingressos que hagi percebut la unitat familiar en l’exercici fiscal anterior al de la convocatòria i s’aplicaran les deduccions corresponents a les situacions determinades que exposi la sol·licitant (família nombrosa, discapacitat, germanes universitàries que resideixin fora del domicili familiar, etc.).
Pots informar-te aquí de tots els llindars establerts.
En cas d’iniciar els estudis universitaris per primera vegada, disposar d'una nota mínima d'accés a la universitat de 5 punts.
Realitzar la matrícula per al curs 2021-2022 del mínim de crèdits que estableix la convocatòria. Aquest percentatge varia segons el grau i màster, pots trobar tota la informació a https://agaur.gencat.cat/.
El període de sol·licitud per al curs 2021-2022 és del 3 d'agost al 14 d'octubre de 2021 (ambdós inclosos).
La presentació de la sol·licitud aquest any es farà exclusivament de manera telemàtica. Per a sol·licitar la beca has d'entrar en la seu electrònica del ministeri d'educació, registrar-te (amb Cl@ve, certificat digital o usuari i contrasenya) i emplenar el formulari de sol·licitud: https://sede.educacion.gob.es
T'aconsellem que no deixis la sol·licitud per a l'últim dia perquè poden demanar-te que adjuntis documentació més endavant!
Tot i que per sol·licitar la beca no cal presentar cap document ni haver de pagar cap taxa, és important que la persona sol·licitant conservi el justificant de la sol·licitud.
Més informació: AGAUR
Altres entrades que t'interessen:
Les beques Equitat són beques convocades per la Generalitat de Catalunya i consisteixen a aplicar un percentatge de descompte en l'import dels preus públics dels crèdits ordinaris que l'estudiant matriculi per primera vegada, en el curs per al qual sol·licita la beca.
El percentatge de minoració, del qual us podreu beneficiar, dependrà del tram de renda familiar assignat.
Amb aquesta beca s'aplicarà un percentatge de rebaixa al preu públic oficial dels crèdits ordinaris matriculats per primera vegada, segons el tram de renda familiar.
Aquesta beca no cobreix els preus de gestió de la matrícula, de suport a l'aprenentatge, dels crèdits matriculats per segona i successives vegades, dels crèdits convalidats ni les quotes del segur escolar.
Tampoc els crèdits que excedeixin del mínim necessari per a obtenir la titulació per a la qual se sol·licita la beca.
La beca equitat és un ajut per a les estudiants que es matriculin d'estudis universitaris oficials de grau o de màster universitari habilitant d'un centre propi d’una de les 8 universitats i 3 centres adscrits següents per al curs acadèmic 2021-2022:
La quantia de la renda i patrimoni familiar s'obté per agregació de les rendes de l'exercici anterior (l’any 2020) de cadascuna de les persones computables de la unitat familiar que hagin obtingut ingressos, independentment de la seva naturalesa.
Es calcula de conformitat amb la normativa reguladora de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Un cop calculat, s’assignarà un tram (0, 1 i 2) que determinarà el percentatge de minoració del preu dels crèdits ordinaris matriculats per primera vegada.
Pots sol·licitar la beca equitat encara que hagis sol·licitat la beca general. De fet és el més recomanable.
No poden accedir a la beca equitat les persones que vulguin cursar uns estudis de grau o de màster habilitant i estiguin en possessió d'alguna titulació oficial del mateix nivell o d'una titulació superior o que compleixin els requisits legals per obtenir-la, llevat que l'hagin obtingut en centres no coberts pel sistema públic de finançament.
Tanmateix, s’ha de tenir en compte que la minoració del preu públic dels crèdits ordinaris dels estudis universitaris (beca Equitat) és incompatible amb les beques de caràcter general convocades pel ministeri competent en aquesta matèria per al curs acadèmic 2021-2022.
En cas que l’estudiant hagi obtingut diverses beques, s'entendrà que renuncien a la beca Equitat a favor de qualsevol de les altres beques i subvencions.
La sol·licitud que l'ha de presentar la persona interessada s’ha de sol·licitar per via electrònica per mitjà de l'apartat “Tràmits Gencat” del web de la Generalitat de Catalunya (http://web.gencat.cat/ca/tramits).
Es poden presentar a partir de l’endemà de la publicació de la resolució REU/2030/2021 al DOGC, és a dir, des del 7 de juliol al 14 d’octubre de 2021 (ambdós inclosos).
Més informació: AGAUR
Altres entrades que t'interessen:
L’Agència per a la Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (l’AGAUR) permet a les estudiants universitàries de grau o de màster universitari matricular-se com a becària condicional (sense la necessitat d’efectuar el pagament previ del preu públic dels crèdits matriculats per primera vegada) que vulguin sol·licitar la beca de caràcter general del Ministeri d’Educació i Formació Professional.
Per realitzar la matrícula amb la condició provisional de becària (sense el pagament previ del preu públic dels crèdits matriculats per primera vegada) heu de disposar de:
L'acreditació de caràcter econòmic (procediment MATRC) has de sol·licitar-la abans de matricular-te i hes de disposar de l'esmentada acreditació econòmica (en sentit positiu) en el moment de formalitzar la matrícula.
És el document que permet realitzar la matrícula universitària (els crèdits matriculats per primera vegada) en una universitat pública de Catalunya amb la condició provisional de becària.
Recorda que l'Acreditació de caràcter econòmic (MATRC) no és cap beca.
L’acreditació com a becària provisional es podrà sol·licitar fins al 14 d’octubre de 2021. Aquesta acreditació serveix, també, de manera automàtica per a optar a les beques Equitat de la Generalitat de Catalunya.
Aquest curs acadèmic 2021-2022 s’ha posat en marxa la identificació digital per obtenir l'acreditació que permet matricular-se a la universitat com a estudiant a l'espera d'obtenir una beca.
Les estudiants hauran de donar-se d’alta a l’idCAT per a realitzar el tràmit de manera telemàtica.
Per identificar-se a l'idCAT només cal:
Tanmateix, per agilitzar els tràmits, el formulari digital compta amb un preemplenat amb les dades facilitades del curs anterior.
Per últim, les estudiants de fora de Catalunya que es vulguin matricular a una universitat pública catalana podran obtenir l’idCAt Mòbil a través d’un servei d’alta per vídeo identificació.
Pots obtenir dues respostes:
Si et matricules com a becària condicional, has de tenir en compte que si et deneguen les beces, la teva universitat et sol·licitarà el pagament de la matrícula i hauràs de fer l'abonament en els terminis establerts.
Altres entrades que t'interessen:
L’any 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 12 d’agost com el Dia Internacional de la Joventut.
Aquest dia serveix per a visibilitzar la situació de les joves de tot el món, les dificultats que com a col·lectiu patim i els reptes que s’han d’assumir per generar canvis i millores reals.
Les joves som un col·lectiu que patim unes realitats concretes i diferents de la resta de la població i per aquest motiu, el reconeixement a aquesta singularitat per part de les Nacions Unides és important.
Vivim en un sistema adultcentrista en el qual les persones adultes dominen sobre les joves i ens discrimina sistemàticament, creant relacions de poder que subordinen a les joves i fent que les nostres necessitats siguin ignorades i invisibilitzades.
Actualment, la celebració d’aquest dia per a reivindicar canvis és més necessària que mai, ja que la pandèmia ha agreujat la situació del jovent. La situació actual és molt pitjor que la de l’anterior crisi econòmica del 2008, i en aquest sentit, el 2020 va acabar amb 147.200 joves actives menys que el 2013, el pitjor any de la crisi anterior.
La crisi derivada de la COVID-19 ha minvat les oportunitats laborals de les joves i ha precaritzat encara més les condicions laborals.
Actualment, les joves som un dels col·lectius amb més risc de patir pobresa i exclusió social i malalties i trastorns mentals. La situació laboral sense oportunitats no assegura les condicions materials necessàries per iniciar i sostenir el nostre projecte de vida.
Tenim greus problemes per emancipar-nos. La manca de condicions laborals dignes i preus d’habitatge assequibles provoca que al quart trimestre del 2020 només el 18,6% de les joves de fins a 29 anys de Catalunya es van poder emancipar del nucli familiar.
Arran de la pandèmia hem vist com s’ha engegat tota una maquinària d’estigmatització cap a les joves fent-nos responsables dels contagis i de la propagació de la COVID-19 alhora que la gestió de la pandèmia ha estat clarament marcada per l’adultcentrisme, mancant accions adreçades al jovent.
Hem sigut un dels grans col·lectius oblidats en les mesures de contenció de la pandèmia i això ha provocat l'empitjorament en la salut mental i en la precarització d'un col·lectiu ja molt vulnerable abans de la pandèmia.
És imprescindible valorar les nostres opinions i aportacions, involucrant-nos en les decisions, tot deixant de minimitzar les nostres problemàtiques i desqualificar les nostres necessitats.
Les joves necessitem polítiques valentes que aportin solucions als problemes que enfrontem com a col·lectiu. No podem permetre que l’atur estructural juvenil segueixi precaritzant milers i milers de joves a Catalunya.
És necessari canviar el mercat de treball, regular per afavorir contractes més estables i condicions laborals més dignes, que ens permetin establir el nostre projecte de vida.
Cal que les administracions solucionin la manca d’accés a l’habitatge regulant els preus de lloguer per acabar amb l’especulació immobiliària i així el jovent puguem emancipar-nos.
No podem permetre, una vegada més, que la crisi capitalista sigui una excusa per precaritzar encara més les nostres vides.
El contracte de treball és un acord entre l’empresa i treballadora mitjançant el qual la treballadora es compromet a prestar els seus serveis a l’empresa a canvi d’un salari i unes condicions. En aquesta entrada, t'explicarem tot allò que has de saber sobre el contracte d'obra i servei.
És un contracte temporal per a la realització d’un determinat fi, que no acostuma a ser l'activitat principal de l'empresa.
Al contracte ha de constar el motiu de la temporalitat i en cas contrari, el contracte s’entendrà formalitzat en frau de llei i per tant, esdevindrà indefinit i a jornada completa.
El contingut del contracte s’ha de comunicar al SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal) en el termini de 10 dies posteriors a la seva formalització.
El contracte d'obra i servei el trobem regulat a l’article 15.1.a) de l’Estatut de les Treballadores i al Reial Decret 2720/1998
El contracte d'obra i servei s'ha de formalitzar per escrit. També es pot fer de forma verbal, però només si la seva durada és inferior a 4 setmanes i és a temps complet.
En cas d'incomplir amb aquest requisit de forma, el contracte esdevindrà contracte indefinit.
Les treballadores amb contracte d'obra i servei poden treballar tant a jornada completa com a temps parcial. En cas que sigui a jornada parcial, al contracte ha de constar la distribució d’hores.
Com a màxim es podrà treballar sota la modalitat de l'obra i servei durant 3 anys. Podrà prorrogar-se per un any més si així ho permet el conveni col·lectiu.
Un cop hagi transcorregut (els tres anys permesos per l'Estatut de les treballadores més un any de pròrroga si així ho estableix el conveni col·lectiu) el contracte esdevindrà indefinit.
El període de prova no és obligatori, ja que l’empresa pot decidir no establir un període de prova. En qualsevol cas, computa a efectes d’antiguitat.
El període de prova ha de constar per escrit al contracte de treball i durarà el que marqui el conveni col·lectiu d’aplicació i, en defecte el que marca l’article 14 de l’Estatut de les Treballadores.
S’estableix un període de prova per als contractes de més de 6 mesos:
A les empreses de menys de 25 treballadores el període de prova no podrà excedir els 3 mesos per a les treballadores que no siguin tècniques titulades.
S’ha de complir amb el preavís de 15 dies per als contractes de més d’1 any tant per part de l’empresa com de la treballadora. En cas d’incompliment per part de l’empresa s’abonaran els dies del preavís no respectats i en cas de la treballadora, se li descomptaran.
Correspon una indemnització per finalització de contracte de 12 dies per any treballat pels contractes formalitzats a partir de l’1 de gener del 2015, si escau.
Si vols més informació sobre els contractes o qualsevol altre tema laboral, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través de la Bústia Precària o el nostre correu electrònic: bustia.avalot@catalunya.ugt.org.
