La reforma de la llei de l'avortament que està realitzant el Govern espanyol ha causat aquests dies més rebombori de l'esperat per un tema en concret: la baixa laboral per una regla dolorosa.
Sovint aquest malestar greu, conegut com a dismenorrea, amaga una malaltia, com l'endometriosi, una malaltia crònica que afecta moltíssimes persones menstruants. És també, una malaltia molt poc investigada a causa principalment de la poca investigació que se'n fa perquè és una malaltia que afecta principalment les dones. Una menstruació dolorosa pot ser causada per diferents anomalies que requereixen atenció per part del sistema de salut i investigació per tal d'arribar a l'arrel del problema i erradicar el dolor. La raó de què no s'estigui fent és la falta de perspectiva feminista del sistema mèdic i de salut.
Una altra de les raons per anar en contra d'aquesta mesura és la de defensar que afectarà negativament la incorporació de les dones al mercat laboral. Aquest argument és molt reduccionista i es basa en els mateixos arguments que el patriarcat estableix per a sostenir les seves violències i discriminacions cap a les dones. Si les dones tenim més dificultat per entrar o promocionar-nos en el mercat de treball és perquè les estructures socials són patriarcals i aquest permís, no n'és la causa.
Donar a entendre que perquè existeix aquest permís, les dones actuarem de manera irresponsable i fraudulenta és el mateix argument masclista que s'utilitza per invalidar la llei contra la violència masclista referent a les denúncies falses.
Per acabar amb la desigualtat de gènere en l'àmbit laboral cal tenir uns Plans d'igualtat a les empreses efectius i que no acabin en "paper mullat", cal destinar esforços i establir mecanismes perquè la Inspecció de Treball pugui investigar les discriminacions que patim les dones en els processos de selecció, cal feminitzar les feines masculinitzades i masculinitzar les feminitzades per acabar amb la bretxa salarial i cal revisar també el permís de maternitat que, a diferència del permís de paternitat, no ha evolucionat des del segle passat.
Assenyalar aquest permís, que té per objectiu assegurar la salut menstrual de les persones menstruants com un dret humà inherent a la dignitat de la persona, com la causa de tots els mals només pot significar una cosa: el sexisme encara és intrínsec al sistema patriarcal actual.
Tot i que encara no es coneix el redactat concret de la llei, i hi ha altres aspectes de la llei que ens semblen molt rellevants: com ara que les joves de 16 i 17 anys puguin avortar sense la necessitat de permís de les progenitores, la protecció a la salut gestacional, el reforç al dret a la higiene menstrual i la lluita contra la pobresa menstrual, etc. No deixem que el patriarcat invisibilitzi les fites aconseguides.
Per treballar en determinats àmbits ens poden demanar, com un requisit més, aportar el certificat de delictes de naturalesa sexual.
El certificat de delictes sexuals és un document que permet acreditar la manca de delictes d'aquest tipus. Així mateix, la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència imposa l’obligació d'acreditar el fet de no estar condemnada per cap delicte de naturalesa sexual en cas de tenir contacte habitual en l’àmbit laboral amb persones menors d’edat.
El pot sol·licitar qualsevol persona física major d’edat. És a dir, pot acreditar els antecedents negatius per delictes sexuals qualsevol persona de més de 18 anys. Hem de tenir en compte que, en cas de persones menors d’edat, s’ha de sol·licitar amb el consentiment de les progenitores o de les tutores legals del menor.
Per un altre costat, en cas que la persona sol·licitant no tingui la nacionalitat espanyola es necessitarà a més del certificat del Registre Central de Delinqüents Sexuals, acreditar també la manca de delictes de caràcter sexual en el seu país de nacionalitat, mitjançant un certificat en el qual s'informi dels entecedents en aquest àmbit.
Des de l’any 2015 les persones majors d’edat que treballen de forma habitual amb menors d’edat tenen l’obligació d’aportar aquest certificat per poder ser contractades en aquests sectors.
Es pot sol·licitar a través del web del Ministeri de Justícia. En cas de ser menor d’edat, s’ha de fer el tràmit de manera presencial acompanyades de les progenitores o de les tutores legals del menor.
Per a sol·licitar el certificat per Internet cal que tinguis algun sistema d’autenticació com per exemple; el DNI electrònic, el Cl@ve PIN, el Cl@ve PIN permanent o certificat electrònic.
Les incapacitats temporals comunes (IT) són el que col·loquialment es coneix com a “baixes mèdiques o baixes mèdiques comunes”.
Les baixes mèdiques són aquelles situacions en les quals es produeix un fet que t'impossibilita per a treballar, però que no és conseqüència de la feina (en aquest cas seria un accident o malaltia professional). Està regulat a l’article 169 de la Llei General de la Seguretat Social.
Només la pot determinar una professional de la salut pública.
Les baixes mèdiques les poden demanar qualsevol de les treballadores que estiguin incloses al Règim General de la Seguretat Social, sempre que acreditin un període mínim de cotització:
Les baixes mèdiques duren el temps que s’estableix a l’informe de baixa mèdica. Així doncs, el comunicat d’alta mèdica, que extingeix la incapacitat temporal, s’ha de presentar a l’empresa durant les 24 hores següents a la seva emissió, i l’endemà (o el primer dia hàbil a partir de l’alta) s'ha de fer la reincorporació a la feina.
En aquest cas s’ha de renovar la baixa mèdica. S’ha de tenir en compte que s’estableix la durada màxima de 356 dies, prorrogables per 180 dies més. En el cas que les seqüeles siguin greus i permanents, s’haurà de sol·licitar la incapacitat permanent.
Sí. És a dir, la treballadora té dret a sol·licitar al seu CAP l’alta voluntària d’acord amb el dret inherent com a pacients regulat a la Llei 41/2002 d’Autonomia del Pacient.
Si no esteu d’acord amb la data de l’alta mèdica, es pot impugnar la decisió mitjançant una reclamació administrativa prèvia a la via judicial en el termini d’11 dies hàbils.
S’ha de veure el que estableix el conveni col·lectiu d’aplicació. Però per regla general, durant les baixes mèdiques, si no s’estableix altra cosa, es cobrarà el següent:
Per saber la base reguladora hem de consultar les contingències comunes que hi figuren a la nòmina.
Si tens qualsevol dubte, sobre la teva situació laboral, pots contactar amb nosaltres a: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i et resoldrem tots els teus dubtes!
Si vols saber quina seria la durada i la quantia de la prestació per desocupació pots realitzar la simulació de l’autocàlcul de la prestació d’atur.
Aquí tens tots els detalls!
L’autocàlcul de la prestació d’atur és una eina de simulació de la prestació o subsidi d’atur que rebrà una treballadora en funció de la seva cotització i de la seva situació personal i familiar.
Pots trobar el simulador d’autocàlcul aquí.
Calcular la prestació per desocupació serveix pels casos següents:
L’eina d’autocàlcul de la prestació d’atur està gestionada pel Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE).
No. No cal identificar-se ni registrar-se al web.
No. Tot i que no té caràcter vinculant per l’administració pot servir com a orientació.
El simulador per calcular la prestació per desocupació t’anirà plantejant una sèrie de preguntes que hauràs d’anar contestant i finalment et donarà un resultat: una xifra temporal (el nombre de mesos que cobraràs la prestació d’atur) i una xifra monetària (la quantitat de diners que percebràs en concepte de prestació d’atur).
Si tens dubtes laborals, recorda que pots posar-te en contacte amb nosaltres a través de la Bústia Precària o el nostre correu electrònic: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i t’assessorarem.
Altres articles que t'interessen:
El mercat laboral exigeix cada vegada més i més formació. Però tenir formació no assegura aconseguir un lloc de feina. Som la generació enterrada: 4 de cada 10 joves estem sobrequalificades a la feina i som la generació millor preparada de la història però la primera que viu pitjor que les seves progenitores. Tot i això, existeix una clara exigència desfermada per acreditar la formació, el que es coneix col·loquialment com a titulitis.
Segons la RAE s’anomena titulitis a la valoració excessiva dels títols acadèmics com a garantia i acreditació del coneixement adquirit.
S’ha instaurat una creença social que les persones amb més títols són les que més coneixement ostenten i per tant, en un procés de selecció gaudirien una posició avantatjada. Està clar que la formació és important, però no pot ser l’únic paràmetre per valorar la vàlua d’una candidatura.
Per superar aquesta situació, cada vegada es dóna més importància a les competències o habilitats de les candidates per valorar la idoneïtat, valorant per tant, de manera més global els coneixements.
La II República va instaurar per primera vegada a Espanya una educació pública, obligatòria, laica, mixta, inspirada en l’ideal de la solidaritat humana. Aquesta educació tenia l’objectiu d’alfabetitzar tota una població majoritàriament analfabeta. Amb l'arribada de la Guerra Civil es van eliminar tots els avenços educatius de la II República. Després d'això es va deixar en mans de les congregacions religioses la tasca educativa per tal d’imposar els seus dogmes.
Durant el franquisme i postfranquisme, l’accés a la formació va ser considerat un privilegi. Només les famílies amb alt poder adquisitiu es podien permetre destinar recursos a l’educació de les seves filles. Així doncs, la bretxa de classe marcada per la formació era clara. I és que una de les característiques fonamentals del sistema educatiu franquista va ser el classisme. El Batxillerat del model franquista tenia un fort component elitista. El seu objectiu era el de formar les futures classes dirigents que serien les encarregades de perpetuar les consignes del règim.
Per tant, tenint en compte la nostra història recent, no hauríem de centrar el debat en “formació, sí, formació, no”. Fent una anàlisi amb perspectiva de classe, correm el risc d’acabar convertint l’educació en un privilegi, com en temps passats, només accessible per a les persones amb poder adquisitiu. Hem de garantir una educació pública de qualitat perquè el seu accés no depengui de la capacitat econòmica de cada persona.
Tot i les crítiques a la idea una mica pervertida de l’ascensor social, que des d’una perspectiva neoliberal actual s’ha pervertit i buidat de contingut, obviant les dificultats socials que provenen de les estructures del mateix sistema, no podem deixar de defensar l’accés universal a l’educació com a forma per eliminar l’efecte gueto i les discriminacions associades a la manca de formació.
Tot i que el mercat laboral té molt en compte la formació i és un dels requisits més comuns a les ofertes de feina, veiem que en realitat la formació tampoc assegura feines amb condicions dignes. Per això, és una trampa!
De fet, les joves som la generació més ben preparada de la història. Tot i això, patim la taxa d’atur més elevada amb més temporalitat i parcialitat que ens aboquen a situacions molt precàries. Aquestes situacions ens dificulten la vida i la realització del nostre projecte personal I professional amb garanties. Per això diem que som la generació enterrada, una generació a causa dels models productius a Catalunya, abocada a la precarietat laboral.
En aquest sentit, amb una taxa de sobrequalificació (és a dir, la població jove amb un alt nivell formatiu treballant en ocupacions que requereixen una qualificació inferior) del 37,9% (dades de l’últim any amb dades publicades el 2017). 4 de cada 10 joves, tenim feines en posicions que requereixen una qualificació inferior de la qual correspon pel nostre nivell formatiu.
Pel que fa a la diferència de gèneres, també la sobrequalificació afecta més les dones (41,02%) respecte als homes joves (34,77%).
Queda clar que la inversió en educació és percebuda a escala individual com un mecanisme per millorar la posició a l’hora de competir en un mercat de treball precaritzat, però les dades mostren que actualment alts nivells de formació poden desembocar d’igual manera a baixos càrrecs professionals, equivalents a categories amb requisits de formació molt inferiors. Necessitem polítiques radicals que solucionin de debò, el problema estructural de sobrequalificació i atur de les joves catalanes. Hem d'acabar amb les falses creences lligades a la titulitis.
Des de l’Avalot reivindiquem que cal intensificar la lluita contra la precarietat laboral i la defensa d’un model productiu que asseguri condicions dignes per a les treballadores joves per eliminar les condicions que permeten que les joves catalanes siguem discriminades de manera sistemàtica per una societat adultcentrista, tot defensant una educació pública i de qualitat per a tothom, una rebaixa de les taxes universitàries i un mercat laboral que no ens exigeixi formacions eternes sense assegurar unes condicions laborals dignes.
Si vols acreditar la teva experiència, tens tota la informació aquí.
El Primer de Maig per l'Avalot és la jornada més important de l'any i, com sempre, aprofitarem també per celebrar-ho des de la reivindicació i la lluita, ja que la situació del jovent no ens permet viure aquest dia de cap altra manera.
El Primer de maig és la commemoració del moviment obrer a escala mundial. En la majoria de països del món, el dia 1 de maig és el dia de la classe treballadora. Se celebra des de l’any 1889 després de ser establert com a jornada reivindicativa i de lluita al Congrés socialista obrer a París.
Una de les mesures per a pal·liar els efectes de la pandèmia COVID-19, va ser reduir la interacció social. Aquests dos anys de pandèmia han suposat un cop molt fort en les dinàmiques de les lluites de la classe obrera. Aquest any, però, un cop ja superada la pandèmia hem de tornar a sortir als carrers i demostrar que la classe obrera continua unida i reivindicativa, ja que sabem que el capitalisme avança ferotge en la retallada dels nostres drets i precarització de les condicions de vida, si no se’l combat.
També sabem de la importància de conèixer els nostres drets laborals, perquè és un aspecte essencial per a poder apoderar-nos de manera col·lectiva i defensar els nostres drets.
Històricament, el sindicalisme de classe ha esdevingut una eina de pressió i de reivindicació fonamental per a la defensa dels interessos de la classe treballadora.
Ara, més que mai, és necessari destacar la importància de la sindicalització com a resposta a les retallades i precarització constants a les quals hem de fer front actualment.
S’ha demostrat que el que més tem el sistema neoliberal capitalista actual és una classe treballadora unida i conscient dels seus drets. Per això, és tan important potenciar la sindicalització a tots els centres de treball de Catalunya per a continuar esdevenint una veritable força d’oposició contra els abusos del capital.
L’última reforma laboral del passat 31 de desembre ha servit per avançar en drets de les treballadores, ja que ha consolidat el caràcter indefinit dels contractes com a regla general, ha recuperat la ultraactivitat plena dels convenis col·lectius i la prevalença del conveni de sector sobre el conveni d’empresa. També, ha unificat el contracte formatiu establint dues tipologies: el contracte formatiu en alternança: i el contracte per a l’adquisició de la pràctica professional, el reforç de la Inspecció de Treball i enduriment de les sancions i la incorporació a la legislació ordinària dels ERTO per limitació o impediment en detriment dels acomiadaments col·lectius, entre d’altres.
Tot i aquest avenç significatiu, sabem que encara queda molt camí per recórrer. Aquest Primer de Maig ens ha de servir com a tret de sortida per continuar lluitant i reivindicant més millores de les condicions de treball per a la classe treballadora i la derogació total de les reformes laborals.
És un fet que els preus no paren de pujar. La vida s’està encarint de manera accelerada. La inflació actual provoca que el poder adquisitiu de les treballadores cada vegada sigui més baix perquè no s’està efectuant amb una pujada proporcional dels salaris.
Les revisions de l’IPC anual dels contractes de lloguer, l’encariment dels preus de l’energia, etc. provoquen que cada vegada costi més arribar a final de mes. Aquest escenari fa que cada vegada hi hagi més treballadores pobres, més persones en situació de pobresa energètica. Cal, doncs, fer una aposta clara per un canvi de model energètic que sigui sostenible pel planeta mitjançant una transició justa per les treballadores.
Les joves patim unes condicions sociolaborals molt precàries. En concret, patim més del doble d’atur que la població general, patim unes condicions materials que fan molt difícil poder posar en marxa o mantenir el nostre projecte de vida i unes expectatives de futur. Segons l’informe de l’Observatori català de la Joventut en el quart trimestre de 2021 l’atur se situava en el 21,6% (joves de 16 fins als 29 anys), 10 punts per sobre de la taxa d’atur de les persones de més de 29 anys (9,2%).
Som la generació més ben preparada de la història i la primera que viu pitjor que les seves progenitores i aquesta desesperança generacional es tradueix en un augment considerable de trastorn de salut mental que evidentment van molt relacionats amb les conseqüències de les estructures de precarietat en les quals se sustenta el sistema capitalista (recordem que durant la pandèmia les joves vam ser el primer col·lectiu amb més risc de patir pobresa i exclusió social).
La situació és insostenible perquè manca una aposta clara per revertir la situació i proporcionar solucions adients per als problemes estructurals que encarem com a generació, que a hores d’ara, continuem tenint un futur incert que ens dificulta poder engegar o mantenir el nostre projecte de vida en condicions dignes.
Una de les característiques del sistema capitalista i laboral actual que ens afecta a les joves és l’adultcentrisme que ens discrimina sistemàticament, subordinar-nos i relegar-nos a un pla inferior, justificant-se en la nostra edat o experiència.
L’adultcentrisme és, doncs, el sistema d'opressió en el qual les persones adultes dominen sobre les joves i prenen decisions sobre nosaltres però sense nosaltres.
L'adultcentrisme crea relacions de poder que subordina a les joves i fa que les nostres reivindicacions siguin ignorades i invisibilitzades de manera constant.
Els centres de treball com a espais dins de la societat no estan exempts de reproduir violències masclistes, sovint aquelles més subtils i que poden romandre invisibilitzades.
Si veritablement volem una societat lliure de violències, hem de posar tots els esforços per erradicar aquests tipus de violència. Això implica fer-les visibles per tal de superar un model capitalista basat en l’heteropatriarcat que reprodueix i dóna legitimitat a les diferents opressions. I per això, cal identificar-les i conèixer mecanismes per erradicar-les, al marge dels circuits institucionals.
Des de l'Avalot participarem en el bloc jove i ens agradaria que ens acompanyessis, per tal de reivindicar juntes els nostres drets i un futur dignes.
Vine al Primer de Maig i fem-nos fortes!
A la feina ens hi passem moltes hores i per això, és molt comú que es produeixin lesions que incideixen en la salut de les treballadores.
Les lesions en l’àmbit laboral són de diferents tipus. Segons la classe de feina estarem exposades a diferents riscos que poden provocar que s’acabin produint lesions de diferent classe. Diferenciem, doncs, dos tipus de treballs:
L’estrès i la sobrecàrrega mental, que s’ha vist fortament agreujada per la pandèmia COVID-19, és una de les lesions més comunes i transversals a tots els sectors. La precarietat laboral característica del nostre mercat laboral fa que el clima general de treball a Catalunya sigui perjudicial per a les treballadores. Això incideix de manera negativa en la nostra salut.
La modalitat de teletreball ha provocat un canvi en la manera de treballar que també té incidència en la salut de les treballadores. Així doncs, la sobrecàrrega de tasques, esgotament mental, postures incorrectes i manipulació inadequada de dispositius són algunes de les lesions físiques o mentals més comunes.
El més important és la prevenció. La Llei de Prevenció de Riscos Laborals, té per objectiu la promoció de la seguretat i la salut de les treballadores. Això ho fa mitjançant l'aplicació de mesures i del desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció dels riscos derivats del treball. En aquest sentit, la prevenció va encaminada a reduir riscos i minimitzar els seus efectes.
En qualsevol cas, per tant, les treballadores hauran de conèixer l’acció preventiva dels riscos laborals elaborada per l’empresa a fi d’adaptar-se a la normativa indicada en el desenvolupament de les seves tasques laborals i l’empresa ha de vetllar pel compliment de la prevenció de riscos laborals i assegurar unes condicions laborals adients per reduir al màxim els accidents de treball i assegurar un entorn de treball segur.
Durant el temps que duri la prestació d’atur, les treballadores tenim uns drets però també unes obligacions. És possible viatjar a l'estranger si estem cobrant l'atur? Tota la informació a continuació!
L’òrgan encarregat de gestionar la prestació d’atur és el Servicio Público d’Empleo Estatal (SEPE). A Catalunya, l’organisme que té les competències en matèria d’ocupació és el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Mentre estàs percebent la prestació d’atur has de complir amb l’obligació principal que és la de signar el compromís d’activitat.
Aquest compromís d’activitat significa que durant el temps que duri la prestació d’atur et compromets a cercar feina activament, participar en accions específiques per millorar l’ocupabilitat i acceptar una feina adequada. Aquestes accions són obligatòries i, per tant, el seu incompliment pot ser sancionat com a infracció lleu.
Així doncs, el compromís d’activitat és incompatible amb viatjar cobrant l'atur.
Als articles 271 i 272 de la Llei General de la Seguretat Social regula els aspectes relatius als viatges internacionals i la prestació d’atur.
Sí, la comunicació del viatge és obligatòria. En cas contrari, podria comportar l’extinció del dret a la prestació d’atur.
La comunicació del viatge a l’estranger al SEPE s’ha d’efectuar mitjançant el formulari de comunicació de sortida a l’estranger.
El SEPE diferencia diferents tipus de viatges a l’estranger segons la seva durada durant 1 any.
No se suspendrà la prestació d’atur. (Els 15 dies no han de ser consecutius).
La prestació d’atur se suspèn durant el viatge. (El temps que duri el viatge tampoc ha de ser continuat).
En aquest cas, es diferencien dos tipus de viatges:
La prestació d’atur s’extingeix, sigui quin sigui el motiu del viatge i no es podrà sol·licitar la renovació un cop es torni a Espanya.
Segons l’article 64.3 del Reglament 883/2004 CE, si portes percebent la prestació d’atur almenys durant 4 setmanes a Espanya i et trasllades a qualsevol país de la UE, EEE o Suïssa podràs sol·licitar el cobrament de la prestació durant 3 mesos (prorrogables a 3 mesos més).
En aquest cas, s’ha de comunicar al SEPE mitjançant el formulari de sol·licitud d’autorització per desplaçament per cerca de feina a un altre Estat membre de la Unió Europea, mantenint el dret a percebre la prestació d’atur.
Un cop rebuda la sol·licitud, el SEPE facilitarà el document U2 (si es compleixen els requisits) per a presentar-lo al Servei Públic d’Ocupació del país de destí i poder seguir percebent la prestació d’atur.
El SEPE si té coneixement de la realització del viatge sense prèvia comunicació i autorització, podrà imposar dos tipus de sancions:
Es poden imposar les dues sancions simultàniament si es viatja fora d’Espanya més de 15 dies sense avisar.
Més informació:
Prestació d'atur: requisits i sol·licitud
És evident que una baixa mèdica impossibilita per treballar, però podem viatjar? Durant una baixa mèdica, el que es coneix com una incapacitat temporal (IT) poden sorgir dubtes del que es pot o no es pot fer. T’ho expliquem!
Viatjar durant una baixa mèdica és una decisió que prens sota la teva responsabilitat i que dependrà de les circumstàncies concretes de cada cas.
En la legislació actual no existeix normativa al respecte que de manera taxativa ho prohibeixi. En qualsevol cas, sempre que el viatge o desplaçament no posi en risc la recuperació, estarà permès.
El personal mèdic és qui ha de valorar, segons criteris mèdics, si es pot viatjar o no.
El més recomanable, per no tenir problemes amb la prestació que es rep mentre dura la baixa mèdica és, en cas de fer un viatge, sol·licitar que el personal mèdic expedeixi un informe indicant que l’activitat en concret no interfereix en la recuperació mèdica.
No. Només ho pot determinar el Sistema Públic de Salut o la Mútua. Si se segueixen les indicacions del personal mèdic que determina quines són les activitats permeses i les prohibides i acudeixes a les revisions mèdiques pautades estaràs respectant la bona fe contractual i, per tant, l’empresa no et podrà sancionar. En cas contrari, si l’empresa té coneixement que estàs realitzant quelcom pugui perjudicar la teva recuperació, et podrà sancionar d’acord amb el que estableixi el conveni col·lectiu sobre faltes i sancions.
Es podrà denegar la possibilitat de viatjar durant la baixa mèdica en el cas que la malaltia o accident que ocasiona la baixa mèdica sigui incompatible amb la realització del viatge.
De totes maneres, encara que el viatge estigui autoritzat, no es podran realitzar activitats que puguin empitjorar la salut o la recuperació mèdica. Per exemple, fer una activitat de risc com per exemple, puenting o escalada.
En aquest cas, la Seguretat Social entén que s’està cometent un frau, ja que és qui et paga el subsidi per incapacitat temporal. Així doncs, la realització del viatge estant de baixa mèdica sense autorització comporta l’actuació fraudulenta de la treballadora, d’acord amb el que estableix l’article 175 de la Llei General de la Seguretat Social.
Recorda que si tens dubtes i necessites assessorament laboral, et pots posar en contacte amb nosaltres fent un correu a bustia.avalot@catalunya.ugt.org o omplint el formulari de la Bústia Precària.
