Samantha, 28 anys, Barcelona.
Vaig acabar el meu Màster en Economia al gener i, des de llavors, estic buscant feina. Noto molt els efectes de l'estat d'alarma en les respostes que rebo de les ofertes de feina. Des de l'inici del confinament el nombre de candidatures descartades que rebo és més freqüent que abans de la crisi del coronavirus i moltes ofertes de feina s'han cancel•lat degut a la incertesa de la situació en el futur pròxim.
La vida del dia a dia s'ha vist afectada també. Si abans es podia sortir a fer exercici al carrer ara he hagut d'adaptar aquestes activitats al meu pis. Sento que, en general, el meu ritme de vida s'ha alentit molt. El costat positiu és que estic menys estressada i tinc més temps per fer i aprendre coses noves. La meva economia també agraeix la situació, ja que, al no sortir, no gasto tant.
La situació actual, amb nombrosos ERTOS i acomiadaments, deixen veure clarament la fragilitat dels drets de les persones treballadores. La pèrdua en els últims anys d'ajudes laborals han participat en la degradació d'aquests drets laborals.
Crec que ens hem adonat que la gent és realment necessària (infermeres, caixeres, personal de neteja, etc) és, molt sovint, la mateixa gent que es troba en les situacions més precàries i se les ha de recolzar molt més i donar-los més importància. Un dels majors canvis que es poden fer és posar en valor aquestes professions tan essencials que han sigut infravalorades massa temps.
