Aquest dia serveix per a visibilitzar la situació de les joves de tot el món, les dificultats que com a col·lectiu patim i els reptes que s’han d'assolir per generar canvis i millores reals.
Des de l’any 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 12 d’agost com el Dia Internacional de la Joventut.
Les joves som encara les més perjudicades en termes d’ocupació. Patim un atur estructural superior al de la resta de la població que ens impossibilita la realització i el manteniment del nostre projecte de vida en condicions materials dignes.
Segons l’informe de l’Observatori Català de la Joventut, en el 2n trimestre de 2023 la taxa d’atur entre el col·lectiu de 16 a 29 anys se situa en el 14,5%, respecte del 7,1% de les persones de més de 30 anys. És a dir, la meitat que la juvenil.
La darrera reforma laboral ha afavorit la contractació indefinida, sobretot el jovent, però encara queda molt camí per recórrer. L’eliminació del contracte d’obra i servei que s’utilitzava per a precaritzar i contractar en frau de llei el jovent ha significat un avenç significatiu. Tot i això, hem de continuar vigilant que les empreses no facin servir el contracte fix-discontinu per a saltar-se la llei.
Tot i el descens de la temporalitat de la contractació juvenil fruit de la reforma laboral aquesta no afecta igual dones i homes, sent les dones les més perjudicades per la temporalitat.
Així doncs, la taxa de temporalitat dels joves homes de 16 a 29 anys és del 28%, mentre que la de les dones joves de 16 a 29 anys puja fins al 36,4%.
En un escenari d’inflació generalitzada les treballadores no podem perdre poder adquisitiu. Els preus apugen, però els salaris no. Per això, entre altres mesures, l’SMI s’ha de continuar revaloritzant en consonància amb el preu de la vida.
La salut mental és una de les principals preocupacions de les joves. De fet, les joves som un dels col·lectius més sensibles en l’àmbit de la salut mental.
De fet, segons l’OMS, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, de les quals el 75% comencen abans dels 18 anys.
En els darrers 25 anys la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre les adolescents i el suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort no natural entre les persones joves.
La precarietat incideix de forma clara en la salut mental de les joves. No saber si s’arribarà a final de mes provoca una situació d’angoixa que es pot traduir en problemes de salut mental.
A més, la manca d’atenció i de professionals de la salut mental en la sanitat pública provoca que l’accés a tractament o teràpia psicològica sigui un privilegi per qui s’ho pot pagar.
En el segon trimestre de 2023, la taxa d’emancipació juvenil es manté estable a nivells baixos i se situa al 21%.
La majoria del jovent de Catalunya vivim de lloguer i tenim molts problemes per accedir-hi perquè hem de destinar una gran part del nostre sou a pagar les despeses del lloguer. A més, les joves amb discapacitat, les racialitzades i migrades, les LGTBIQA+ reben molta més discriminació en l’accés i manteniment de l’habitatge.
Els ajuts per al lloguer no són la solució al problema de l’habitatge que és estructural. Cal fer una aposta clara per revertir el model actual que s’ha vist que només serveix per enriquir els de sempre i precaritzar la classe treballadora.
El veritable escull és la manca d’habitatge públic i lloguer social, una conseqüència de la política d’habitatge que s‘ha fet històricament i que s’ha centrat en la propietat i promotors privats que han provocat l’especulació de l’habitatge, alhora que existeixen pisos buits que no compleixen amb la seva funció social reconeguda legalment i contribueixen a l’especulació.
També, el sector del turisme contribueix a l’expulsió de les veïnes dels barris, provocant la gentrificació del nostre país i una situació insostenible pel medi ambient i per a les persones.
L’habitatge és un dret que no pot estar en mans dels especuladors, bancs i fons voltors.
Des de l'Avalot cada dia lluitem per esdevenir l'eina per a la consecució dels nostres drets que millorin les condicions de vida materials de la classe treballadora per tenir una vida i una feina dignes i l’erradicació de l’adultcentrisme de la societat.
Cal continuar evidenciant, reivindicant i lluitant per revertir la situació actual de precarietat, violència i discriminació que patim les joves i per aconseguir-ho és necessari que es destinin recursos als serveis públics i fer polítiques d'esquerres pensant en les joves treballadores.
