El dèficit en la natalitat a Catalunya (i determinats països d’Europa com per exemple, Itàlia) és un problema encara sense resoldre. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), l’any passat, el 2021 van néixer a Catalunya unes 57.704 criatures, el que suposa un 1,3% menys que l’any 2020.
Des dels mitjans de comunicació s’està culpant les joves d’aquesta situació. Una vegada més sembla que som les responsables de tots els mals del model econòmic i de societat actuals. Amb aquest discurs es reforça l’estereotip de “generació de vidre” que ens defineix com a egoistes, intolerants, hipersensibles que es queixen per tot i consentides, però no es tenen en compte les causes que ens han dut a la situació actual.
El dèficit en la natalitat s’explica per molts motius. Pot ser per un o per una barreja de diversos.
Les persones que decideixen no tenir descendència per un motiu exclusivament personal i individual igual de respectable que voler tenir-ne.
Moltes persones davant de la situació de crisi climàtica decideixen no tenir descendència, ja que cada criatura que neix al món deixa una empremta de carboni que afecta el planeta. Tot i això, s’ha de matissar que no totes les persones ni països contaminen igual. De fet, segons un informe d’Intermón Oxfam més de la meitat dels residus que envien diòxid de carboni a l’atmosfera provenen dels països rics.
Per això, moltes persones - sobretot joves - conscients de l’emergència climàtica actual, i davant de la inacció dels governs a escala mundial (recordem que les reivindicacions han sigut liderades per joves) ho decideixen a causa dels temors fundats sobre el canvi climàtic i aquesta tendència està creixent.
Una altra de les principals causes de la davallada en la natalitat són les successives crisis econòmiques que s’han produït des del 2008 i que provoquen que les persones que voldrien tenir descendència no ho puguin fer perquè la incertesa sociolaboral i econòmica no les hi permet. Per exemple, el fenomen del “baby boom” s’explica perquè aleshores hi havia una situació econòmica i laboral favorable que permetia les persones que decidien tenir criatures poder dur a terme el seu projecte de formar una família.
Una altra de les causes que explicarien la manca de natalitat és la gestió de les polítiques per incentivar la natalitat. En països on s’implementen polítiques encaminades a afavorir la natalitat, els naixements són més elevats, com és el cas de França.
També, la inflació i l’elevat cost del lloguer provoca que les joves que volen tenir descendència no ho puguin fer perquè amb prou feines poden arribar a cobrir les seves despeses materials.
Les dificultats per poder conciliar la vida personal i laboral fa que moltes persones vegin amb dificultats el projecte de formar una família. Les dones a més, sovint han d’escollir entre la promoció de la seva carrera professional o la maternitat, ja que en la societat patriarcal actual el cost negatiu de tenir criatures afecta principalment en les dones.
La pandèmia de la COVID-19 no ha fet més que evidenciar una clara tendència descendent en la natalitat que ja venia d’anys enrere. També va evidenciar com és necessari fer un canvi en el model de consum i producció.
Així doncs, les causes de la davallada en la natalitat són múltiples, però en cap cas se’ns pot fer responsables a les joves que recordem som un dels col·lectius més vulnerables i que patim més fortament les conseqüències de les diverses crisis econòmiques i sanitàries que s’han produït en els últims 20 anys.
Fer responsables les persones joves és del tot mesquí. Com veiem, la situació econòmica, social, política i climàtica a escala mundial és negativa i les decisions que es prenen són del tot insuficient. Culpar-nos de tots els mals de la societat reflecteix l’adultcentrisme que encara és ben present a la nostra societat.
