Per què el bo jove per al lloguer no és la solució?

Aquest dimarts el Govern espanyol va aprovar en Consell de Ministres el "bo jove d'habitatge", un ajut de 250 euros per pagar el lloguer durant 2 anys destinat a les joves d'entre 18 i 35 anys amb rendes inferiors als 24.318 euros.

Tot i que encara no s'ha concretat els detalls dels requisits que les sol·licitants hauran de complir, la mesura no sembla d'entrada la resposta a la problemàtica de l'emancipació juvenil.

La problemàtica de l’emancipació juvenil 

A Catalunya, la taxa d'emancipació juvenil continua superant registres històrics en negatiu i ja és la pitjor d'aquest segle, situant-se en un 15,5% (tercer trimestre de 2021). És a dir, les joves mai hem tingut tantes dificultats per emancipar-nos com actualment.

La causa d'aquesta situació és, per una part, uns preus del lloguer abusius i inassumibles, i per altra, la precarietat laboral juvenil, un problema crònic de la nostra societat. En el darrer trimestre de 2021, l'atur juvenil se situa en un 19,4% i, si bé és cert que s'ha reduït respecte a l'any anterior que ens trobàvem en plena pandèmia, la realitat és que la temporalitat ha crescut paral·lelament a l'ocupació: més de la meitat de les joves assalariades tenen un contracte temporal (53,4%). Aquesta és la taxa de temporalitat més alta des que es tenen dades.

Així doncs, les condicions del mercat laboral i els preus abusius de l'habitatge, fan que sigui impossible establir un projecte de vida digne.

Per què el bo jove d'habitatge no és la solució?

• Sense regulació dels preus del lloguer en tots els territoris i una perspectiva laboral digna per a les joves, 250 € és una almoina que no soluciona d'arrel la problemàtica de l'emancipació juvenil i que passarà directament de fons públics a mans privades de rendistes i immobiliàries.
• La problemàtica de l'emancipació juvenil no es resol amb un ajut directe. Per resoldre el problema de l'habitatge calen mesures estructurals, començant per la regulació dels preus del lloguer.
• Sabem que aquest tipus de mesures directes sense regulació de preus són absorbibles pel mercat capitalista i no reverteixen de manera efectiva en la seva regulació. De fet, aquesta mena d'ajuts corren el risc d'augmentar la inflació d'un bé de primera necessitat com és l'habitatge.
• La mesura no té en compte la diversitat geogràfica i 250 € no tenen la mateixa significació per a tothom. La realitat territorial no és homogènia, tampoc dins de Catalunya, i qualsevol mesura que no tingui en compte aquesta realitat és poc equitativa.
• En zones no regulades l'ajut acabarà a les butxaques de les propietàries, que inflaran els preus en tenir present que les seves llogateres compten amb aquest pressupost "extra". Així que, de fet, el bo jove per al lloguer pot acabar encarint el lloguer, ja de per si inassumible per moltes joves.

Què proposem des de l'Avalot?

L'habitatge per a l'Avalot ha sigut sempre una prioritat i ja fa 15 anys (el 27 de març de 2007) vam impulsar una ILP per a instar el Parlament de Catalunya que regulés l'accés al lloguer.

Algunes de les propostes que plantegem en l’actualitat, pel que fa al mercat del lloguer, són les següents:

• Regulació de màxims del preu del lloguer que en cap cas podrà superar el 30% de la mitjana de sous de les joves catalanes.
• Augmentar la durada dels lloguers i fer-los indefinits per tal de donar estabilitat a les llogateres.
• Regular que sigui la part arrendadora (persona física o jurídica) qui hagi d'assumir les despeses i honoraris de les gestions realitzades per l'empresa immobiliària o administradora de finques, així com de formalització del contracte.
• Limitar el nombre de fiances a una única fiança que servirà per cobrir els possibles desperfectes, com a garantia de mobles en cas de pisos moblats, etc, que serà dipositada al registre de l'Institut Català del Sòl (INCASÒL).

Des de l'Avalot entenem que l'accés a l'habitatge és un dels puntals, juntament amb les condicions del mercat de treball, de les desigualtats. És imperatiu crear una regulació de l'habitatge amb perspectiva de classe, tenint en compte les demandes de la classe treballadora i la realitat del mercat de treball amb l'objectiu d'oferir una solució real als problemes i dificultats entorn l'habitatge de les joves de classe treballadora.