Anàlisi de les ordres de protecció i drets de les dones que han patit violència masclista: obstacles per a una efectiva protecció
El Grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona “Antígona” amb el finançament de l’Institut Català de les Dones (ICD) ha elaborat enguany l’informe “Ordres de protecció i drets de les dones que han patit violència de gènere: obstacles per a una efectiva protecció”.
L’objectiu d’aquest informe és analitzar l’efectivitat dels mecanismes de protecció als quals es poden acollir les dones que han patit violència masclista a Catalunya i esbrinar quins són els factors determinats en la seva aplicació o denegació.
La violència masclista continua sent una xacra a Catalunya. Per això, cal repensar el model de protecció actual per tal d’assegurar la protecció de manera efectiva.
Mancances en la protecció de les dones que han patit violència masclista:
Les principals conclusions de l’informe són les següents:
- Necessitat de formació en gènere de totes les persones professionals que intervenen en el cas que s’interposa una denúncia per entendre el cicle de la violència masclista i no revictimitzar la víctima. En especial, al grup d’atenció a la víctima dels Mossos d’Esquadra (GAV), ja que són el primer contacte que té la víctima en el moment d’interposar una denúncia per violència masclista. L’informe estableix la necessitat de formació “que ha de ser obligatòria, transversal i periòdica”.
- La manca de consideració de la percepció d’inseguretat que manifesten les dones en la tramitació de les ordres de protecció que constitueix una vulneració dels drets de les dones en si mateixa. Així doncs, el dret a la seguretat ha d’estar garantit i s’han de posar en marxa els mecanismes necessaris per assegurar-la de manera efectiva.
- La valoració del risc de la violència de gènere en l’àmbit policial no té en compte la dimensió subjectiva ni personal del risc i només es basa en ítems objectius. Això dificulta la plena protecció de les víctimes i dificulta identificar situacions de violència masclista que poden passar desapercebudes. Així doncs, la valoració del risc de la violència de gènere s’ha de fer de manera integral.
- La denúncia respon a una visió de la seguretat clàssica en l’àmbit penal però que no integra mesures de l’àmbit civil ni assistencial que són necessàries per assegurar un model de protecció centrat en els drets de les dones en compliment amb les mesures que recull el Conveni d’Istanbul. La gran oblidada en el procés de denúncia és la dona. Això comporta un grau elevat d’insatisfacció i inseguretat envers el procediment judicial.
- Manca de recursos materials, humans i econòmics per assegurar el seguiment de l’ordre de protecció de manera personalitzada en cada cas i tenint en compte la situació de les víctimes de violència de gènere.
- Millorar la coordinació interinstitucional i ampliar la xarxa de recursos per adequar-los a les necessitats específiques de les dones del món rural, les dones migrants, les menors o adolescents i les dones amb diversitat funcional, les dones sense llar, etc.
Queda clar doncs, arran de l’anàlisi de l’informe que la protecció de la violència de gènere té mancances importants que cal superar per tal de garantir la plena protecció.
Des de l’Avalot entenem que la protecció de les dones que pateixen violència masclista ha d’estar conceptualitzada des d’una perspectiva feminista que posi la vida i les necessitats de les dones al centre amb l’objectiu, també, de trencar amb els estereotips al voltant de la violència masclista.