Si alguna vegada t'has plantejat sol·licitar una excedència a la feina, segurament t'has fet moltes preguntes. En aquest article donem resposta a algunes de les més habituals. Si en llegir-lo segueixes tenint dubtes, posa't en contacte amb nosaltres i t'ajudarem!
L’excedència és una suspensió temporal de la relació laboral per decisió de la treballadora o per una circumstància relacionada amb ella. Hi ha dos tipus: l’excedència voluntària i l’excedència forçosa.
Les excedències estan regulades a l’article 46 de l’Estatut de les Treballadores.
L'excedència provoca la suspensió del contracte de treball i per tant, ’empresa no té cap obligació d’abonar cap percepció salarial, ja que, la persona treballadora no té cap obligació de prestar cap servei.
L’excedència voluntària és la decisió de la treballadora de suspendre el contracte de treball. Per poder-se acollir a l’excedència voluntària cal que porti almenys 1 any a l’empresa i tindrà una durada de no menys de 4 mesos i no superior a 5 anys. Aquest dret només es podrà exercir una vegada i han d’haver transcorregut 4 anys des del final de l’última excedència voluntària.
L’excedència voluntària no dóna dret a la reserva del lloc de feina ni computa a efectes d’antiguitat llevat que el conveni col·lectiu ho estableixi. Un cop finalitzi, la treballadora ha de sol·licitar per escrit el reingrés a l’empresa (normalment un mes abans de la seva finalització). L’excedència voluntària atorga un dret preferent a reingressar en un lloc de feina similar en cas que hi hagi vacant i per tant, l’empresa estarà obligada a comunicar a la treballadora l’existència d’aquest lloc de feina similar.
També, es té dret a excedència per la cura de fill/es (aplicable també en cas d’adopció) a comptar des de la data de naixement fins a un màxim de 3 anys. També existeix l’excedència per la cura de familiars fins a segon grau de consanguinitat o afinitat que no desenvolupi una activitat retribuïda a causa de l’edat, accident o malaltia per un període màxim de 2 anys (els convenis col·lectius poden ampliar i millorar la cobertura). En aquests dos casos, s’assegura la reserva del lloc de feina durant el primer any.
No. S’ha de comunicar a l’empresa la decisió de fer ús de l’excedència voluntària, però no és necessari explicar-ne els motius.
La llei no diu res al respecte. És recomanable fer-ho per escrit, amb suficient antelació (normalment un mes abans) i indicar el termini de principi i de final de l’excedència.
Si no es compleixen els requisits, l’empresa pot denegar l’excedència. S’ha de tenir en compte que s’ha de continuar treballant fins que l’empresa resolgui la petició d’excedència voluntària perquè si no es consideraria abandonament del lloc de feina i constituiria una baixa voluntària.
L’excedència forçosa es concedeix quan la treballadora ha de complir amb el deure que comporta la designació com a càrrec públic que sigui incompatible amb el desenvolupament de la seva feina. En aquest cas l’empresa no es pot negar a concedir l’excedència.
L’excedència forçosa dóna dret a la reserva del lloc de feina i es reincorporarà a la seva feina un cop finalitzat el càrrec públic que ostentava.
Només computen a efectes d'antiguitat, l’excedència forçosa i les excedències voluntàries per cura de filles i familiars.
