Què és la quitança?

La quitança o liquidació, col·loquialment coneguda com a “finiquito” és el document de liquidació on es reflecteixen els conceptes que queden pendents en finalitzar la relació laboral. 

La quitança és equivalent a la indemnització?

No. No s’han de confondre els dos documents, ja que són diferents. 

La indemnització es genera en el cas d’acomiadament. En canvi, la quitança és el document que s’atorga a tota treballadora davant de qualsevol modalitat de finalització de la relació laboral (és a dir, tant en cas de baixa voluntària com d’acomiadament). 

Quins conceptes han d’aparèixer?

L’empresa està obligada a entregar-me-la?

Sí. L’empresa està obligada a entregar a la treballadora en el moment de finalització del contracte de treball la quitança en paper per tal que puguem saber quins són els conceptes que queden pendents. 

S’ha de signar la quitança?

La signatura de la quitança comporta la declaració de la treballadora de la seva conformitat respecte a les quantitats que es reflecteixen al document i que no es té intenció de reclamar a l’empresa. 

Es recomana que en el cas que no s’estigui d’acord amb el que es reflecteix a la quitança, juntament amb la signatura s’escrigui “No conforme” per tal de deixar constància de la disconformitat i reclamar les quantitats correctes que quedarien pendents.

Puc demanar l’ajut del meu sindicat si tinc dubtes?

Sí. És un dret de les treballadores que pugui haver-hi la representació sindical present en el moment de la signatura de la quitança si així ho desitgem i també tenim dret a quedar-nos amb una còpia de la quitança.

Si tens qualsevol dubte, sobre la teva situació laboral, pots contactar amb nosaltres a: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i et resoldrem tots els teus dubtes!

Saps què has de fer davant un acomiadament? Davant la situació angoixant que significa la pèrdua d’una feina hem de saber que tenim recursos a l’abast que ens permet actuar i garantir els nostres drets com a treballadores.

Vivim a un país on la taxa d’acomiadaments i contractes temporals és de les més altes d’Europa, d’aquí la importància de reclamar els nostres drets!

Què puc fer davant un acomiadament?

Signar la carta de comunicació de l’acomiadament amb NO CONFORME, afegint la data de la notificació de l’acomiadament. Si no et deixen posar no conforme, no signis.

Puc posar una reclamació?

Sí! És important que demanis els documents necessaris per poder reclamar després. Necessitaràs:

  1.            Contracte laboral actual ( i anteriors, en el cas d’haver tingut més d’un contracte).
  2.            Rebuts de nòmina ( mínim els últims 6 mesos).
  3.            Comunicació de l’empresa notificant l’acomiadament. 

Com fer la reclamació?

Quins són els passos a seguir?

Què passa si no arribem a cap acord?

Recorda que sempre que tinguis dubtes, et pots posar en contacte amb nosaltres i t'assessorarem!

Fes click si vols més informació sobre acomiadaments.

Anàlisi de les ordres de protecció i drets de les dones que han patit violència masclista: obstacles per a una efectiva protecció

El Grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona “Antígona” amb el finançament de l’Institut Català de les Dones (ICD) ha elaborat enguany l’informe “Ordres de protecció i drets de les dones que han patit violència de gènere: obstacles per a una efectiva protecció”

L’objectiu d’aquest informe és analitzar l’efectivitat dels mecanismes de protecció als quals es poden acollir les dones que han patit violència masclista a Catalunya i esbrinar quins són els factors determinats en la seva aplicació o denegació. 

La violència masclista continua sent una xacra a Catalunya. Per això, cal repensar el model de protecció actual per tal d’assegurar la protecció de manera efectiva. 

Mancances en la protecció de les dones que han patit violència masclista:

Les principals conclusions de l’informe són les següents: 

  1. Necessitat de formació en gènere de totes les persones professionals que intervenen en el cas que s’interposa una denúncia per entendre el cicle de la violència masclista i no revictimitzar la víctima. En especial, al grup d’atenció a la víctima dels Mossos d’Esquadra (GAV), ja que són el primer contacte que té la víctima en el moment d’interposar una denúncia per violència masclista. L’informe estableix la necessitat de formació “que ha de ser obligatòria, transversal i periòdica”.
  1. La manca de consideració de la percepció d’inseguretat que manifesten les dones en la tramitació de les ordres de protecció que constitueix una vulneració dels drets de les dones en si mateixa. Així doncs, el dret a la seguretat ha d’estar garantit i s’han de posar en marxa els mecanismes necessaris per assegurar-la de manera efectiva. 
  1. La valoració del risc de la violència de gènere en l’àmbit policial no té en compte la dimensió subjectiva ni personal del risc i només es basa en ítems objectius. Això dificulta la plena protecció de les víctimes i dificulta identificar situacions de violència masclista que poden passar desapercebudes. Així doncs, la valoració del risc de la violència de gènere s’ha de fer de manera integral. 
  1. La denúncia respon a una visió de la seguretat clàssica en l’àmbit penal però que no integra mesures de l’àmbit civil ni assistencial que són necessàries per assegurar un model de protecció centrat en els drets de les dones en compliment amb les mesures que recull el Conveni d’Istanbul. La gran oblidada en el procés de denúncia és la dona. Això comporta un grau elevat d’insatisfacció i inseguretat envers el procediment judicial.
  1. Manca de recursos materials, humans i econòmics per assegurar el seguiment de l’ordre de protecció de manera personalitzada en cada cas i tenint en compte la situació de les víctimes de violència de gènere.
  1. Millorar la coordinació interinstitucional i ampliar la xarxa de recursos per adequar-los a les necessitats específiques de les dones del món rural, les dones migrants, les menors o adolescents i les dones amb diversitat funcional, les dones sense llar, etc.

Queda clar doncs, arran de l’anàlisi de l’informe que la protecció de la violència de gènere té mancances importants que cal superar per tal de garantir la plena protecció. 

Des de l’Avalot entenem que la protecció de les dones que pateixen violència masclista ha d’estar conceptualitzada des d’una perspectiva feminista que posi la vida i les necessitats de les dones al centre amb l’objectiu, també, de trencar amb els estereotips al voltant de la violència masclista.

T’imagines un món sense tecnologia? T’imagines realitzar tots els teus treballs a mà? T’imagines que per poder-te posar en contacte amb les teves companyes de feina no tinguessis cap dispositiu a l’abast? Malauradament aquesta és la realitat per 4.000.000 de persones que pateixen l'escletxa digital i viuen sense accés a Internet. 

L'escletxa digital

L’internet ha facilitat les nostres vides però el capitalisme i el patriarcat ha impedit que aquest ideal  de la globalització arribi per igual a totes les persones. 

Així doncs l'Internet que ha ajudat milers de persones també ha impulsat l'augment de desigualtats entre els col·lectius: els més desfavorits han quedat fora dels avenços de les noves tecnologies.

Aquesta desigualtat en l'accés a Internet o noves tecnologies es coneix com a escletxa digital i és una realitat que impedeix treballar, formar-se i educar-se. És una forma de desigualtat que, en el context d'una pandèmia i un confinament, s'ha convertit més que mai en una problemàtica social de primer ordre.

Com afecta l’escletxa digital a la vida de les treballadores? 

El fet que la població no pugui accedir els recursos tecnològics i a Internet provoca un aïllament de la població important el qual aquesta disposa de menys oportunitats per no dir amb oportunitats nul·les per accedir a determinats treballs o bé amb dificultats per accedir a l’educació, ja que, avui en dia la tecnologia també s’ha implementat a les aules. 

Si les treballadores veuen limitades la seva entrada al mercat laboral o bé accediran a llocs de treball amb condicions precàries segurament viuran sempre dins del cercle de la pobresa

Quins són els motius de l’escletxa digital? 

La falta de recursos econòmics pot explicar els motius de l’escletxa digital. Així doncs en països en vies de desenvolupament aquesta és més palpable en comparació a països desenvolupats.

Les zones més afectades sense accés a Internet són les zones rurals. S'estima que uns 600 municipis espanyols i unes 85.000 persones que viuen en entorns rurals no tenen accés a xarxes de telecomunicacions.

En aquest sentit, cal tenir en compte les desigualtats territorials de l'estat espanyol, les dificultats en l'àmbit rural i la barrera que això pot suposar per a garantir la igualtat d'oportunitats educatives i laborals per a les joves.

Segons la UNESCO altres factors que també influeixen en l’escletxa digital són: el sexe, l’edat, l’educació i la llengua

Joves i escletxa digital

Tot i que de les joves se'n diu que som natives digitals, la realitat és que també patim l'escletxa digital.

S'estima que unes 800.000 persones entre 16 i 24 anys no disposen de cap mena de formació digital ni tenen les eines ni coneixements per estudiar online. Aquestes xifres es troben lluny de la mitjana europea.

Això és especialment preocupant en aquests moments que ens trobem que el teletreball és ja una realitat i a les portes d'un curs escolar que estarà marcat per la possibilitat de classes a distància i la necessitat de fer ús de mitjans digitals.

Com acabar amb l’escletxa digital? 

És essencial desenvolupar i executar mesures adreçades a assolir cohesió digital i equitat social en matèria de noves tecnologies.

En aquest sentit, des de la UGT es reclama un Pla Nacional d’Inclusió Tecnològica que impliqui a tota mena  d’Administracions Públiques i privades, per tal de potenciar l'alfabetització digital.

Entre les mesures que s’hi podrien establir s’advoca per  tarifes socials d’accés a Internet per col·lectius amb situació d’especial vulnerabilitat. El pla intentaria frenar la desigualtat atacant així aquells sectors més desfavorits i garantint l'accés a xarxes de telecomunicacions en totes aquells llocs on encara no són presents.

És habitual confondre el grup de cotització amb el grup professional o categoria professional, però en realitat no són el mateix.

En funció del grup professional es pertany a un o altre grup de cotització, i és important que coneguis i sàpigues distingir aquests conceptes, que afecten el que has pactat per contracte i la protecció social que se'n deriva.

El grup de cotització

El grup de cotització és un altre concepte que apareix en la nòmina, de vegades com a tal i en ocasions com "tarifa", depenent de l'aplicació utilitzada per a gestionar les nòmines a l'empresa. Si en la nòmina no ho localitzes, sempre pots sol·licitar una vida laboral, on apareix aquesta dada, obtenint-la immediatament si disposes de certificat electrònic (o amb el sistema cl@ve).

El grup de cotització apareix reflectit en la nòmina amb un nombre de l'1 a l'11, que es correspon amb el grup professional pel qual t'han contractat. És obligació per part de l'empresa que aparegui en la teva nòmina perquè quedi clara la cotització a la que estàs subjecte.

Quins efectes té trobar-se en un grup de cotització o un altre?

Tal com el seu nom indica, el grup de cotització té una relació directa amb el que l'empresa ha de pagar per tu a la Seguretat Social. Això té conseqüències directes sobre el teu salari, sobre la jubilació que et correspon, així com sobre la prestació que cobraràs si et quedes a l'atur, l'associada a una incapacitat temporal o permanent, o bé la de maternitat. Com més alt sigui el teu grup de cotització, més gran serà la protecció de la qual gaudiràs.

Cada grup té associat un mínim i un màxim de base reguladora. Sobre aquesta es calculen les proteccions que et corresponen. La realitat és que això no suposa una excessiva diferència a primera vista, especialment pel que fa a la quantia màxima, que és igual per als diferents grups (de l'1 a el 7 en càlcul mensual i en els grups 8 a 11 en càlcul diari).

En canvi, sí que té en la pràctica implicacions com el salari mínim en funció del conveni col·lectiu aplicable a l'empresa o fins i tot pot tenir rellevància a l'hora de produir-se acomiadaments a l'empresa ja que a igual grup es poden sobreentendre, especialment en algunes empreses o sectors, iguals o similars funcions, i en conseqüència la "competència" a l'hora de triar a qui acomiadar dependrà de el grup de cada un.

En el supòsit d'acomiadament objectiu, la sobrecontractació en un grup professional (que hi hagi més professionals de les que que són necessaries) pot donar lloc a justificar que l'acomiadament es produeixi dins d'aquest grup i es procedeixi a la selecció de la persona més adequada per a això entre aquestes candidates.

Similar cas es dóna quan una treballadora es reincorpora d'una excedència voluntària, ja que tindria dret si hi ha lloc disponible en el seu mateix grup professional, la qual cosa pot determinar el dret a reincorporar-se o no.

Pots trobar tota la informació laboral a la nostra guia, fes click per descarregar-te-la.

Altres entrades que t'interessen:

A la nostra nòmina podem observar que hi ha un concepte anomenat categoria professional o grup professional i sovint moltes treballadores no tenen del tot clar què és ni quina és la seva importància.

És important que coneguis aquests conceptes, que afecten el que has pactat per contracte i a la protecció social.

La categoria professional

La categoria professional és un concepte que ja no està vigent, tot i que la realitat és que es continua utilitzant. Amb la reforma laboral de 2012 es va modificar el concepte de categoria professional, que venia a recollir un conjunt de caràcters de les treballadores (titulació, aptituds, lloc a exercir, idiomes, etc.) en una d'aquestes categories. Des que es va produir la reforma, la categoria professional va deixar d'estar vigent com a tal per passar a convertir-se en grup professional.

El grup professional

El grup professional  ja no té en compte les qualitats, titulació, experiència, idiomes, etc. de la treballadora, sinó les característiques de el lloc de treball que es va a exercir: tasques, responsabilitats, dedicació necessària, coneixements requerits, etc.

Els grups professionals defineixen les tasques, les funcions, les responsabilitats i les especialitats laborals pròpies d'un determinat lloc. Cada grup professional sol anar associat a una sèrie de qualificacions professionals o titulacions.

Quins grups professionals existeixen?

Convé que tinguis en compte que no poden baixar-te de grup professional si ja t'han contractat per un superior. Si ho fessin, significaria que t'estan assignant un lloc de menor categoria, un que implica una altra sèrie de tasques, qualificació professional i titulació. Aquesta pràctica es considera un acomiadament improcedent i com a tal ho pots denunciar.

La  diferencia entre la categoria professional i el grup professional

La gran diferència entre la categoria professional i el grup professional és que la primera era molt més restrictiva. Es referia a les competències i titulació de la persona emprada, sense importar el lloc per al qual havia estat contractada. Si una empresa volia contractar una administrativa amb titulació de llicenciada, havia de fer-ho amb la categoria de llicenciada, no d'administrativa. Actualment el grup professional va associat a la qualificació i formació que es requereix per exercir el lloc, no a la que té la persona contractada.

Per exemple, una enginyera anteriorment podria estar en una categoria de titulades universitaries superiors i en l'actualitat, si les seves funcions són de recepcionista, se li s'enquadraria en el grup professional corresponent d'administratiu o auxiliar.

No obstant això, hi ha alguns convenis col·lectius que segueixen mantenint el concepte de categoria professional. En aquests casos continua vigent la normativa que se li aplicava abans de la Reforma.

Pots trobar tota la informació laboral a la nostra guia, fes click per descarregar-te-la.

També t'interessa:

Degut a la situació sobrevinguda per la Covid 19- moltes empreses van haver d’optar pels Expedients de Regulacions Temporals d’Ocupació. Aquesta situació, que va saturar el sistema de servei d’ocupació i moltes treballadores no van cobrar a temps, d’altres encara estan a l’espera i d’altres que han rebut un cobrament indegut de més per la falta de notificació de l’alta per part de les empreses al SEPE…

T'expliquem què has de fer en aquest últim cas!

Com saber si has de retornar un cobrament indegut al SEPE

 Pots fer la consulta a  través de:

  1.  Seu Electrònica del SEPE.
  2. Una carta que hauries de rebre en el teu domicili on s’explica com retornar l’ERTO cobrat de més.

Passos per retornar el cobrament indegut al SEPE

A la carta del SEPE  trobaràs:

  1. Import exacte que has de retornar.
  2. El número de compte del Banc d'Espanya on fer l'ingrés.
  3. Una adreça de correu electrònic del SEPE on enviar el resguard.

Què has de tenir en compte

El SEPE posa una multa del 20% si la devolució d'aquest cobrament indegut per ERTO es produeix més tard dels 30 dies de termini. 

Existeix l’opció d'ajornar o fraccionar el pagament, sempre que les causes d’aquest ajornament siguin justificades. Els terminis poden durar com a màxim 5 anys, i portaran interessos d'un 3,75%.

Recomanació:

Apunta el Codi de Verificació de la cita prèvia per futures consultes.

Què fer es tracta d'un error

Si no estàs d'acord amb la devolució del cobrament indegut de la prestació per ERTO al SEPE, aquest servei dóna 10 dies per a presentar al·legacions!  

Aquestes hauran de ser per escrit i a la seu del SEPE, per al que hauries de demanar abans cita previa:

Avui 10 de setembre és el Dia Internacional per a la Prevenció del Suïcidi i segons l’OMS, la majoria de problemes de salut mental comencen a edats molt joves i la majoria ni es detecten ni es tracten.

Joves i salut mental

Els problemes de salut mental són molt freqüents entre les joves del nostre país, fàcilment podem conèixer alguna persona que pateixi depressió, ansietat o trastorns alimentaris, entre d’altres. I és que des de l’OMS s’alerta que una de cada quatre persones patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida, d’aquests casos, un 75% es detectaran abans dels divuit anys. Això posa en relleu la gran relació que trobem entre les persones joves i els problemes de salut mental. 

Què és un transtorn de salut mental?

Doncs bé, segons Salut Mental de Catalunya un trastorn mental es pot definir com “una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com són l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l’aprenentatge, el llenguatge, etc. Que dificulta l’adaptació de la persona a l’entorn cultural i social on viu i crea alguna forma de malestar subjectiu.”

Estigmatització de la salut mental

Existeixen trastorns molt diferents, com ara els trastorns mentals severs (depressió, trastorn bipolar o esquizofrènia), trastorn per dèficit d’atenció, trastorn de l’espectre autista, trastorns de comportament, trastorn de conducte alimentària, entre d’altres. Tots ells però, tenen una característica comuna, l’estigmatització d’aquelles persones que pateixen aquest tipus de trastorns. Fins a un 80% de les joves que pateixen algun trastorn de salut mental, diu que ha patit discriminació. Aquest fet provoca que més de la meitat de les joves afectades per algun tipus de trastorn de salut mental, decideixin ocultar-ho a les companyes i docents.

El suïcidi juvenil

Aquesta estigmatització dels trastorns de salut mental, ens porten a un altre gran problema entre les persones joves, el suïcidi. Cal tenir en compte que a Catalunya, el suïcidi és la primera causa de mort entre les persones joves. L’any 2016, es van suïcidar 21 persones d’entre 16 i 24 anys, i 48 d’entre 25 i 34. 

 És important destacar que en el 90% dels casos de suïcidi, hi ha un trastorn de salut mental darrere, és per això que, per tractar aquesta problemàtica, és inhabitable acabar amb l’estigmatització dels trastorns de salut mental. I no només s’ha d’acabar amb l’estigmatització dels trastorns de salut mental, sinó que també s’han de facilitar espais per tractar la salut emocional de les persones joves, ja que aquesta permetrà que les joves s’enforteixin. 

Mirem endavant

Per resoldre aquesta situació és important que hi hagi una inversió pública dirigida a posar fi als tabús i estigmatitzacions que hi ha al voltant dels trastorns de salut mental i del suïcidi. És important que es treballi per acabar amb l’aïllament social que pateixen aquestes persones, acabar amb les barreres i dificultats que es troben a l’hora d’accedir a una feina o a uns estudis, s’ha de trencar el silenci que invisibilitza aquesta problemàtica i, sobretot, donar suport a aquelles persones del nostre entorn que es puguin trobar en aquesta situació.

Demana ajuda!

Tingues present que la salut mental és tan important com la salut física i que cal demanar ajuda a professionals de la psicologia sempre que sigui necessari.

També tens a la teva disposició el telèfon de l'esperança, on t'atendrà una persona disposada a escoltar-te i acompanyar-te. Pots trucar a qualsevol dels següents números 682 900 500 / 682 300 003 / 681 10 10 80  i visitar la seva web.

Des de fa uns mesos també està en marxa el Telèfon de Prevenció del Suicidï: 900 92 55 55.

Tots dos són serveis gratuïts i estan disponible 24 hores del dia, els 365 dies de l’any

Són moltes les persones que han sol·licitat l'Ingrés Mínim Vital i encara no han rebut resposta. Si és el teu cas, t'ajudem a fer la reclamació!

Bloqueig de l'Ingrés Mínim Vital

L'IMV és una prestació econòmica que va ser creada per assegurar unes condicions de vida mínimes per a les persones en situació de precarietat i vulnerabilitat econòmica.

La realitat però és que de les 740.000 sol·licituds que s'han presentat només han estat tramitades unes 40.000 (reconegudes 4.148 i denegades unes 28.481), mentre que la resta continuen a l'espera.

Reclamacions respecte a l'Ingrés Mínim Vital

Des de l'INSS es va comunicar que les sol·licituds aprovades entre el 15 de juny i el 15 de setembre, tindrien efectes econòmics amb efecte retroactiu a 1 de juny, sempre que fossin aprovades.

És per això que reclamem:

És vital que no siguem les persones més vulnerables les que paguem la situació de bloqueig de les administracions!

Actualització 09/09/20: el Ministre de Seguretat Social i Migracions s'ha compromès a ampliar properament el termini de tramitació a 6 mesos per tal que s'apliqui l'efecte retroactiu.

Actualització 15/09/20: Totes les persones que sol·licitin l'Ingrés Mínim Vital abans del 31 de desembre i li aprovin, el cobraran amb efectes econòmics retroactius des de l'1 de juny.

Si no has rebut resposta, t'ajudem!

Davant aquesta situació de bloqueig, des de la UGT hem posat en marxa un servei de reclamació per a totes aquelles persones que hagin presentat una sol·licitud d'IMV i encara no tinguin cap resposta ni estiguin cobrant la prestació, tenint en compte que el termini màxim de resolució per part de l’INSS és de tres mesos.

Si és el teu cas, t'animem a omplir el següent formulari perquè la UGT pugui fer la reclamació ► FORMULARI

Altres continguts que t'interessen:

subscriu-te a la newsletter!

I no et perdis cap dels materials que elaborem exclusivament per a tu i per fer-te la vida laboral més fàcil!

TENS PREGUNTES
O DUBTES?

ESTAREM ENCANTADES D’AJUDAR-TE
933 04 68 18
avalot@catalunya.ugt.org
Pl. Vázquez Montalbán, 4
(08001 – Barcelona)
DESENVOLUPAT PER VOLCÀNIC INTERNET
cross linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram