Participar en un voluntariat i dedicar una part del teu temps a dur a terme activitats en benefici de la comunitat és un aspecte molt important tant en l’àmbit personal com en el professional. Les accions de voluntariat contribueixen de manera directa a l’equitat, la justícia i la cohesió social.
La implicació per a la transformació social necessita la participació de moltes persones!
Per ser considerades com a voluntariat les activitats han de complir les següents característiques:
Només es requereix tenir més de 16 anys i fer l’activitat en benefici de la comunitat sense remuneració.
Existeixen tants voluntariats com sectors a la societat. Així doncs, pots trobar opcions de voluntariat d’àmbits com el cultural, educatiu, social, comunitari, ambiental, animalista, etc.
La llei 45/2015 de 14 d’octubre, del voluntariat ha establert 10 tipus:
En els últims anys i sobretot, arran de la situació generada per la crisi sanitària per la COVID-19, molts voluntariats també es poden fer de manera virtual tot i que la grana majoria encara es desenvolupen de manera presencial.
Es pot fer recerca autònoma de les entitats a on es vol participar o consultar el cens d’entitats del Servei Català de Voluntariat.
Les voluntàries durant el temps que duri la seva implicació, tindran dret a:
Les obligacions de les voluntàries són les següents:
L’Estatut dels Treballadors en el seu article 37 ens exposa tota una sèrie de permisos retribuïts que tenim les treballadores. Tanmateix els convenis col·lectius ens podem millorar les concessions dels permisos establerts a l’Estatut. En cap cas poden empitjorar-les.
Però ara bé que … Quines són les característiques dels permisos?
Què has de tenir en compte:
Els graus de parentiu és la relació que les treballadores tenim amb les nostres familiars. Aquestes familiars poden ser per consanguinitat, és a dir, quan és familiar directa “per sang” o bé per afinitat, és a dir, quan són familiars de la parella.
Es poden comptar en ordre ascendent (els nostres pares o mares) o bé en ordre descendent (filles, nétes, etc). També podem comptar els nostres col·laterals, com les germanes i la parella, i tanmateix es poden entrellaçar l’ordre ascendent i l’ordre descendent.
Aquests són els graus de consanguinitat o afinitat:
En aquesta infografia pots veure quins són els graus de parentiu.
Tenint en compte els graus de parentiu, crida l'atenció que per exemple els nostres permisos siguin més amplis en el cas de les sogres que en el cas de les àvies, per exemple. Fins i tot s'entén que hi ha més grau d'afinitat amb les nores i gendres que amb les germanes.
Aquest fet és del tot patriarcal, ja que d'alguna manera s'estableix el nivell de responsabilitat i afinitat que tenim sobre altres persones i es dóna prioritat a la parella normativa i a les seves familiars que a les nostres familiars de sang. De fet, no es contempla que tinguem parella i vida estable fora del matrimoni.
De fet, d'alguna manera es pot deduir que les treballadores també ens hem de fer càrrec de familiars de la nostra parella. La qual cosa acostuma a recaure majoritàriament en les dones.
Et semblen justos els graus de parentiu establerts? Consideres que s'haurien de fer canvis? Són patriarcals els permisos que concedeix l’Estatut de les Treballadores? Deixa'ns un comentari amb la teva opinió!
En propers articles parlarem d'excedències i reducció de jornada! Atenta al blog i a les xarxes socials.
Marxar a treballar a l’estranger sempre és una experiència molt enriquidora tant en l’àmbit professional com personal però alhora pot generar alguns dubtes o incerteses. Hi ha tantes maneres de marxar a l’estranger com persones i maneres de fer. T'expliquem què ha de tenir en compte!
Si el que vols és treballar a Europa, és important tenir en compte que la mobilitat internacional dins de la Unió Europea permet a qualsevol persona ciutadana d'un Estat membre treballar a qualsevol país de la UE sense necessitat de tramitar un permís de treball.
Si la teva nacionalitat és d'un país fora de la UE o si vols marxar a treballar fora de la UE, segurament hauràs de tramitar un permís de treball i de residència.
Depèn de la zona geogràfica i de la professió que vulguis exercir, el procés variarà. Hi ha països en què es pot treballar durant un període de temps curt sense permís de treball, però altres que no. Et recomanem que t'informis sobre aquest tràmit a l'ambaixada de cada país, tot i que hi ha ofertes laborals on l'empresa s'ofereix a ajudar a la treballadora a fer aquesta mena de gestions.
En qualsevol cas, un document important que s’ha de tenir preparat per engegar la recerca de feina i treballar a l’estranger és el Currículum Vitae seguint les indicacions pròpies de cada país.
És recomanable que per cercar feina a l’estranger es redacti en la llengua oficial del país d’acollida o en una llengua vehicular internacional com per exemple, l’anglès.
A la Unió Europea s’ha creat un model (en forma de plantilla) homogeneïtzat per tots els Estats membres que s’anomena “Europass” per facilitar la mobilitat de professionals per arreu del territori de la UE.
Un altre factor important a tenir en compte a l’hora de cercar feina a l’estranger és tenir clar el sector o sectors on vols treballar.
A continuació detallem algunes de les opcions a les quals pots accedir per dura terme la teva experiència professional a l’estranger. En primer lloc, diferenciarem entre feines qualificades i no qualificades.
Les feines qualificades són aquelles que requereixen una formació o titulació prèvia per poder desenvolupar-les. En canvi, les feines no qualificades són aquelles que no requereixen com a requisit indispensable una titulació o formació determinada per treballar.
Alguns exemples de feines no qualificades a l’estranger:
Un recurs important a conèixer per treballar a l‘estranger és la Xarxa EURES. La Xarxa Eures és un portal que va ser creat per la Comissió Europea l’any 1993. Està integrat per tots els serveis d’ocupació dels països de l’Espai Econòmic Europeu (EEE).
En el cas de Catalunya, la Xarxa Eures és gestionada pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) per fomentar la mobilitat internacional de professionals entre els països de l’EEE. En aquest portal trobaràs ofertes laborals dels diferents països i de diferents sectors.
Per últim, la recerca de feina 2.0 és una molt bona opció! Utilitzar plataformes digitals o xarxes socials com ara LinkedIN són molt útils per a la recerca de feina a l’estranger. És recomanable tenir el perfil molt actualitzat, redactat en la llengua del país d’acollida i tenir contactes del teu sector.
Més articles que t'interessen:
L'obligació d'una empresa és pagar a la treballadora el seu salari i la seva nòmina pels seus serveis.
Què passa quan l’empresa, comença a no pagar-me o em paga tard?
Si a la teva empresa hi ha representació sindical, el primer pas seria adreçar-te a la teva delegada sindical per tal d'explicar-li la situació.
Les delegades i les membres dels comitès d'empresa són les representants de les treballadores als centres de treball i es dediquen a defensar els seus drets i interessos laborals. No ho dubtis i fes-li arribar la teva situació.
Pots Interposar papereta de conciliació davant el Servei d’intermediació ( CMAC)
Es pot fer reclamació de quantitats, no només de la nòmina sinó també, hores extres o altres complements que quedin reconeguts al conveni col.lectiu o al contracte de treball.
Pel retard en el pagament la llei permet sol·licitar un interès del 10% sobre les quantitats degudes, en concepte d'interessos de demora.
El termini per a reclamar les quantitats degudes és d'1 any des que s'havien d'haver rebut.
Com fer-ho:
Pots sol·licitar la resolució i l'extinció del contracte de treball per aquests impagaments i que es reconegui una indemnització igual que la de l'acomiadament improcedent i l'accés a la prestació o els subsidis per desocupació (sempre que la treballadora tingui el mínim cotitzat per poder accedir a les prestacions).
En aquest cas també és necessari presentar una Papereta de Conciliació demanant l'extinció del contracte de treball pels impagaments o pels retards en els pagaments, i alhora es poden reclamar les quantitats degudes.
La relació laboral no s'extingeix per la mera presentació de la papereta de conciliació i posterior demanda. Ha de ser el jutge el que la declari extingida si estima que existeix l'incompliment per part de l'empresa.
Tot i això, la treballadora continua tenint l'obligació d'anar a treballar, excepte quan l’empresa es declara insolvent i es troba en concurs de creditors.
En aquest cas es poden donar dues situacions:
Perquè la reclamació tingui possibilitat s'exigeix que:
A) Els impagaments no siguin esporàdics.
B) Que la situació i l'incompliment sigui greu, (és a dir un mínim de 2 mensualitats més una paga extra, o 4 mensualitats, o que el retard en el pagament sigui almenys d'11 dies).
Encara que l’empresa abans del judici s’hagi posat al corrent del pagament de les quantitats, no és motiu perquè el Jutge no extingeixi el contracte, ja que els incompliments anteriors han existit.
Què fer mentre es tramita el procediment d'extinció? Puc no anar a treballar?
Es continua tenint la obligació d'anar a treballar, perquè en cas contrari es podria considerar abandonament del lloc de feina.
Quan la situació es posa insostenible, et recomanem l'assessorament d'una advocada, ja que es pot demanar al Jutjat unes mesures cautelars que eximeixin del deure d'acudir al lloc de treball i que l'empresari continuï havent de cotitzar i abonar els salaris mentre dura el procés.
En aquests casos és recomanable veure els consells sobre com actuar davant un acomiadament per a no perdre cap dret. Malgrat haver demanat ja l'extinció del contracte, serà necessari impugnar l'acomiadament en el termini de 20 dies hàbils (sense comptar dissabtes, diumenges i festius). En presentar la demanda és necessari indicar que es va presentar demanda sol·licitant l'extinció i el nombre d'actuacions i el Jutjat que jutjarà aquest procés.
Tots dos processos, el d'extinció i el d'acomiadament s'acumularan i només hi haurà un judici on es discutirà tant de l'extinció, com de l'acomiadament.
No és aconsellable de cap manera presentar una baixa voluntària. Actuant d'aquesta manera la treballadora perd el treball per un incompliment de l'empresari, a més perdrà el dret a demanar les ajudes per desocupació després de la dimissió.
Tal dia com avui, fa un segle, va ser assassinat un referent obrer. Avui commemorem el 100 aniversari de la mort de Francesc Layret i Foix (Barcelona, 1880 - 1920), qui va morir assassinat el 30 de novembre de 1920 en mans dels sicaris de la patronal.
Layret fou advocat laboralista de treballadores i del moviment sindicalista a principis de segle a Catalunya, també regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat al Congrés per Sabadell.
Tot i que el seu nom és àmpliament conegut, comprendre la significació històrica de Layret és complex. El seu posicionament polític es situava a l'esquerra de l'eix i els tres pilars del seu ideari eren el socialisme, el republicanisme i el catalanisme. Layret defensava l'alliberament social i nacional, plantava cara als poders polítics i jurídics, defensava l'educació pública i la sobirania popular. Treballava fermament en defensa de l'associacionisme i dels drets de les treballadores. La seva lluita estava lligada a la seva generositat: es negava fins i tot a no cobrar els honoraris d'aquelles treballadores a les quals defensava com a advocat laboralista.
En el context del seu assassinat, el sindicalisme i el moviment obrer estaven en el seu millor moment històric. L'any anterior s'havia assolit, entre d'altres, la jornada laboral de vuit hores a conseqüència de la vaga de la Canadenca, la qual Layret cobria com a director del diari La Lucha. La classe treballadora estava en aquells moments demostrant la seva màxima capacitat combativa.
L'any 1920, es va realitzar una detenció massiva de sindicalistes i republicans, i quan Layret va sortir a interessar-se pels detinguts, la patronal va utilitzar assassins a sou que van posar fi a la seva vida amb set trets. El van matar perquè els aparells de l'Estat i els seus membres veien com estaven començant a perdre privilegis i eren coneixedors del perill que els hi podia suposar Layret. La societat catalana del moment va quedar commoguda per la pèrdua i la resposta del moviment obrer va ser convocar una massiva vaga de protesta el dia del seu funeral.
Malauradament, la seva lluita continua sent més necessària que mai i avui dia la seguim tenint present als centres de treball i també als carrers.
Des del sindicalisme encara li devem molt a Layret i des de l'Avalot volem aprofitar el dia d'avui per rendir-li homenatge a la seva figura, a la seva valentia i a la seva generositat amb la classe treballadora.
Seguirem lluitant per construir el futur pel qual Francesc Layret treballava.
Bibliografia sobre Francesc Layret:
Catalunya és la comunitat amb més autònomes: hi ha el 16,7% del total de treballadores autònomes de l'estat espanyol.
Segons el Ministeri de Treball, el 86% cotitzen per la base mínima, de 944€, i 1 de cada 10 autònomes es dedica al sector dels serveis que és precisament un dels més castigats per la COVID-19.
El 18% de les autònomes tanquen els seus negocis abans de complir 11 meses, segons la CTAC-UGT, i s'estima que el 20% no tornarà a obrir després de la crisi sanitària.
La pandèmia de la covid 19 també ha paralitzat l’economia i enfonsat els ingressos de les autònomes.
La falta d’ajudes i les mesures per fer front a la pandèmia, estan deixant la situació de les autònomes de Catalunya en situació límit.
Durant el temps de pandèmia, s’han gestionat diferents ajudes i mesures de protecció. Ara bé, són suficients? Són aquests ajuts sostenibles en el temps mentre duri la pandèmia?
a.) L’article 17 del RDL 8/2020 establia una prestació extraordinària per les autònomes que tinguessin una reducció d'ingressos del 75% amb relació a la facturació del semestre anterior.
b.) L’article 29 del RDL 8/2020 recull la creació d’una línia d’avals per a les empreses i d’autònomes per a pal·liar els efectes del COVID-19
c.) L’article 30 RDL 8/2020 recull l’ampliació del límit d’endeutament net de l’ICO de l’Estat, amb l’objectiu de facilitar liquiditat extra a les empreses i les autònomes. Amb un interès molt baix.
Moltes són les crítiques de les autònomes a les mesures ja que, per exemple, si el període de facturació dels 6 mesos de l’any passat vas tenir pocs ingressos, no pots accedir per no tenir reduïda la teva facturació en un 75%.
Pots veure més mesures aquí.
El darrer ajut atorgat per la Generalitat, consistia en un ajut directe de 2000€ per afavorir al manteniment de l'activitat de les autònomes de Catalunya afectades per la Covid-19, però només se'n van poder beneficiar 10.000 persones de les 100.000 que complien els requisits.
Les treballadores autònomes demanen que s'ampliï de manera urgent i que per a les properes ajudes els criteris d’atorgament estiguin fonamentats i els mitjans estiguin correctament preparats per donar resposta a les autònomes. Especialment amb requisits d’accés que s'ajustin a aquelles tinguin rendes més vulnerables
És important conèixer quina és la situació de les autònomes i les mesures que s’han pres, però també com es pot millorar per fer una bona gestió d’aquests recursos públics.
Tu, que ets autònoma, què creus que s’ha de tenir en compte a l’hora de treure una línea d’ajuts perquè arribi al màxim de persones possibles?
La Generalitat ha posat en marxa un registre d'autònomes amb la finalitat de donar eines a l’administració perquè pugui respondre a la necessitat d’ajudes extraordinàries de la població, amb agilitat i garanties jurídiques, i, a la vegada, facilitar els tràmits.
A partir del 30 de novembre i fins al 7 de desembre ja et pots inscriure al Registre de persones treballadores autònomes afectades per la COVID-19 per facilitar-te l'accés i simplificar-te el procediment per accedir-hi a futures convocatòries d'ajuts extraordinaris .
La inscripció és un tràmit obligatori per optar-hi. Un cop inscrit, se't considerarà sol·licitant d'ajuts d'aquests tipus sempre que compleixis els requisits de les convocatòries.
L'ordre d'arribada de la sol·licitud d'inscripció no atorga preferència. Per tant, les sol·licituds es poden presentar durant tot el termini que dura la possibilitat de registrar-se.
Pots accedir al registre aquí.
En els darrers dies diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò d'un informe del Banc d'Espanya on s'analitza la situació laboral de les llicenciades universitàries a l'estat espanyol en comparació a la resta d'estats de la zona euro.
La taxa d'atur de les universitàries d'entre 30 i 34 anys a l'estat espanyol fou l'any 2018 d'aproximadament el doble que a la mitjana europea, i a aquest respecte, l'informe conclou el següent:
"La menor cualificación, por término medio, de los trabajos desempeñados por los jóvenes licenciados españoles sugiere que su nivel de desempleo comparativamente mayor que el de sus homólogos del área del euro podría obedecer, entre otros factores, a una menor calidad de la educación superior".
Apunta el Banc d'Espanya que la manera de mesurar la qualitat del sistema universitari és la proporció de titulades superiors que treballen en llocs d'elevada qualificació. És a dir, s'atribueix l'elevada taxa d'atur juvenil a la "baixa qualitat" de l'educació universitària. Existeixen molts factors que no es contemplen: Les característiques estructurals del model econòmic espanyol i del mercat laboral en sí, que precaritza les condicions laborals castigant-nos amb temporalitat i parcialitat i, que a més, no valora les competències addicionals que les joves oferim.
Des de l'Avalot ens veiem en la necessitat d'aportar més variables a aquesta afirmació, ja que la precarietat juvenil va molt més enllà de la taxa d'atur. Les joves patim una sobrequalificació del 40%, és a dir, gairebé la meitat de les joves ocupades treballem en posicions que requereixen una qualificació inferior de la qual correspon pel nostre nivell formatiu.
Fa molts anys que escoltem allò de què hem d'estudiar per assegurar-nos el futur professional i, en conseqüència hem fet molts esforços tant personals com econòmics per estudiar i formar-nos. El que ens trobem ara és que estem sobrequalificades i el mercat de treball no ens està tornant aquests esforços. I no és només un esforç individual i familiar, sinó que, com a societat, també s'ha fet una inversió en formar al jovent que s'està perdent, ja que ens veiem obligades a acceptar feines que estan molt per sota dels nostres coneixements i/o avocades a marxar a altres països que sí que reconeixen el nostre potencial i que ens paguen en consonància amb la nostra formació. Només a Catalunya, entre el 2009 i el 2018 es va produir un augment de 41.108 joves (+115,63%) que decideixen marxar a l’estranger. És a dir, la inversió formativa no es rendibilitza i la situació fa que no només augmenti la distància entre els nivells de formació i les categories professionals assolides, sinó que també augmenten les xifres de precarietat.
Des del sindicalisme juvenil estem d'acord en el fet que hi ha un evident desajust entre formació i mercat laboral, però això és a causa de la baixa qualitat del mercat de treball, no de la nostra formació. El mercat laboral no ha evolucionat ni en la mateixa direcció ni al mateix ritme que el sector educatiu. Si bé és cert que s'ha viscut un període expansiu en l'àmbit educatiu, la demanda i contractació de personal qualificat no ho ha fet. El mercat laboral espanyol potencia llocs de feina de baixa qualificació i molt precaris. I no només això, sinó que quan l'empresariat demana formació són poques les vegades que estan disposades a pagar en conseqüència.
D'altra banda, també volem reivindicar el dret que tenim les joves de classe treballadora d'anar a la universitat i escollir els nostres estudis. Hem de poder accedir a estudis superiors i tenim dret a escollir-los independentment del que interessi al capitalisme en cada moment històric, el coneixement és un bé immaterial, un actiu que tenim com a societat i com a classe treballadora.
Com dèiem, la inversió en educació sempre ha estat percebuda com a mecanisme per millorar la pròpia posició a l'hora de competir en un mercat de treball abusivament precaritzat, però ha quedat patent que els alts nivells de formació també desemboquen en fer tasques de base, equivalents a categories professionals amb requisits de formació molt inferiors.
Canviar aquest desajust entre el mercat de treball i el nivell formatiu passa perquè el mercat de treball evolucioni i valori el talent juvenil en forma de condicions laborals i salaris dignes. S’ha de canviar el model, el turisme no pot ser el motor de l’economia, hem d’invertir en tecnologia, en una indústria forta que sigui respectuosa amb les persones, amb la societat i amb el medi ambient. I sobretot hem de posar a les persones al centre, revalorar el sector de cures, donar-li importància a les coses que tradicionalment no són prioritàries per al capitalisme. Cosa que també ens ajudarà a pal·liar l’escletxa salarial i apropar-nos una mica més a la igualtat salarial.
Si això no s’assoleix, serà inviable revertir la situació: el que no farem les joves de classe treballadora és treballar gratis.
Davant la situació provocada per la pandèmia de la Covid-19, moltes empreses van aplicar expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO), ja que no podien dur a terme la seva activitat laboral. Abans de la pandèmia, l’aplicació de l'ERTO comportava el consum de la prestació contributiva per desocupació (atur) i havies de tenir un mínim cotitzat per rebre la prestació durant l’aplicació d’un ERTO.
Amb la crisi sanitària, producte de l'acord entre sindicats i govern, l’aplicació de l'ERTO està regulat per mesures extraordinàries que comporten modificacions.
Quines són aquestes mesures extraordinàries que s’apliquen ara als ERTO?
Pots trobar aquestes mesures extraordinàries en matèria de protecció de la desocupació a l'article 8 del RDL 30/2020, que regula la pròrroga dels ERTO fins el 31 de gener de 2020.
El “comptador a zero” es refereix al fet que el temps que les treballadores estiguin afectades per un ERTO, no consumiran la prestació per desocupació i la mantenen per poder cobrar-la en un altre moment en cas que la necessitin.
En l'actualitat, no comptabilitzarà com atur consumit per a aquelles treballadores que s'hagin vist afectades per noves sol·licituds d'ERTO a partir de l'1 d’octubre de 2020.
En el cas que es tracti d'una pròrroga d'un ERTO anterior al 30 de setembre de 2020, es començarà a gastar atur a partir de l'1 d'octubre.
Hi ha excepcions:
Les treballadores afectades per un ERTO sí que mantindran el comptador a zero en cas que siguin afectades per un acomiadament objectiu (individual o col·lectiu) o un altre basar en qualsevol causa que sigui declarat improcedent, durant l'any 2021. També en cas que s'extingeixi el seu contracte temporal.
És a dir, si la persona afectada per un ERTO es queda sense feina abans de l'1 de gener de 2022, s'esborrarà del seu expedient el temps de prestació d'atur gastat durant l'ERTO.
Sí que computaran si la treballadora és objecte d'acomiadament disciplinari procedent.
11. 688,411 dones a l'estat espanyol han patit de violència masclista al llarg de les seves vides només pel fet de ser dones. El que suposa el 57,3% de dones. El col·lectiu més vulnerable són les dones entre els 16 i els 24 anys. En concret el 71,2% de les noies d’aquesta franja d’edat han patit violència.
Amb motiu del 25N estem analitzant les diferents dades sobre violència contra les dones, avui parlem de violència fora de l'àmbit de la parella i de les relacions sexeafectives.
El 13,4% declara haver patit violència física fora de la parella. El 8,7% de les enquestades declara haver-se produit abans de complir els 15 anys.
Entre les persones agressores més citades:
El 41,2 % reconeixen haver patit lesions a causa de la violència física per part d’una persona agressora fora de la parella.
El 6,5% de les dones majors de setze anys han sofert de violència sexual per part d'una persona amb la qual no han mantingut o no mantenen cap relació.
El 3,4% de les dones declara haver sigut víctimes de violència sexual durant la infància (menors de quinze anys).
Un 2,2% de les dones enquestades ha declarat haver estat violada.
De les dones que han patit de violència sexual fora de la parella han declarat:
El 49,6% de les dones que declaren haver sofert violència sexual fora de la parella afirmen que ha estat més d’una vegada i el 41% afirma que ha estat almenys un cop al mes.
Davant d’aquest escandalós percentatge el 50,4% de les dones afirmen haver estat víctimes de violència sexual fora de la parella almenys una vegada.
El 12,4% de les dones que han estat víctimes de violència sexual fora de la parella afirmen que ha participat més d’una persona.
El 59,1% de les dones que han contestat a l’enquesta han declarat que han estat violades dins de domicilis privats.
Només el 8% de les dones que han patit violència sexual fora de la parella ho han denunciat davant de la policia, la Guardia Civil o institucions judicials. Aquest percentatge s’incrementa un 3% a causa de les denúncies que també interposen altres persones o institucions.
Del restant de dones que no ha interposat cap denuncia es deu a diferents motius:
De les dones que han estat violades i no han interposat cap denúncia es deu als següents motius:
El 84% de les dones que han patit violència sexual no han sol·licitat ajuda a cap professional i el 67,2% de les dones que han estat violades tampoc ho han fet.
Molt poques dones busquen ajuda professional davant d’aquests fets. Només el 10,2% de les dones que han patit violència sexual han buscat ajuda psicològica i el 6,5% han sol·licitat ajuda mèdica. En el cas de dones víctimes de violació el 21,8% ha sol·licitat ajuda psicològica i el 14,4% han buscat ajuda mèdica.
El 26,6% de les dones que han patit violència sexual fora de la parella afirmen no haver-ho explicat a cap persona.
El 27,7% de les dones que han sofert de violència sexual fora de la parella han tingut pensaments suïcides. Aquesta xifra escandalosa s’incrementa en el cas de les dones que han estat violades en algun moment de la seva vida arribant així al 38,2%.
Donar visibilitat d’aquestes dades té per objectiu conscienciar de la violència que sofrim les dones pel simple fet de ser dones i de la importància de sumar forces de tots els agents socials per lluitar en contra qualsevol forma de violència exercida sobre les dones.
La lluita contra la violència no només s’ha de centrar una vegada ja s’ha produït el dany la lluita contra la violència s’ha de començar a construir per la prevenció de la conducta i evitar que es materialitzin aquestes conductes indesitjades i intolerants. La prevenció evitaria que es produeixin danys que costen la vida de moltes dones. Unes polítiques públiques que es poden projectar al canvi cultural de la societat, unes polítiques públiques on tots els agents que intervenen el canvi poden sumar els seus esforços per pal·liar aquesta situació tan desagradable i reeducar de nou a la societat amb uns valors més justos buscant el respecte i la tolerància entre tota la ciutadania.
