L'any 2020 va finalitzar amb una taxa d'atur del 45,43%. És a dir, 116.299 joves catalanes aturades. La taxa d'atur juvenil està 24,3 punts percentuals per sobre de la taxa d'atur general i, tot i això, ens trobem que la majoria de les joves estem totalment desprotegides, sense cap prestació específica de desocupació i sense accés a determinats ajuts que ens exclouen: només una de cada deu joves rep un subsidi o prestació.
La temporalitat no és millor: la taxa juvenil se situa en el 59,79%, un percentatge que triplica la taxa de temporalitat general. Aquestes dades fan impossible la nostra emancipació, per això només un 18,6% de les joves a Catalunya ho aconsegueixen. Des del 2007 la taxa d'emancipació ha disminuït en 14,5 punts.
És una realitat que la COVID-19 ha perjudicat especialment al jovent, fent que actualment la nostra generació sigui la que té major risc de patir pobresa i exclusió social. Els nostres contractes temporals són els primers que s'han trencat arran de la crisi que estem patint, una crisi que hem enllaçat amb l'anterior i que, si no es posa remei, també enllaçarem amb la següent.
Des de l'Avalot volem denunciar que el mercat laboral és cada dia més precari i deriva en un bloqueig vital que ens impedeix desenvolupar-nos com a persones. Aquest model productiu està matant els nostres projectes de vida.
És per això que el dijous 22 d'abril volem convidar-te a l'enterrament de la nostra generació. El farem de manera simultània a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i volem convidar-te a participar.
Si us plau, si estàs interessada en venir deixa'ns el teu correu en el formulari superior i ens posarem en contacte amb tu per explicar-te tots els detalls.
El tercer dimarts de cada mes se celebra el “Dia Mundial del Treball Social”. Aquest dia es va commemorar per primera vegada l’any 2008 la Conferència que es va dur a terme a la ciutat brasilera de Salvador de Bahia. Van decidir-ho així la Federació Internacional de Treballadores Socials, l’Associació d’Intervenció en Escoles de Treball Social i el Comitè Internacional pel Treball Social.
Des de l'Avalot volem agrair i reconèixer a totes les treballadores socials el seu paper essencial com a motor de la nostra societat, especialment durant la pandèmia.
Les treballadores socials són unes professionals essencials i la seva intervenció contribueix al desenvolupament i transformació de la societat. Tanmateix les tasques de les treballadores socials tenen un impacte directe a la qualitat i benestar de cada persona, comunitat i territori on es focalitza el seu treball.
Les professionals que es dediquen al treball social han adquirit un conjunt de competències i coneixements molt transversals. I la seva activitat és fonamental allà on es necessita una intervenció per la millora de qualitat de vida de les persones a qui s’està dirigint el servei. Així doncs, les treballadores socials poden prestar els seus serveis en l’àmbit de la justícia, en Organitzacions No Governamentals, en Serveis Públics… les treballadores socials són essencials i necessàries per al sosteniment de la societat.
Les treballadores socials exerceixen des de funcions de docència, fins a funcions de mediació on adopten una figura més neutral i imparcial a la resolució de conflictes que es puguin generar entre membres de la comunitat o bé entre els membres de la comunitat i les institucions públiques qui moltes vegades exerceixen una violència institucional la qual queda invisibilitzada privant d’accés a serveis i recursos públics a aquelles persones qui més ho necessiten.
Les treballadores socials també poden executar tasques d'intervenció directa amb els membres de la comunitat. Així doncs, aquestes funcions es poden realitzar en un espai geogràfic local o bé també poden realitzar les seves funcions en altres espais i àmbits geogràfics. En espais transfronterers.
Gràcies a la col·laboració amb altres professionals poden detectar i poden intervenir sobre persones que es troben amb especial vulnerabilitat i estan amb risc d'exclusió social o bé persones que ja es troben amb situació d'exclusió social. D'una forma o altra les treballadores socials són activistes des dels seus llocs de treball en lluita i defensa dels drets humans de les persones les quals exerceixen les seves funcions contra un sistema heteropatriarcal i capitalista que no fa més que deixar els marges de la societat a totes aquelles persones que per les seves identitats queden fora de la normativa que ha establert el sistema. Un sistema que exerceix opressió de sexe, gènere, classe, raça, ètnia, nacionalitat, edat, orientació sexual, discapacitat de la persona, ideologia religiosa, etcètera.
Així doncs les treballadores socials són essencials per lluitar contra les injustícies del sistema i convertir els espais públics lliures de qualsevol mena de violència que atempti contra les persones.
La crisi social originada per la Covid-19 ha posat en evidència quines són les professions més essencials que han tirat endavant i que estan tirant endavant la societat. Totes aquestes professions on les treballadores socials tenen un paper important també són professions les quals estan molt feminitzades.
Les treballadores socials estan tenint un paper essencial i imprescindible per a moltes persones per a suportar els efectes negatius col·laterals de la crisi sanitària, la qual avui en dia ja la podem nomenar de crisi social.
Les treballadores socials també estan acompanyant a moltes persones grans que estan patint la soledat, ja que, no poden ser visitades per les seves famílies. Estan en constant lluita a favor dels drets de les persones grans a una vida digna.
El treball social és un sector altament feminitzat i precaritzat. La divisió sexual del treball no fa més que dissenyar estratègies per tal d'evitar que les dones ocupin llocs de treball que tradicionalment s'ha considerat masculinitzats i també dissenya estratègies per tal de convertir en precaris aquells llocs de treball ubicats en sectors més feminitzats, ja que, els considera treballs que no tenen gens d'importància pel motor de la societat.
La divisió sexual del treball no és més que una falsa representació i reproducció de la construcció social del gènere. És a dir, de la reproducció dels rols i estereotips de gènere. On s’ha inculcat a les dones a ser amables, dolces, afectuoses, amb especial cura i atenció a la resta de persones.
Des de l'Avalot tornem a reivindicar que totes les feines tenen un valor important i que és imprescindible aplicar l'equitat salarial en tots els sectors, només així podrem trencar amb la bretxa salarial.
La crisi sanitària que seguim vivint ha comportat un gran canvi d’hàbits en el consum, ja que la situació creada en un principi amb el confinament i seguidament amb les canviants restriccions no ha permès relacionar-nos amb els comerços de la manera tradicional.
És per això que les consumidores hem optat per consumir molt més de manera online. Davant d’aquest augment exponencial del comerç electrònic, per aquest Dia Mundial de les Persones Consumidores, us fem arribar els vostres drets en el comerç online.
Si algun d’aquests drets és vulnerat tenim l’opció de reclamar a l’empresa i denunciar-la si ha infringit alguna llei.
Per buscar assessorament en aquest aspecte podeu dirigir-vos al vostre Servei Públic de Consum o a les diferents associacions de consumidors existents.
Des de l'Avalot us animem a consumir de manera responsable, fomentant el comerç just i de proximitat i de manera respectuosa amb el medi ambient i amb les persones que produeixen.
Durada de les noves restriccions: 15 dies.
La mobilitat entre comarques es permet sempre que sigui amb la bombolla de convivència i mantenint les mesures que fan referència a les reunions i trobades de caràcter social i familiar.
Continua restringida l’entrada i sortida de Catalunya sense motiu justificat.
Es manté el confinament nocturn de 22:00 h a 06:00 h.
Activitats extraescolars: permeses les activitats extraescolars, de lleure i esportives des de cicle infantil fins a batxillerat i cicles formatius que es realitzin dins o fora dels centres educatius amb un màxim de 6 persones.
Es manté el tancament perimetral de totes les comunitats autònomes així com el confinament nocturn i la limitació de les reunions de grups de persones en espais públics i/o privats.
La síndrome del burnout està associat a la salut mental i es pot ocasionar a causa de l'estrès laboral crònic. A continuació t'expliquem com detectar si el pateixes, quins són els factors de risc que el provoquen i com evitar-lo.
La síndrome del burnout és un trastorn causat per un estrès laboral cronificat i caracteritzat per un estat d'esgotament emocional, una actitud distant davant del treball (despersonalització) i una sensació d'ineficàcia i de no realitzar adequadament les tasques laborals.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha reconegut aquesta síndrome com una malaltia i està inclosa dins l'Estadística Internacional de Malalties i Problemes de Salut Connexes.
L'Organització Internacional del Treball defineix l'estrès laboral com una "resposta física i emocional a un dany causat pel desequilibri entre les exigències percebudes i els recursos i capacitats percebudes d'una persona treballadora per fer front en aquestes exigències". L'estrès laboral va associat a una mala praxi en les Relacions Laborals i en l'organització i disseny del treball.
Existeixen factors de risc que poden provocar que la treballadora desenvolupi síndrome de burnout, aquests són alguns:
L'Institut Nacional d'Estadística va elaborar unes estadístiques sobre el grau d'estrès que senten les persones treballadores segons alguns factors com el tipus de contracte. Algunes dades destacables:
T'interessa: la bretxa salarial no és el que pensaves.
A través de la prevenció les empreses i/o entitats podran evitar que moltes treballadores se sentin cremades dins del seu lloc de treball a causa d’una mala gestió organitzacional on s’han anat sumant múltiples factors que han acabat derivant el burnout.
Algunes bones pràctiques:
Si tenim en compte tots aquests factors i treballem sobre ells es podrà aconseguir que les treballadores se sentin més compromeses amb l’organització i mantenir un bon clima laboral a part d’una bona salut de les treballadores.
Has escoltat alguna vegada el concepte "múltiple jornada laboral"?
Com hem vist en l'article sobre l'accés de les dones al mercat del treball, un dels factors de discriminació més importants per a les dones és el de la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i domèstica.
La incorporació de les dones al món laboral retribuït s'ha fet sense resoldre el conflicte que suposa treballar fora de casa i al mateix temps atendre les responsabilitats familiars que històricament se'ns han atorgat a les dones.
Les dones subordinem el nostre temps de vida al temps de la resta de les persones que ens envolten i de les qui ens fem càrrec.
El poder que tenim sobre l'ús i la gestió del nostre temps es veu minvat, ja que, acabem configurant el nostre temps de vida tenint en compte les necessitats i interessos de la resta i l'atenció a les tasques domèstiques i familiars. Aquest fet perjudica no només al temps que dediquem al treball remunerat sinó també a la nostra salut o vida social, ja que disposem de menys temps per autocuidar-nos o per invertir en oci.
La múltiple jornada laboral suposa que les dones hem de treballar en l'esfera privada i en l'esfera pública, reduint significativament la nostra qualitat de vida.
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya respecte a la dedicació de les tasques de la llar, el 41% de les dones afirmen que són elles qui s’ocupen de les tasques de la llar, mentre que en el cas dels homes només ho afirma un 11%.
Aquestes dades les pots consultar a l'Enquesta de l'Ús del Temps de l'Idescat.
La múltiple jornada laboral ens impedeix dedicar el mateix temps i dedicació que els homes al món laboral retribuït, ja que hi ha moltes tasques de les quals encara ens hem d'encarregar nosaltres pel simple fet de ser dones.
És per això que qualsevol retallada en la despesa pública que redueixi o suprimeixi serveis públics dirigits a la cura i l'atenció de menors i altres persones amb dependència, suposarà una reculada per a les dones, que seguiran veient-se obligades a continuar assumint l'impracticable doble paper de dona treballadora i cuidadora, en molts casos.
El foment de la corresponsabilitat en la regulació laboral i en la negociació col·lectiva són molt importants per a la consecució de l'objectiu de la igualtat, per la qual cosa les mesures de reforma laboral que paralitzin, dificultin o afebleixin mesures o instruments com la negociació col·lectiva per al compliment de tals finalitats, estan ocasionant una greu reculada en la lluita contra la discriminació de gènere en l'àmbit laboral.
Durant la pandèmia i el confinament domiciliari, s’ha produït un retrocés dels drets de les dones en l’àmbit laboral així com un augment de les múltiples jornades laborals que realitzem.
A partir del confinament moltes empreses van tancar els seus centres de treball i les treballadores van començar a prestar els seus serveis des dels seus domicilis particulars. Al mateix temps, també van tancar els centres educatius, obligant les dones a fer-se càrrec de bona part del treball d’ensenyament.
Tot i que es van ampliar les mesures de conciliació, tot això va acabar derivant en què les dones es van veure obligades a exercir una multiplicitat de jornades de treball, bona part d’elles invisibilitzades i no remunerades.
La feminització de la pobresa és un problema real, també a Catalunya. La divisió sexual del treball, les dificultats d’accés al mercat de treball i les dificultats de promoció dins de les empreses no garanteixen a les dones una estabilitat laboral ni unes condicions laborals dignes.
Tot i que en diferents graus, a tot el món, dones i nenes estan molt més exposades a la pobresa i l’exclusió social que els homes. Troben molt més dificultats en l’accés a recursos bàsics com poden ser la sanitat, l’educació, l’ocupació de qualitat o les prestacions públiques.
Totes aquestes dades les pots consultar en aquest informe.
Les dades ens indiquen que 7 de cada 10 contractes a temps parcial estan signats per dones. A més, segons les enquestes, el motiu de fer servir aquesta modalitat de contractació entre el 63,6% de les dones és la necessitat de tenir cura de persones dependents.
En els darrers anys també han crescut el nombre de dones que signen contractes de durada temporal, que és més alt que el nombre d’homes en la mateixa modalitat contractual.
Això ens empeny a rebre salaris més baixos i a patir un grau d’inestabilitat econòmica més alt, la qual cosa les fa subjectes i dependents econòmicament d'altres persones.
Aquesta dependència sigui a una altra persona o bé d'ajuts de les administracions públiques ja els hi fa endarrerir el seu projecte vital i la seva autonomia i així amb el seu empoderament com una arma clau per lluitar contra el patriarcat.
La feminització de la pobresa pot acabar derivant situacions de risc d’exclusió social i en cas que aquesta situació sigui prolongada en el temps pot acabar amb el desemparament de la dona.
Un any més des de l'Avalot participem a la fira de l'orientació formativa i professional, Terrassa Tria Futur, que neix com a espai de trobada, on les joves que necessiten orientar el seu futur formatiu i professional podran conèixer de primera les diferents opcions.
L'edició del 2021 serà en fomat virtual degut a la pandèmia del COVID-19 i tindrà lloc els dies 22, 23 i 24 de Març.
Des de l'Avalot participem oferint les següents xerrades:
El teletreball ha vingut per quedar-se i cal conèixer quines és la normativa legal que regula aquesta modalitat de treball i com es desenvolupa en el moment actual i els canvis organitzatius que suposarà aquesta modalitat en el futur més immediat.
Parlarem dels diferents conceptes, de la regulació i els acords de treball a distància, de quins són els nostres drets com a treballadores a distància i molt més!
La xerrada serà el dimecres dia 24 de març a les 12h i durarà aproximadament 1 hora.
Si vols participar, t'has d'inscriure aquí:
Internet està ple d’ofertes laborals i plataformes que podem utilitzar per cercar feina, però cal tenir en compte el seu funcionament i conèixer les xarxes socials a part de Linkedin que ens poden ser útils per tal de treure’n el màxim profit.
Parlarem de com les xarxes socials ens poden ajudar a trobar feina, de quines xarxes hi ha al mercat més enllà de Linkedin, de com crear un bon currículum digital i una xarxa de contactes i de quins són els errors a evitar.
La xerrada serà el dia 22 de març a les 17h i durarà aproximadament 1 hora.
Si vols participar, t'has d'inscriure aquí:
Segons l’Enquesta de Violències Masclistes a Catalunya (any 2016), el 54% de les dones que afirmen haver patit discriminació a la feina, asseguren que ho han evidenciat principalment en les oportunitats d’ascens i promoció professional.
Antigament era habitual que es justifiqués aquest tipus de discriminacions amb la falta de formació de les dones, però la realitat és que en l’actualitat, del total de les persones ocupades, el percentatge de dones amb titulacions universitàries és superior al dels homes.
Aquest concepte forma part de la segregació vertical que patim les dones, que fa referència a la distribució no equilibrada de dones i homes en els diferents nivells d’activitat laboral i categories professionals, en la que les primeres ocupem majoritàriament llocs de menors responsabilitat i remuneració.
A Catalunya, gran part de les categories professionals amb major responsabilitat estan ocupades per homes. Així en la categoria professional de Directores i Gerents les dones només representem el 35,4%, fet que contrasta amb el nombre de titulades universitàries, que és del 57,8%.
L’inici de l’edat reproductiva i les necessitats de conciliació, que segons els rols de gènere imposats socialment estan associats a les dones, fa que moltes dones estiguin parcialment ocupades en el mercat laboral remunerat o bé que en desapareguin durant els anys amb necessitats de conciliar.
Tenir família és una causa clara d’abandonament del mercat laboral entre les dones. Les taxes d’ocupació de dones i homes sense filles se situen en un 85,0% per a ells i un 72,1% per a elles. En canvi, quan tenen filles, la taxa augmenta fins al 89,2% entre els homes i baixa fins a un 68,6% en les dones. Per tant, tenir filles és un factor d’inserció laboral per a ells i d’abandonament per a elles.
De fet, encara que les dones no abandonin completament el mercat laboral, hi dediquen menys hores que els homes per motius familiars, fet que ens fa estar menys presents al mercat de treball remunerat i dificulta les nostres opcions d’ascens i promoció professional.
Aquest any s’ha equiparat el permís per a la cura de menors i les dues membres de la parella podran accedir en igualtat de condicions i gaudir del mateix temps de permís. Però què passa quan el permís acaba?
L’excedència per a la cura d’infants és el dret de la treballadora de realitzar un període d’excedència per a encarregar-se de la cura d’una filla. Les dades ens indiquen que a Catalunya el 92,85% les van agafar les dones, i només el 7,15% els pares o progenitores diferents de la mare biològica.
Pel que fa a les excedències per cura de familiars, el 81,7% són demanades per dones mentre que el 18,3% ho van fer els homes.
D’altra banda, segons dades de l’EPA, un 22,5% de les dones enquestades va reduir el nombre d’hores treballades per a la cura de filles. Entre els homes, la xifra va ser d’un escàs 3,3%.
Mentre no es fomenti la corresponsabilitat en les tasques familiars i es produeixi un canvi de cultura empresarial, les dones igualment seguirem sent les principals sol·licitants i beneficiàries de la resta d’ajudes de les polítiques de conciliació.
Aquestes dinàmiques no són més que entrebancs per tal que les dones puguem ascendir professionalment, ja que influeix negativament en el nostre lloc de treball.
