Els preus dels Graus i dels Màsters universitaris de les universitats públiques els fixa cada any el Govern a través d’un Decret. Aquest any, la Generalitat ha aprovat un decret de preus públics que fixa una reducció de fins al 40% en els màsters oficials i manté la rebaixa del 30% ja aplicada.
El pròxim curs 2021-2022, el preu del crèdit dels Màsters universitaris matriculats per primera vegada a les universitats públiques catalanes, a excepció de la UOC, passarà a costar 27,67 euros, el mateix preu que es paga en els graus de coeficient d’estructura docent C.
És a dir, s'ha aprovat una rebaixa del 40%, que representa uns 18,44 euros menys en el preu del crèdit en les titulacions de màster oficial. Pel que fa als màsters que habiliten per a l’exercici d’activitats regulades, el preu per crèdit passa dels 28,82 als 27,67euros, amb una reducció del 4%.
Aquesta nova rebaixa en els preus públics dels estudis universitaris s’afegeix a la que ja s’aplica des d’aquest curs 2020-2021, d'un 30% menys en els crèdits matriculats de grau i màster.
En els estudis de grau, es manté la rebaixa del 30% i el preu del crèdit matriculat per primera vegada continuarà sent de 17,69 euros (coeficient d’estructura docent A), de 25,04 euros (coeficient d’estructura docent B) i de 27,67 euros (coeficient d’estructura docent C).
També s’estableixen descomptes addicionals per afavorir l’equitat en l’accés a estudis universitaris a través de la Beca Equitat per a les estudiants amb rendes més baixes que no tinguin la matrícula gratuïta per no reunir els requisits per poder beneficiar-se de la beca general de l’Estat que estableix el Govern espanyol. Aquest ajut se sol·licita a través de la web de la Generalitat a l’apartat “Tràmits” o des de la pàgina de l’AGAUR (l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca).
Per a les estudiants de Grau universitari amb tram 1 es podrà aplicar un descompte del 80% sobre el preu de la matrícula i amb tram 2 d’un 70%. Per als màsters habilitants amb tram 1 se’ls hi aplicarà un descompte del 25% i a les de tram 2 un descompte del 20% sobre el preu de la matrícula.
A partir del pròxim curs 2021-2022, un curs de màster estàndard de 60 crèdits passarà a costar 1.660 euros. En cas dels beneficiaris de beques Equitat, el cost es reduirà i se situarà entre els 1.245 euros (tram 1) i 1.328,4 euros (tram 2).
Pel que fa als graus, la matriculació de 60 crèdits costa una quantitat d’entre 1.061 i 1.660 euros a l’any en funció del coeficient d’estructura docent del títol. Un estudi de coeficient A (Dret o Turisme) s’estableix en 1.061 euros. En el cas del coeficient B (Comunicació Audiovisual o Psicologia), costa 1.502 euros, mentre que un grau de coeficient C (Medicina o Ciències Biomèdiques) té preu de 1.660 euros.
En el cas dels estudiants amb rendes corresponents als trams 1 i 2, que poden demanar una beca Equitat, els preus d’un curs de grau estàndard oscil·len entre els 212,4 i els 498 euros.
En el cas de les segones i successives matrícules, es mantenen els coeficients de multiplicació però d’acord amb els nous preus.
Avui és el Dia Internacional de l'Orgull LGBTI, aquest any protagonitzat per la reivindicació dels drets de les persones trans. Des de l'Avalot considerem que tenim un deute històric amb les persones trans i és per això que volem aprofitar aquest dia per exposar alguns dels nostres arguments a favor de la “Llei Trans”.
L'any 2018 l’OMS va excloure la transsexualitat com una malaltia, com ja va fer l’homosexualitat l’any 1990. La Llei trans recull aquesta realitat i eliminaria el reconeixement mèdic necessari per a determinar la disfòria de gènere i un tractament hormonal durant dos anys per poder efectuar el canvi registral.
Amb aquesta despatologització, la llei estableix que la persona que exerceixi els drets inherents a la nova condició no implicarà que s’alteri la titularitat dels seus drets i obligacions jurídiques que li correspondrien amb anterioritat al seu canvi registral i que per tant, no tindrà caràcter retroactiu.
El reconeixement del dret a la identitat de gènere lliurement manifestada i de les identitats no binàries és un principi bàsic de respecte cap a les persones trans. Amb la llei s’hauria d'eliminar la categoria binària home-dona dels registres oficials per reconèixer el dret de les persones no binàries, sense necessitat de fer constar el sexe als documents oficials de manera obligatòria.
El reconeixement que la realitat de gènere és molt diversa suposa un pas endavant i la cristal·lització jurídica de la realitat social. La falta de visibilitat, de reconeixement social i de protecció legal suposen discriminacions i violències que la llei trans vol revertir.
La Llei trans estableix un seguit de mesures per a protegir a les persones trans en l'àmbit laboral, sanitari, educatiu, penitenciari, esportiu, etc, amb la intenció de revertir les violències estructurals i assegurar-ne els drets com a la resta de la població.
Les persones trans, com també les LGTBI, pateixen unes discriminacions estructurals que es materialitzen en els diferents àmbits de la vida. Per tant, que l’ordenament jurídic estableixi un marc de protecció per a aconseguir una societat on tothom tingui cabuda és un deute històric que la societat té cap a les persones trans i que des de l’Avalot celebrem.
En els darrers mesos s'ha donat altaveu a certs sectors amb pensament biologista que, sota un esquema binari, divideixen les persones en funció de la naturalesa biològica i que consideren que la llei esborra les dones com a "subjecte polític".
Aquesta afirmació és clarament falsa, ja que les dones cis no som esborrades per les dones trans, sinó pel patriarcat, un sistema que també exerceix violència contra les dones trans.
Des de l'Avalot ens posicionem radicalment a favor de l'aprovació de la Llei Trans. Entenem que com a societat tenim un deute històric amb el col·lectiu trans, que necessita una protecció específica per tal d’assegurar la igualtat real i efectiva i frenar la transfòbia que encara és ben present.
La incorporació a l’ordenament jurídic espanyol de la “Llei Trans” és una passa endavant per aconseguir veritablement una societat igualitària, però no hem de deixar de banda, la necessitat d’invertir en educació en igualtat.
Des de l'Avalot exigim als poders públics un clar i contundent compromís amb els drets de les persones trans. La protecció dels seus drets és una qüestió de drets humans i per tant, com a societat no podem deixar que es vulnerin o es posin en dubte.
Les vacances estan regulades a l’article 38 de l’Estatut de les treballadores. Tanmateix els convenis col·lectius poden contenir informació relativa a les vacances.
Totes les treballadores tenen dret a 30 dies naturals de descans per any de treball.
Les vacances sempre són retribuïdes, no poden ser substituïbles per compensació econòmica, ha de ser el que s’hagi pactat en el conveni col·lectiu o contracte individual. En els contractes temporals, sí que hi haurà compensació econòmica si en finalitzar el contracte no s'han gaudit de les vacances pertinents.
En cap cas la durada pot ser inferior a 30 dies naturals ni l’empresa pot sancionar les treballadores amb la pèrdua o la reducció dels dies de vacances que li corresponen.
El període o els períodes per gaudir-ne l’han de fixar de comú acord l’empresa i la treballadora, de conformitat amb el que estableixen, si s’escau, els convenis col·lectius sobre planificació anual de les vacances.
Les treballadores han de tenir les vacances aprovades amb una antelació de dos mesos a la data de gaudi.
No. En cap cas l’empresa pot imposar les vacances de manera unilateral. Com s’estableix a l’art. 38 de l’Estatut de les Treballadores (ET) les vacances són fruit d’un acord i mai es poden imposar.
En cas de desacord amb l’empresa, pots impugnar les vacances davant la jurisdicció social. Es tracta d’un procediment preferent i per tant no cal realitzar l’acte de conciliació prèvia. Davant la resolució judicial no cap recurs en contra.
La jurisdicció social ha de fixar la data que correspongui per al gaudi i la seva decisió és irrevocable.
Les vacances se suspenen fins que la finalitzi la incapacitat temporal.
En cas que la incapacitat temporal sigui derivada de l’embaràs, el part o a lactància natural o amb el període de suspensió del contracte de treball amb reserva de lloc de feina que preveuen els apartats 4, 5 i 7 de l’article 48 es podrà gaudir dels dies de vacances pendents en una data diferent de la incapacitat temporal encara que s’acabi l’any natural per gaudir-ne. En cas que la incapacitat temporal sigui per contingències diferents de les anteriors es podran gaudir en una altra data fora de l’any natural a què correspon un cop finalitzi la incapacitat sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l’any en què s’hagin originat.
Aquesta setmana hem protagonitzat el Programa Sindical de TV3, explicant qui és l'Àlex i per què la seva història de precarietat és malauradament la de la majoria del jovent a Catalunya.
Llegeix aquí molt més sobre la Generació Enterrada
El malaurat cas del veí de Sants, que es va suïcidar quan la comitiva judicial procedia a desnonar-lo, no és un cas aïllat. Malauradament és la punta de l'iceberg de les violències entorn de l'habitatge. Cal posar límit a l'especulació salvatge que afecta milers i milers de persones i famílies.
Cal entendre que aquests suïcidis realment són assassinats d’un sistema capitalista i d’un sistema judicial pervers que és incompatible amb la vida. I ho hem vist quan, tot i encara estar immerses en una pandèmia mundial i decretar-se mesures excepcionals per a fer front a una situació convulsa, els desnonaments no s’han aturat (llevat en el període que va durar l’estat d’alarma que es van suspendre els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa residencial en aplicar-se una moratòria).
No establir mecanismes de protecció per fer efectiu el dret fonamental a l’habitatge regulat a l’article 47 de la Constitució espanyola i l’article 26 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya comporta greus conseqüències que en molts casos pot arribar a la mort. Totes aquestes morts evitables són responsabilitat de les administracions que per acció o per omissió no els garanteixen.
És important analitzar-ho des d’una perspectiva estructural, entenent que no és causal ni anecdòtic, ja que és el resultat d’un sistema pervers d’especulació que afavoreix als grans tenidors i multinacionals i que, a força d’escanyar-nos, ens aboca al patiment i en molts casos al suïcidi (més dels que les dades oficials reflecteixen) perquè no hi ha cap més alternativa possible. Vivim en un estat d’emergència residencial que cal erradicar.
Fallen els circuits de protecció, ja que no arriben a protegir les persones quan es troben en una situació d’emergència social. Cal repensar les polítiques que siguin eficaces per a les persones posant les cures i la vida al centre.
Entenem doncs, que el fet que el Govern de l'estat espanyol hagi recorregut la Llei 11/2020 de regulació de preus a Catalunya és no voler solucionar el problema de fons, entorpir les possibles solucions i emmirallar-se en batalletes polítiques que no fan cap bé a les veritables damnificades, que són les famílies afectades i la societat civil en el seu conjunt.
En el sistema actual, l'habitatge s'ha convertit en un element de segregació social que, juntament amb la precarietat laboral, provoca morts evitables cada dia.
L’estiu és l’època per excel·lència per trobar una feina temporal per a moltes joves que aprofiten les vacances per a treballar. Et donem alguns consells bàsics per a cercar feina amb èxit aquest estiu!
Per a cercar feina a l’estiu el més important és la planificació:
A l’estiu hi ha un augment de les feines temporals associades a la temporada, ja que és època de rebaixes i de vacances. De manera que, els sectors del comerç, la logística i de l’hostaleria i el turisme són els sectors amb més demanda.
Alguns dels perfils més demandats en aquests sectors són:
Altres articles que t'interessen:
CERCAR FEINA DIGNA: EN QUÈ T'HAS DE FIXAR PERQUÈ NO ET PRECARITZIN?
Si vols una orientació laboral personalitzada, escriu-nos!
En els darrers dies estem rebent diferents preguntes relacionades amb les pagues extres o pagues extraordinàries. En aquest article donem resposta a les meves habituals.
Són les gratificacions salarials que rep la persona treballadora en moments puntuals a contraprestació dels seus serveis a l’empresa. Així doncs, és un dret de les treballadores.
La quantia queda fixada per conveni col·lectiu.
L'article 31 de l'Estatut de les Treballadors indica que la treballadora té dret a dues pagues extraordinàries a l'any. Una d'elles és abans de Nadal i l'altra segons estableixi el conveni col·lectiu de referència. Generalment, aquesta segona paga extra s'acostuma a pagar al juny, coincidint amb l'inici de l'estiu.
Poden abonar-se íntegrament els mesos estipulats (desembre i aquell fixat per conveni col·lectiu) o bé, en cas que l'empresa aboni més de dues, els mesos assignats per l'empresa. En aquest cas ens haurem de fixar amb el que s’estableix en el Conveni Col·lectiu. O bé també poden prorratejar-se.
Significa que rebré la quantitat que em pertoqui en concepte de paga extra cada mes. En aquest cas l'import de la quantitat es fracciona en dotze mesos.
El concepte de les pagues extres prorratejades ha de constar a la nòmina.
Les pagues extraordinàries estan subjectes a deducció d’IRPF. Les aportacions a la Seguretat Social no figuren a les pagues extraordinàries perquè ja s’han deduït cada mes a la nòmina.
La quitança és el document que l'empresa ha d'entregar obligatòriament en el moment de la finalització de la relació laboral, sigui quin sigui el motiu de finalització (acomiadament, baixa voluntària, finalització de contracte, etc.). A la quitança podran reflectir-se les pagues extraordinàries que han quedat pendents d’abonar.
En cas que el contracte se suspengui a causa d’una incapacitat temporal, llevat que el conveni estableixi com a temps efectiu el temps que duri la incapacitat temporal o es realitzi un pacte individual, la paga extraordinària es veurà reduïda en proporció als dies de duració de la incapacitat temporal.
Si tens dubtes sobre la teva nòmina, salari, contracte o altres temes laborals, posa't en contacte amb nosaltres i t'assessorarem!
Des del passat setembre Catalunya compta amb una Llei que regula i modera els preus dels lloguers. En aquest article t'expliquem el contingut de la llei, els seus efectes i el nostre posicionament al respecte.
Es tracta de la llei 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge.
La llei té com a finalitat contenir i moderar el preu del lloguer en determinades zones que, per les seves característiques, no garanteixen tenir habitatges de lloguer a un preu accessible, de manera que s’obstaculitza l’accés a tota la població.
Aquesta llei regula el preu dels contractes de lloguer de residència permanent per a les persones llogateres, sempre que l'habitatge es trobi en una àrea declarada amb mercat d'habitatge tens.
S'aplica en:
No s'aplica en:
Si l'habitatge no ha estat llogat abans, el preu del contracte de lloguer haurà d'estar per sota de l'índex de referència.
Si l'habitatge ha estat llogat en els darrers cinc anys, haurà d'estar per sota de l'índex de referència i a més el preu no podrà superar al pactat en l'anterior contracte.
Excepció: si el contracte de lloguer anterior tenia un preu molt baix perquè existia una relació de parentiu entre l'arrendadora i l'arrendatària, el preu del nou contracte sí pot superar l'anterior, però sempre respectant l'índex de referència.
L'índex de referència d'un habitatge marca el preu mitjà dels habitatges similars en una zona determinada. Aquest índex el determina el Departament de Territori i Sostenibilitat a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl (Institut Català del Sòl)
Pots consultar aquí l'índex de referència del teu habitatge.
Només et podran actualitzar el preu si s'ha acordat al contracte signat. En cap cas aquest augment pot ser superior al de l'IPC interanual.
Aquesta llei no s'aplica en contractes en vigor, però si estàs pagant un preu superior al que marca la nova regulació, pots negociar un nou contracte amb una renda més baixa.
Trobaràs més informació sobre la regulació en aquesta Guia de la Generalitat de Catalunya.
Després de sis mesos de regulació, les dades publicades per l'Agència de l’Habitatge de Catalunya per al primer trimestre de 2021 constaten que la regulació està funcionant positivament:
Les dades oficials contradiuen les opinions catastrofistes dels lobbies immobiliaris, que alertaven que la regulació del preu del lloguer enfonsaria el mercat. La regulació dels lloguers està demostrant ser una mesura eficient per a protegir a les llogateres i facilitar l'accés a un habitatge digne.
En un moment d'emergència habitacional, amb el dret a l'habitatge tan compromès i el jovent amb tants problemes per a poder emancipar-nos, aquesta llei és imprescindible per a facilitar l'accés a un habitatge digne a moltes joves que sense regulació i amb més especulació ho tindríem impossible.
Des de l'Avalot volem declarar la nostra ferma defensa a la regulació i exigir que el Govern de l'estat espanyol respecti la seva aprovació.
#LaRegulacióNoEsToca
Avui 12 de juny és el Dia Mundial contra el Treball Infantil i volem aprofitar per a denunciar que en molts indrets del món hi ha milers d’infants que desenvolupen alguna activitat laborali que fan feines perilloses per a la seva edat, posant en risc la seva salut.
A més aquest 2021, també ha estat declarat l'Any Internacional contra el Treball Infantil per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
El concepte treball infantil es dóna en contra de les normes de l'Organització Internacional del Treball (convencions 138 i 182) i refereix al treball que priva a les menors de la seva infantesa, potencial i dignitat, sent aquest perjudicial per al seu desenvolupament físic i psicològic.
Així doncs, s'entén per a treball infantil a erradicar aquell que:
En aquest sentit, l’Organització Internacional del Treball (OIT) calcula que 7,4 milions de persones menors d’edat es dediquen al treball domèstic (la majoria són nenes).
El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) estima que uns 150 milions d'infants d’entre 5 i 14 anys i 1 de cada 6 nenes són víctimes de treball infantil.
L'any passat ja vam advertir de la possibilitat d'aquest augment. Cal un desenvolupament inclusiu i sostenible amb el medi ambient millorant així la vida de totes les persones. I per aconseguir-ho cal erradicar el treball infantil, vetllar pels drets de la infància i erradicar la pobresa.
La crisi provocada per la COVID-19 ha agreujat el problema. L’UNICEF assegura que és el primer any que l’estadística va a l’alça des de l’any 2000 i això es tradueix que milions de nenes d’arreu del món es veuran obligades a treballar.
Es calcula que 8,9 milions de menors a tot el món es veuran obligades durant aquest any a treballar forçosament per contribuir als ingressos familiars i se sumaran a les 160 milions de nenes que ja ho feien.
Les agències internacionals adverteixen que prop 50 milions de menors més podrien engrossir les files dels nens que ja treballen en els pròxims dos anys, si les famílies que se submergeixen en la pobresa no reben ajuda.
A l'estat espanyol, la reforma laboral i les crisis econòmiques que hem patit provoquen que les condicions de vida materials dels infants i de les seves famílies no estiguin assegurades i que sigui més fàcil que la situació de precarietat pugui esdevenir crònica i sigui molt més difícil sortir-ne.
Des d’Avalot exigim que es destinin més recursos per prevenir i eliminar aquesta xacra, per tal de posar en marxa mesures urgents per erradicar el treball forçós i posar fi a les formes contemporànies d'esclavitud i de treball infantil.
