Mercè, 27 anys, Rubí.
Sóc psicòloga general sanitària. Treballo a una associació per a famílies amb autisme des de fa un any. Sóc l'única psicòloga, tenim unes 70 famílies sòcies i 30 que estan fent teràpia.
Arran d'aquesta situació, la junta associativa va assumir el 50% del cost de les teràpies durant els mesos d'abril i maig, per garantir-ne la continuïtat. Les sessions terapèutiques individuals i grupals s'han mantingut gairebé la majoria, es fan a través de videotrucades. A mi, al ser psicòloga autònoma, els pares i mares em segueixen pagant les visites amb aquesta reducció del cost. Econòmicament, els ingressos del març van disminuir bastant, fins que no ens hem adaptat a l'ús de les videotrucades. A l'abril han augmentat, però no arriben a l'ingrés mitjà mensual, potser un 75% aproximadament.
Sí, la meva feina essencial, ja que fer un acompanyament psicològic amb famílies amb TEA durant aquests dies ho considero imprescindible. Crec que també, en la població general, s'està valorant una mica més. Més que mai s'ha de cuidar la integritat mental de les persones.
A nivell personal, m'ha suposat un canvi que ha requerit un esforç mental i emocional per adaptar-me a la situació. Al principi amb incertesa i por, cert desgast mental, però a poc a poc, tot es va restablint.
A nivell global, penso que s'haurien d'ajustar més els sous, que siguin més equitatius per a tothom, donat que fins ara no ens hem adonat de la quantitat de feina poc valorada (professionals de la neteja, caixeres, transportistes, etc) i que l'economia prengui un altre curs.
Olga, 25 anys, Viladecans.
Sóc psicòloga infantil i he de dir que m'agrada molt la meva feina.
Amb tota aquesta crisi que estem vivint, però, el meu dia a dia laboral ha canviat de manera molt rellevant, principalment, perquè no puc parlar amb els nens i nenes cara a cara. Ara faig teletreball, i això fa que resulti molt complicat dur a terme les sessions terapèutiques en la mateixa freqüència establerta i complir els objectius terapèutics pactats prèviament. Estem fent un esforç per apropar-nos a les famílies a través de trucades i/o videoconferències per donar suport en aquesta situació tan excepcional que estem vivint. També elaborem material específic per compartir en la xarxa.
A escala econòmica, com que estic fent teletreball, no he notat cap impacte negatiu, el que sí que he notat és que quan treballem des de casa tendim a realitzar més hores de les estipulades i costa molt més desconnectar. Un altre punt de millora en el que caldria treballar és en la falta d'experiència que tenim fent servir recursos tecnològics per desenvolupar la nostra tasca.
Considero que la meva feina com a psicòloga és un "servei essencial", sí, perquè cal tenir en compte que nosaltres atenem a infants amb dificultats en el desenvolupament i necessitats d'atenció psicològica. En aquesta línia he de dir que les famílies habitualment valoren molt positivament la tasca que realitzem i en aquests moments agraeixen enormement el contacte i el suport que oferim.
A escala governamental trobo a faltar més claredat en les indicacions i més preocupació per la població infantil que està confinada. Aquesta crisi potser serveix per posar una mica més el focus en l'atenció psicològica i la salut mental de la població i això, vulguis que no, és una manera de canviar el sistema a millor i millorar la vida de tothom que en ell vivim.
Aimar, 26 anys, Barcelona.
Com a psicòloga treballo a una residència esportiva tutoritzant a nois i noies de tot el món que viuen interns durant tot l'any, cada un amb els seus objectius individuals en l'àmbit esportiu, però tothom orientat cap a l'alt rendiment.
A l'inici de la situació de confinament els i les residents van haver d'elegir entre tornar a les seves llars o quedar-se al recinte de la residència a passar la quarantena. Això va obligar a l'empresa a mantenir un grup de personal laboral dins del recinte (totalment confinades) per prestar servei als clients que estan passant la quarantena dins la residència. Al 90% restat se'ls ha aplicat un ERTO.
El que em sembla més preocupant és que l'equip laboral que s'ha quedat dins (tot i que s'organitzen torns rotatius) està 24 hores al seu lloc de feina i, encara que estiguin en el seu temps de descans, han d'atendre a la clientela. El sou d'aquestes persones treballadores seguirà sent el que percebien en circumstàncies normals, treballant 40 hores setmanals. No es veuran compensades la gran quantitat d'hores extra que s'estan veient obligades a fer.
Tot i això, sincerament, tinc l'esperança que aquesta crisi serveixi perquè es comenci a valorar degudament a totes les persones professionals que ens dediquem a tractar amb persones i acompanyar-les en el seu dia a dia, tant en centres d'assistència social, residències de gent gran o, com és el meu cas, residències esportives; ja que realitzem una feina que passa desapercebuda per a la resta de la societat, però sense la qual moltes persones queden desateses i, en els casos més greus, realment passarien moltes dificultats.
