El salari mínim interprofessional (SMI) fa referència al salari límit, per baix, que hauria de guanyar una treballadora per llei. En altres paraules, indica el mínim que s'ha de pagar a una treballadora per llei.
Actualment, l'SMI es troba en 950 euros/mes en 14 mensualitats, la qual cosa suposa un augment del 45% respecte als 655 euros de 2016. Però cal reivindicar i denunciar que amb 950 euros al mes no es pot garantir una vida digna.
L'SMI s'ha d'augmentar com a mínim als 1000 euros mensuals, la qual cosa suposaria una pujada de prop del 5% respecte al 2020.
L'impacte de la crisi de la COVID-19 sobre els salaris ha estat major a l'estat espanyol que en altres països de la UE i la pèrdua de massa salarial ha estat pràcticament la major de la UE, afectant especialment els col·lectius més vulnerables.
El govern espanyol es va comprometre a augmentar el salari mínim interprofessional i no ho està complint. Congelar l'SMI no és una opció per a la classe treballadora.
A més, com a signant de la Carta Social Europea, l'estat espanyol està obligat a aplicar l'acord del Consell Europeu de situar l'SMI en el 60% dl sou mitjà, la qual cosa equival als 1.180 euros mensuals (amb dues pagues extraordinàries, i sempre en net), ja que l'any passat el segon país es va situar en 27.537 € en el còmput anual.
Els països europeus ja han augmentat o estan augmentant l'SMI: 4,7% a Portugal, 2,7% a Alemanya, 1% a França, 2% a Holanda, 2,8% a Luxemburg, 7,7% a Polònia, 7,4% a Eslovàquia, 6,6% a Bulgària i fins a un 16,3% a Letònia.
Augmentar l'SMI augmenta l'ocupació, com s'ha vist en l'experiència dels anys passats. Entre 2017, quan el salari mínim va superar la barrera dels 700 euros, i 2019, quan va arribar als 900, es van crear a Espanya una mica més d'un milió de llocs de treball assalariat, als quals se'ls va afegir un altre mig milió llarg amb l'SMI més elevat de la història.
Evitar que la crisi produïda pel context social i econòmic recaigui un altre cop damunt de les persones treballadores.
Les beneficiàries de la pujada de l'SMI es concentren en els estrats de renda més baixos de país i els col·lectius que cobren l'SMI destinen la totalitat dels recursos a consum, el que afavorirà el creixement econòmic via demanda interna.
És una manera d'igualar cap amunt en lloc de fer-ho cap avall, el que actua directament i a la baixa sobre factors com la precarització de l'ocupació, la parcialitat o la temporalitat.
Elevar l'SMI té un efecte de distribució de la riquesa que no requereix la posada en marxa d'eines fiscals, com passaria si es fes a través d'un impost, ni tampoc genera despesa pública, ja que l'Administració no intervé en aquesta transferència.
Per al pròxim 18 de febrer convoquem concentracions arreu del territori per exigir que s'implementin les mesures essencials per garantir la igualtat social i la distribució de la riquesa:
Ens trobem el dia 18 a les 12h a:
