La població activa la representen totes aquelles persones que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles i fan gestions per incorporar-se al mercat de treball. Per al tercer trimestre del 2018 la població activa d’entre 16 i 24 anys, és de 175.9 milers de nois i 135.2 milers de noies. Pel que fa al grup de joves d’entre 25 i 34 anys, la quantitat de nois és de 388.1 milers i la de noies és de 370.7 milers.
Per tant, la població activa d’entre 16 i 34 anys, que és d’un total de 1069,9 milers de joves, representa un 28% del total de la població activa.
Si observem la taula a continuació, veiem que tant en aquests grups d’edat com en la resta, la població activa masculina és superior a la femenina, diferència que assoleix un total de 231.6 milers de persones per a aquest període. Aquestes dades alimenten el concepte de bretxa en el món laboral. Concretament, veiem que a més edat, més diferència hi ha entre les taxes d’activitat d’homes i dones, de manera que amb el temps, la distància entre homes i dones al món laboral augmenta en detriment del grup femení.
Població Activa Catalunya. IIIT.2018 (milers de persones) |
|||
Edat |
Homes |
Dones |
Total |
De 16 a 24 anys |
175,9 |
135,2 |
311,1 |
De 25 a 34 anys |
388,1 |
370,7 |
758,8 |
De 35 a 44 anys |
577,5 |
518,5 |
1096 |
De 45 a 54 anys |
538,4 |
483,6 |
1022,1 |
De 55 anys i més |
334,7 |
274,9 |
609,6 |
Total |
2014,6 |
1783 |
3797,6 |
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat |
Tenint en compte que la relació entre homes i dones a Espanya és d’aproximadament 50-50, la diferència entre els valors absoluts d’aquests grups porten a pensar que hi a un fort biaix entre ser home o dona a l’hora d’incorporar-nos al mercat laboral. Una bona manera de veure les possibles causes és mirant, no la població activa, sinó la població inactiva (que per contra tindrà una major presència femenina).
Què ens diuen les dades d’inactivitat?
La població inactiva és la població que no està ocupada (treballa remuneradament) i no està a l’atur. Aquesta població es caracteritza per la seva desvinculació del mercat laboral per motius molt variables, alguns dels motius més típics que porten a les persones a la inactivitat serien la jubilació, la incapacitat laboral permanent, la responsabilitat de persones a càrrec o la disposició de prous recursos sense necessitat de vendre la pròpia força de treball.
Si consultem l’Enquesta de la Població Activa, podem trobar també les dades de la població inactiva espanyola i l’explicació que donen per la qual es troben en aquesta situació.
En les següents taules podem veure les dades de la població inactiva segons sexe, edat i motiu principal d’inactivitat, en milers de persones.
El grup de tasques de la llar comprèn tot el que són cures directes (com donar de menjar o atendre qualsevol necessitat d’una persona), i cures indirectes (com pot ser cuinar o planxar).
En aquestes taules veiem com els motius d’inactivitat per a dones i per a homes són molt diferents. En aquest cas es fa evident que les dones segueixen lligades a les tasques de la llar i cures, mentre que aquest motiu perd rellevància en el cas dels homes.
En el moment en que les tasques de la llar i cures recauen en les responsabilitats de les dones, la seva incorporació al mercat laboral i la seva conciliació laboral-familiar es complica. Quan s’atribueixen aquestes responsabilitats a les dones, són també les que tenen més dificultats a l’hora de mantenir millors condicions laborals, i al tenir pitjors condicions laborals, es converteixen automàticament en la persona més propensa a sacrificar la feina en pro de la seva parella si aquesta és un home, qui probablement tindrà millors condicions i per tant, estarien renunciant a més.