El dret a la intimitat s’ha diluït amb l’arribada de les noves tecnologies. Moltes empreses han facilitat dispositius a les treballadores. També han posat a disposició mitjans de transport i amb això hi ha una línia molt fina a tenir en compte. Aquesta línia parteix de saber diferenciar l’ús dels dispositius i dels mitjans de transports amb fins laborals i amb fins personals de les treballadores.
L'article 18 de la Constitució Espanyola garanteix el dret a la intimitat de les persones així doncs aquest dret també es pot emparar a les treballadores. Per tant, qualsevol acció o omissió que cometi l'empresa que vulnera la intimitat de la treballadora estaria infringint el seu dret fonamental. Però ara bé, quins són els límits en l’exercici d’aquest dret?
“Article 18.3 CE es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial”. Si bé és cert que les empreses no poden fer cap abús ni cap control sobre l’ús emprat per la treballadora si detecten activitats anòmales sí que poden intervenir.
Per tant, el preavís és un requisit imprescindible/indispensable per tal que certes pràctiques de les empreses no es considerin com a conductes il·lícites. O bé no impliquin una afectació a la intimitat de les treballadores.
Però ara bé… també en l’àmbit laboral ens podem trobar davant de diverses casuístiques. És a dir, ens podem trobar davant de diferents escenaris/ diferents situacions. Entre aquestes aniran:
L’article 20.3 de l’Estatut de les Treballadores recull “l’empresa podrà adoptar les mesures que cregui necessàries de vigilància i control per verificar el compliment de les treballadores amb relació els seus drets i deures laborals, guardant amb la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat i tenint en compte, si escau, la capacitat real de les treballadores amb discapacitat”.
Així doncs, ja trobem que existeix aquesta pràctica però amb unes limitacions. L’article 20. Bis de l’Estatut de les Treballadores ja estableix el dret a la intimitat com un dels límits per tal que aquestes pràctiques de l’empresa no es tornin abusives. “Les treballadores tenen dret a la intimitat en l’ús dels seus dispositius digitals posats a disposició de les treballadores per part de l’empresa, a la geolocalització amb els requisits establerts per la legislació, a la intimitat davant de l’ús de dispositius de videovigilància, vigent en matèria de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals”.
Però davant d’aquests límits també existeixen algunes excepcions. Per exemple podria donar-se el cas que no s’informi a les treballadores si es té per certesa que s’estan cometent irregularitats.
Si, la Llei Orgànica 15/1999, de Protecció de Dades, obliga a les empreses que el tractament de les dades recollides tingui la finalitat perseguida per l'empresa. És a dir, en l'àmbit laboral si l'empresa decideix col·locar càmeres de seguretat, aquesta haurà de perseguir fins estrictament laborals, no podrà usar aquestes imatges per cap altra fi. Si l'empresa incompleix, podria ser sancionada.
Sempre que l’empresa hagi d'incórrer a aquestes pràctiques, haurà de respondre els principis de: necessitat, idoneïtat i de proporcionalitat. Que significa cadascun d’aquests tres principis?
Per tant, ja hem pogut veure que les actuacions de l’empresa han d’estar degudament justificades i en cap cas poden suposar una vulneració dels drets de les treballadores. Les empreses no poden fer un ús de poder per menysprear o bé per interrompre amb la intimitat de les treballadores.
El cas del teletreball ha generat una multitud d’incògnites, ja que, arran de la pandèmia és una situació bastant innovadora amb la qual ens hem trobat les treballadores i les empreses.
L’article 17 del RD 28/2020, que regula el treball a distància, debat el dret a la intimitat de les treballadores que s’acullin el règim del teletreball. Així doncs, l’apartat segon prohibeix a les empreses instal·lar qualsevol aplicació o programa en tots aquells dispositius que siguin propietat de la treballadora. Tampoc està permès que els dispositius propietat de la treballadora siguin eines per dur a terme el teletreball.
Finalment, també farem menció de l’article 18 del RD 28/2020 sobre la desconnexió digital. Així doncs, per garantir el dret de desconnexió digital a les treballadores l’empresa ha de limitar posar-se en contacte amb les treballadores durant les seves hores de descans dins de la jornada i també fora del seu horari laboral. Podria considerar-se també una afectació a la intimitat de la treballadora rebre comunicacions de l’empresa a deshores de la seva jornada laboral.
Des de l'Avalot continuarem lluitant perquè totes les treballadores puguin gaudir dels seus drets!
Si vols més informació no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través de la Bústia Precària o el nostre correu electrònic: bustia.avalot@catalunya.ugt.org.
