El 12 de febrer de 1888 va néixer Carmen Eulalia Campoamor Rodríguez, més coneguda com a Clara Campoamor. Va néixer a Madrid i fou una advocada, escriptora i política activista pels drets de les dones.
Va ser advocada, escriptora i defensora dels drets de les dones a Espanya.
Va ser una de les impulsores del dret de sufragi femení que per primera vegada es va aprovar l’any 1931. Les dones vam poder votar per primera vegada a Espanya a les eleccions de 1933.
A l’inici de la guerra civil espanyola es va exiliar a Ginebra i finalment va morir a l’exili a Suïssa a causa d’un càncer el 30 abril de 1972.
Va ser escollida ministra durant la II República per la circumscripció de Madrid.
El Partit Radical Socialista va enfrontar les dues posicions contraposades: Victoria Kent que s’hi negava al sufragi femení perquè considerava les dones incapaces d’independitzar-se de l’Església i dels marits o pares i defensava que es produís abans un canvi de mentalitat de la societat espanyola, i Clara Campoamor que defensava el vot de les dones.
El conegut debat es va celebrar l’1 d’octubre de 1931. El debat va proclamar guanyadora la posició de Campoamor per 161 vots en contra dels 121 de la posició defensada per Kent.
Clara Campoamor defensava la igualtat i també el dret de les dones a equivocar-se igual que el tenien els homes.
"¿No sufrimos las mujeres las consecuencias de la legislación? ¿No pagamos impuestos para sostener al Estado? ¿Cómo puede decirse que la mujer no ha luchado y que necesita largos años para demostrar su capacidad? Y, ¿por qué no los hombres? Somos producto de dos seres; no hay incapacidad posible de vosotros a mí, ni de mí a vosotros. Desconocer esto es negar la realidad. Negadlo si queréis; sois libres de ello, pero sólo en virtud de un derecho que habéis (perdonadme la palabra, que digo sólo por su claridad y no con espíritu agresivo) detentado, porque os disteis a vosotros mismos las leyes; pero no porque tengáis un derecho natural para poner al margen a la mujer".
En la seva època a l’exili va ser molt crítica amb els republicans i republicanes, ja que considerava que obstaculitzaven la igualtat de gènere.
Campoamor finalment va morir a l’exili a Suïssa a causa d’un càncer el 30 abril de 1972. Està enterrada al Cementeri de Polloe a Donosti (Guipúscoa).
Ja en democràcia es va recuperar i valorar la figura de Clara Campoamor com a pionera en la lluita per la igualtat i els drets de les dones a Espanya.
