Aquest dimarts 10 de novembre s’ha presentat de forma simultània a Barcelona, València, Perpinyà i Ferreries el primer gran acord juvenil per la llengua catalana, subscrit per un total de 15 organitzacions juvenils d’arreu dels Països Catalans i amb el suport d’entitats com Plataforma per la Llengua, Obra Cultural Balear o Acció Cultural pel País Valencià.
Avui s’estima que la llengua catalana la parlen al voltant de 10 milions de persones, i està present a un total de 4 estats: als territoris de la Catalunya Nord, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, la comarca murciana del Carxe; les illes Balears, les Pitiüses i la ciutat sarda de l’Alguer. Amb la seva diversitat dialectal, és l’ànima dels nostres pobles, signe d’una identitat col·lectiva pròpia i diferenciada, un nexe d’unió entre la ciutadania d’arreu del territori, l’eix vertebrador d’allò que ens fa ser poble i fa realitat avui en dia els Països Catalans.
La llengua té un context desigual i únic en cada territori, així i tot, la lluita per la preservació i contra el retrocés és compartida. Són molts els indicadors que evidencien la reducció progressiva de parlants, és per això que les entitats juvenils dels diferents territoris de parla catalana, en un exercici de maduresa i compromís, firmen plegades el present manifest que reivindica el següent:
Als Països Catalans volem acollir, i ho volem fer plenament en català. Arreu dels Països Catalans hi ha un total de cinc idiomes que conviuen amb oficialitat i cooficialitat, però es parlen desenes d’idiomes més, per això volem que el català sigui un punt de trobada i el canal d’interacció entre totes aquestes llengües, el nexe d’unió enmig de la pluralitat que actuï com un element de cohesió social i contribueixi al desenvolupament de societats sanes i diverses però amb consciència col·lectiva. Volem comunitats veïnals, culturals i socials robustes que enriqueixin i enforteixin la societat, així com que la facin més crítica, i el català és un element imprescindible, una via d’entrada a la participació activa de la vida pública: com més coneixement lingüístic més implicació social. En aquest sentit cal destacar el paper de les aules d’acollida en l’àmbit escolar.
Per la preservació d’una llengua és imprescindible la seva presència en l’àmbit educatiu. L’ensenyament del català és un dret nacional que tota la ciutadania dels Països Catalans ha de tenir garantit. Cal que les institucions, els centres educatius i les universitats adoptin mesures per garantir i fomentar l'ús del català en docència i recerca, així com en la redacció de treballs de fi de grau i la traducció de bibliografia existent per afavorir la investigació, la recerca i el coneixement.
La llengua catalana, al llarg de la seva història, ha passat per situacions de prohibició, reconeixement, normalització i substitució lingüística per part dels diferents Estats. És en aquest conflicte per la dominació dels Països Catalans que es produeixen nombrosos atacs de desprestigi i la utilització interessada del català per trencar la societat. Cal denunciar i combatre aquests discursos d’odi i les vulneracions dels drets lingüístics per part dels estats espanyol, francès i italià i la complicitat de la Unió Europea al no reconèixerne l’oficialitat.
Les institucions pròpies tenen un paper fonamental en la promoció i defensa de la llengua catalana. Des de les dues Generalitats, des del Govern de les Illes, el Consell Departamental, els Consells Insulars, els Consells Comarcals, les Mancomunitats i els municipis s’han d’impulsar polítiques públiques de suport i promoció de la llengua, així com l’existència de mitjans de omunicació públics. És la manera de garantir tots els drets a la ciutadania, millorar la cohesió social i preservar la diversitat lingüística dels Països Catalans.
Les mesures que es puguin impulsar des de les institucions han d’anar acompanyades de la conscienciació de la societat vers l’ús del català, reconeixent-la com a llengua de ple dret i no de segona, espolsant els complexos lingüístics i enfortint la consciència col·lectiva. Als moviments socials, als centres de treball, a l’oci, a les xarxes socials: no canviem de llengua, fem-ho en català!
És habitual quan estàs en processos d'entrevistes de treball valorar què sou esperes rebre a canvi de treballar per a una empresa. Moltes vegades és difícil calcular el salari net a partir d'un sou brut per saber realment quants diners suposarà al mes.
El salari o sou és el pagament que rep una treballadora per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques de les treballadores, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte aliena, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball. Es pot rebre mensualment (el més habitual), per setmanes (típic de feines puntuals o de baixa qualificació, dient-se setmanada), quinzenalment o per una tasca determinada. S'anomena jornal quan es rep per dia, o jorn, treballat i setmanada quan els pagaments és fan per setmanes de treball.
La principal diferència entre els dos tipus de salari és l'existència o no de descomptes obligatoris. Perquè et facis una idea, el salari brut és el que paga l'empresa abans que s'apliqui cap tipus de retenció o cotització, com per exemple, IRPF.
Parlarem de salari brut quan es refereixi a la quantitat total sense càlculs sobre impostos, taxes i altres.
Com ja podràs imaginar-te, el salari net és aquell que ja ha estat descomptat amb els conceptes obligatoris com IRPF, contingències comunes i altres conceptes que apareixen reflectits en una nòmina. Bàsicament, per calcular el salari net només necessites aplicar els descomptes obligatoris que et corresponguin en funció d'una sèrie de criteris.
Calcular el sou net és molt senzill si tens la xifra de sou brut. El primer que has de conèixer és la quantitat bruta anual que percebràs. A partir d'aquí hauràs de tenir en compte diversos factors que aniran descomptant diners al sou brut fins a arribar al total de sou net, que és el que rebràs al teu compte bancari.
Perquè tinguis una referència, la diferència entre sou net i sou brut pot anar del 10% per a sous més baixos (el que representa pocs centenars d'euros) al 40% o més per sous alts (que suposaria milers d'euros).
Quan sàpigues el salari brut hauràs de tenir en compte les deduccions obligatòries a:
La base de cotització és la suma del sou brut més les retribucions en espècie (com podrien ser l'assegurança mèdica, tiquets menjar, transport, etc.) amb un màxim de 45.014,40 €, a partir d'aquesta quantitat es congelarà. Pel que en funció del sou de cada persona la quantitat total suposarà més o menys diners.
Tingues en compte que els contractes temporals estan subjectes a una retenció del 6,4% del salari brut mentre que un contracte indefinit té una retenció del 6,35% per a la seguretat social.
L'IRPF o Impost sobre la renda de les persones físiques és de pagament obligatori per a totes les persones que estiguin obligades a declarar en hisenda. Aquesta quantitat es descompta mensualment a la nòmina de la treballadora. Pel que podríem considerar l'IRPF un pagament avançat a hisenda que en la declaració de la renda ja no s'haurà d'abonar.
La següent deducció que has de tenir en compte és el descompte de l'IRPF en funció de la modalitat del teu contracte i de la quantitat que rebis. Perquè et facis una idea pot variar del 2% al 45%.
Base liquidable fins 12.450,00 €: 19% d'IRPF
Base liquidable des de 12.450,00 € fins 20.000,00 €: 24% d'IRPF
Base liquidable des de 20.001,00 € fins 35.200,00 €: 30% d'IRPF
Base liquidable des de 35.201,00 € fins a 60.000,00 €: 24% d'IRPF
Base liquidable de més de 60.000,00 €: 45% d'IRPF
Aquest càlcul no cal, ja que per saber la quantitat final has de tenir en compte altres dades com ara el nombre de fills, la càrrega familiar, l'estat civil i les condicions de salut de la treballadora. També hauràs de tenir en compte el tipus de contracte, les condicions de fiscalitat, la categoria a la qual pertany l'empresa i el treballador o les rendes del cònjuge. Totes aquestes variables redueixen la quantitat final d'IRPF.
Sumant les cotitzacions a la Seg.Social i les retencions de l'IRPF sabràs la quantitat total retinguda del sou. Descomptant aquesta quantitat del sou brut obtindràs el net.
A continuació et facilitem un parell d'enllaços per calcular el salari net:
Mes a mes es publiquen les dades d'atur i mes a mes veiem com l'atur juvenil creix de manera imparable.
Hi ha 41.779 joves en situació d'atur: +2.671 joves (+6,83%) respecte al mes anterior. Interanualment hi ha 10.781 joves més en situació d’atur (+34,78%).
Fa temps que denunciem que les joves som les més castigades i afectades per la pandèmia. La crisi ens està perjudicant especialment a nosaltres i ho farà encara més si no es plantegen solucions.
Des de l'Avalot reclamen un canvi en les polítiques que ens ajudi a revertir la situació i que s'adaptin a les noves necessitats. Unes polítiques actives que tinguin un impacte directe en les treballadores més afectades per aquesta crisi, que som el jovent. Si no fem res correm el risc de que la pandèmia deixi sense futur a tota una generació de joves que s'estan formant o que no tenim encara una vida laboral estable.
Som les grans oblidades en una crisi que està precaritzant encara més les nostres vides i no ho podem permetre. És més necessari que mai que les joves ens organitzem i defensem la nostra dignitat laboral i l'apoderament juvenil. Acompanya'ns i deixa'ns acompanyar-te en les teves lluites diàries, només així ens farem fortes.
Quina és la relació de la conciliació i el gènere? En aquest article anem a veure com la conciliació laboral i familiar continua afectant principalment a les dones en el mercat de treball.
La conciliació laboral i familiar continua, avui en dia, essent una qüestió que perjudica significativament les dones per sobre dels homes. Això es veu clarament reflectit en el mercat de treball, on trobem que les dones han de reduir la seva jornada laboral per tal de poder realitzar tasques de cura i domèstiques, tasques que a més a més no estan remunerades.
Un dels efectes directes d’això és l’alt percentatge que trobem de dones amb contactes a temps parcial. El fet de treballar a temps parcial provoca al mateix temps que les futures prestacions, com l’atur o la jubilació siguin més baixes, així doncs, les diferències entre homes i dones perduren fins al final de la vida.
Les aturades que pot patir la vida laboral de la dona a causa de la maternitat o d’excedències per la cura de familiars, dificulten el desenvolupament de la carrera professional i la promoció de les dones en els llocs de treball.
Si ens fixem en el que ens diuen les dades, veurem clarament com són les dones qui s’encarreguen de les cures i el treball domèstic, i podem entendre com això pot fer molt complicada la conciliació de la vida personal familiar de les dones amb la vida i carrera professional.
Algunes dades ens mostren aquestes desigualtats esfereïdores i la sobrecàrrega de feina que tenen les dones. Segons fonts de la Seguretat Social, l’any 2018 el 91,1% de les excedències que es van demanar per tenir cura de filles o familiars van ser demandes per dones.
En els contractes temporals també hi trobem diferències, ja que les dones obtenen contractes menors de sis mesos un 1% més que els homes.
Pel que fa a les dades de prestacions per maternitat la diferència és abismal, ja que l’any 2018, el 98% de les prestacions que es van demanar van ser per la mare.
Si ens fixem en les dades respecte a les feines domèstiques, també podrem constatar com aquestes recauen majoritàriament sobre les dones. Segons dades de l’any 2018 les dones dediquen el doble d’hores que els homes en la realització de feines de la llar.
Totes aquestes dades ens demostren que són les dones qui es fan càrrec de les cures i tasques domèstiques, i la manca de corresponsabilitat en la conciliació de la vida familiar i laboral és també un dels factors determinants de la bretxa salarial.
És totalment necessari que es reverteixi aquesta situació i s’aconsegueixi un repartiment igualitari de les cures i tasques domèstiques. D’aquesta manera també es produirien variacions en el mercat de treball, ja que es produiria un augment de la presència de dones que podrien alliberar moltes d’aquestes feines no remunerades que els toca realitzar actualment.
És vital trencar amb les discriminacions i els rols de gènere, especialment a través de l'assignació social del rol de cura!
Fes clic si vols més informació sobre conciliació i gènere. Les joves sense filles també volem conciliar!
El certificat digital és la identificació que ens habilita per a fer tràmits i relacionar-nos amb les diferents administracions públiques, des de l’àmbit local fins a l’àmbit autonòmic, de manera telemàtica amb totes les garanties i que ens permet, a més, signar documents amb validesa legal com les que es deriven de la signatura manuscrita.
Els certificats digitals garanteixen l’autenticitat del document i la veracitat de la identitat de la persona que emet el document i la seva signatura i la integritat del document: assegura que el document no ha estat modificat un cop emès per una altra persona no autoritzada.
Existeixen diversos tipus però no tots són admesos per les administracions públiques. Pots consultar si el teu certificat digital és vàlid aquí: https://sedeaplicaciones.minetur.gob.es/Prestadores/
L'avantatge principal és que ens permet realitzar tràmits administratius a través d'Internet.
Alguns exemples de tràmits que podem realitzar:
Es pot obtenir a qualsevol de les entitats certificadores públiques de manera gratuïta.
La forma més senzilla és sol·licitar-ho a través de FNMT:
És important recordar que no s’accepten en les relacions amb l’administració les signatures digitals generades de manera particular mitjançant el programari d’Adobe sinó que s’ha d’utilitzar la signatura validada pel certificat digital.
La identitat digital o l’idCAT, és un tipus de certificat que habilita la ciutadania per fer tràmits amb l’administració pública. L’idCAT l’emet el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya a través de les diverses Entitats de Registre idCAT. És compatible amb els sistemes operatius i navegadors més utilitzats. L’idCAT garanteix la identitat a internet i permet:
El certificat digital “idCAT” pot obtenir per dues vies:
Davant el tancament originat per les restriccions sanitàries per la COVID-19, s'ha posat en marxa un ajut per a reactivar el sector de les activitats de restauració i dels centres d'estètica i bellesa.
T'expliquem tot el que has de saber!
L'import màxim per a cada beneficiària serà de 1.500 euros.
La dotació de l'ajut és de 40 milions d'euros, que serà ampliable en funció de les necessitats.
A les professionals autònomes i a les pimes que, a causa de les restriccions sanitàries decretades, s'han vist obligades a tancar els seus negocis de:
S'adjudica per concurrència no competitiva, és a dir per ordre de sol·licitud.
El tràmit es va iniciar el dia 28 d'octubre de 2020 i el termini és de 15 dies o fins a exhaurir la dotació pressupostària.
Es pot fer el tràmit per Internet, disposant de certificat digital i també a través d'idCATmòbil. Pots accedir des d'aquí: https://canalempresa.gencat.cat/
Recorda que sempre que necessitis assessorament laboral a l'Avalot estem disponibles per a tu! Pots escriure un correu electrònic a bustia.avalot@catalunya.ugt.org o omplir el formulari de contacte.
Altres articles que t'interessen:
Sí, una de les excepcions al confinament perimetral és la mobilitat per motius laborals.
Per exemple, una treballadora que visqui a Cerdanyola però treballi a Barcelona pot anar a treballar, encara que els caps de setmana estigui prohibida la mobilitat entre municipis.
D'igual manera, una treballadora que resideixi a Catalunya però hagi de desplaçar-se fora per motius laborals, també pot fer-ho.
Tot i que la llei prohibeix les trobades de més de 6 persones tant en espais oberts com tancats, aquesta normativa no afecta a l'activitat laboral ni institucional. És a dir, sí que es poden reunir més de sis persones en els centres de treball.
No. Tot i que existeixen limitacions de mobilitat en horari de 22h a 6h, aquesta mesura no ens afecta si estem treballant. La normativa especifica que una de les excepcions a la mobilitat són els desplaçaments "per anar i tornar de treballar".
Al Reial Decret Llei també es contempla "el compliment d'obligacions laborals, professionals, empresarials i institucionals" entre les excepcions.
No hi ha problema, es contempla dins de la normativa. Això sí, és important portar un certificat que acrediti que la mobilitat a partir de les 22h és per motius laborals.
Les empreses estan obligades a promoure les mesures organitzatives i tècniques que permetin limitar al màxim la mobilitat de les treballadores, amb la recomanació de prioritzar el treball a distància i el teletreball sempre que sigui possible.
En cas de no poder promoure el teletreball, estableix que s'implementin altres mesures com horaris d'entrada i sortida esglaonats, flexibilitat horària o similars.
Tot i que no s'especifica, cal tenir en compte que les restriccions no s'apliquen a les activitats laborals, i les reunions sindicals formen part d'aquesta excepció. Les empreses no ens poden prohibir els comitès d'empresa, ja que la llibertat sindical està dins de l'activitat laboral. En la situació actual, la tasca sindical és més important que mai!
Tots els desplaçaments han d'estar justificats. Si et cal desplaçar-te per motius laborals dins l'horari del confinament nocturn o fora dels límits del confinament perimetral, hauràs de portar el certificat d'empresa i/o el certificat autoresponsable de desplaçament que pots obtenir en aquest enllaç: https://certificatdes.confinapp.cat/
Excepcions:
No hi ha limitació de la circulació de pas.
Prohibits tots els desplaçaments entre les 22h de la nit fins a les 6 del matí.
Excepcions:
Saps què és l'atur de llarga durada? T'has preguntat mai com afecta la cronificació de l'atur? En aquest article fem una aproximació a aquest fenomen!
L’aturada de llarga durada és la persona inscrita com a demandant d’ocupació, de forma ininterrompuda, durant un període superior a un any.
A Catalunya la població en situació de desocupació de llarga durada arriba aquest trimestre a les 148.200 persones (el 29,25% del total) i d’aquestes, el 55,47% porten més de 2 anys sense feina (82.200 persones).
La taxa d'atur a Espanya era d’un 13,78% al 2019. Un valor inferior a l'aconseguit l'any anterior i en descens des de l'inici de la recuperació econòmica al país, a partir de 2014. No obstant això, aquest percentatge continuava per sobre de l'aconseguit al 2008, amb valors notablement elevats en el cas de les dones.
En gran part d'Europa la desocupació conjuntural, cíclic (lligat a la fase contractiva del cicle econòmic), va acabar convertint-se en estructural. Específicament a Espanya va augmentar els nivells d'atur durant la recessió passada, que no va aconseguir baixar als nivells de 2008, tot i el procés de recuperació econòmica experimentat. A l'inici de 2008, menys de 2,2 milions de persones estaven a l'atur; a la fi de 2019, després de l'etapa expansiva, la xifra era de 3,2 milions.
En aquestes condicions aterra la pandèmia de la COVID-19 al 2020, impactant en el mercat laboral espanyol amb una pressió a l'alça en la taxa de desocupació, que puja fins al 14,41% a l'inici de 2020 i a l'15,33% en el segon trimestre, afectant aquest augment tant a homes com a dones. Segons l'EPA del segon trimestre de l'any, 3,37 milions de persones estaven a l'atur: 55.000 més que en el primer.
A la fi de 2019, 581.853 persones es trobaven registrades com a demandants d'ocupació des de fa més de 4 anys. Des de l'arribada de la pandèmia, el valor ha augmentat prop del 6% entre febrer i juny.
Amb la metodologia que fa servir l'INE per a l’enquesta EPA (seguint els criteris homologats internacionalment), per comptabilitzar a les persones en la categoria d'atur s'exigeixen tres requisits:
Les persones no ocupades, però que no compleixin aquests tres criteris, es consideren inactives, però no aturades. D'aquesta manera, hi ha qui han perdut la feina durant la pandèmia però, donada la situació de confinament, no han pogut complir amb el requisit de recerca activa d'ocupació, o bé no estan disponibles per a incorporar-se a una feina per raons de cura de persones dependents (gent gran, nens, persones amb discapacitat, ...), quedant fora del concepte d'atur, i incloses en el d'inactivitat, sota la denominació de persones actives potencials.
Així, les estadístiques de persones sense feina que en altres circumstàncies ho buscarien i estarien disposades a incorporar-se a un, es disparen des de 440.500 a finals de 2019 a 1.468.100 en el segon trimestre de 2020.
L'anterior doble crisi econòmica que va patir Espanya (en 2008-09 i 2011-12) va deixar evidència d'un dels greus problemes als quals de forma recurrent s'enfronta el nostre mercat laboral, que és l'atur estructural.
L’atur estructural és un tipus en concret d'atur, causat per canvis en l'estructura econòmica d'una o diverses empreses.
Ara, la crisi econòmica i de l'ocupació provocada pel coronavirus té el seu major risc social en l'extensió d'aquest atur estructural. Un atur que no va quedar curat després de l'anterior recessió i que ara amenaça amb expandir-se, a falta d'una resposta contundent per part dels governs a Europa que asseguri una decidida inversió en polítiques actives d'ocupació i una millora de l'eficàcia dels serveis públics d'ocupació.
Cal ressaltar que l'atur estructural afecta de manera més significativa a les persones més vulnerables en el mercat de treball, ja sigui per raó de gènere, edat o origen, entre altres causes. Això explica que les taxes d’atur de llarga durada siguin més elevades entre les dones i les majors de 55 anys.
Altres articles que t'interessen:
