En aquest article analitzem les dades de la Macroenquesta de violència contra la dona relacionades amb l'stalking i l'assetjament sexual. Saps què és i com diferenciar-ho? Quines característiques comporta?
Segueix llegint!
L’assetjament reiterat o stalking consisteix en comportaments repetits i continuats per part d’una mateixa persona arribant a causar ansietat, por, o angoixa a la dona.
Alguns comportaments considerats stalking:
L'assetjament sexual inclou alguns comportaments com:
El 40,4% de les dones majors de 16 anys que han contestat a l’enquesta declaren haver patit assetjament sexual al llarg de la seva vida. El 18,5% declara que han patit assetjament sexual abans de complir els 15 anys.
El 75,2% afirmen que l’assetjament ha tingut lloc més d’una vegada i el 24,1% afirma que ha estat només una vegada.
Preocupa l'escàs nombre de dones que interposa una denúncia en contra el seu agressor. Només el 2,5% de les dones denuncia l'assetjament sexual davant de la policia, la guàrdia civil o els jutjats. Pel que fa a l’assetjament sexual reiterat sembla ser que l’índex de denúncia és més elevat, ja que, el 12,1% de dones que l’han patit almenys un cop a la vida ho ha posat en coneixement de la policia, la guàrdia civil o els jutjats.
Les dones que pateixen assetjament sovint tenen por del seu agressor i no confien en la justícia patriarcal, que en masses ocasions ha demostrat ser còmplice.
Recorda però que no estàs sola i que cada vegada som més les que ens unim per protegir les víctimes i denunciar l'assetjament contra les dones. Uneix-te a la lluita feminista!
També t'interessa:
La macroenquesta de violència contra la dona és una estadística que es realitza cada quatre anys i té per objectiu determinar el percentatge de dones que resideixen a l'Estat espanyol i que han patit o pateixen qualsevol mena de violència masclista. L'estadística queda recollida dins del Pla d'Estadística Nacional.
Els estudis classifiquen a les dones especialment vulnerables entre:
La violència sobre la dona es pot donar per ser dona o bé poden entrar una multiplicitat de factors que poden agreujar aquesta situació. És molt important tenir en compte una perspectiva interseccional per combatre la violència.
El 14,2% de les dones enquestades ha patit violència física o sexual per part de la seva parella o exparella en algun moment de la seva vida i l’1,8% ha viscut situació de violència física o sexual dins dels últims dotze mesos.
El 96,9% afirma que també han patit violència psicològica a més a més de violència física o sexual per part de la seva parella o exparella.
El 86,2% de les persones que han patit violència per part de la parella o l'exparella, afirma que ha estat més d'una vegada.
En el cas de la violència sexual el percentatge de violència reiterada augmenta fins al 91,3%.
El 21,7% de les dones que han estat víctimes de violència física, sexual, emocional o han tingut por, per part de la parella o exparella han arribat a interposar denúncia davant de la policia o de les institucions judicials.
El 21,3% de les dones denunciants han retirat la denúncia pels següents motius:
A més el 21.9% afirmen que el comportament de la persona denunciada no va canviar i el 20,6% afirmen que el comportament de la persona denunciada va empitjorar.
Aquestes dades que són escandaloses no fan més que visibilitzar l’estructura patriarcal que impera a la nostra societat.
Sota la violència física hi ha tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible. Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirar, insultar, menysprear, controlar, espiar, fer callar, desautoritzar, desvalorar, culpabilitzar...
A la feina ens paguen menys per fer el mateix que un home i ocupem els llocs de treball més precaris i en pitjors condicions. I quan arribem a casa, carreguem sobre les espatlles la satisfacció de les necessitats dels altres, a costa de la nostra salut, el nostre temps i els nostres projectes personals.
Els mitjans de comunicació i la publicitat estan infestats de missatges i imatges que ens degraden com a persones i ens releguen a la condició d'objecte sexual. També som agredides per un sistema judicial que és còmplice i perpetua les violències que patim, que no treballa per la reparació dels danys i que no ens protegeix.
Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem erradicar el terrorisme masclista
Tot i que seguim en un moment de risc epidemiològic, a partir de dilluns 23 s'inicia l'obertura progressiva d'algunes activitats a Catalunya.
Cada tram tindrà una durada de 15 dies, serà gradual i es revisarà setmanalment.
Comença el 23 de novembre.
Reunions i trobades
Mobilitat
Treball
Educació
Restauració i hostaleria
Comerç
Cultura
Esport
Cerimonies
Comença el 7 de desembre si el risc epidemiològic no augmenta.
Reunions i trobades
Mobilitat
Treball
Educació
Restauració i hostaleria
Comerç
Cultura
Esport
Cerimonies
Comença el 21 de desembre si el risc epidemiològic no augmenta.
Reunions i trobades
Mobilitat
Treball
Educació
Restauració i hostaleria
Comerç
Cultura
Esport
Cerimonies
Comença el 4 de gener si el risc epidemiològic no augmenta.
Reunions i trobades
Mobilitat
Treball
Educació
Restauració i hostaleria
Comerç
Cultura
Esport
Cerimònies
Fent click aquí us podreu descarregar una infografia amb el resum de totes les mesures.
L’informe de la UGT “Hacia centros de trabajo inclusivos. La discriminación de las personas LGTBI en el ámbito laboral”, té l’objectiu de visibilitzar les discriminacions i violències que en el món laboral pateixen les persones pertanyents al col·lectiu LGTBI als centres de treball i avançar cap a la transformació de l’àmbit laboral amb la consecució de centres de treball inclusius.
Us expliquem les principals conclusions i les nostres propostes!
És necessària l’acció sindical de la mà de la negociació col·lectiva per eliminar la violència contra les persones LGTBI així com promoure l’accés i manteniment del treball en igualtat de condicions amb altres col·lectius hegemònics.
Així doncs, 3 de cada 4 persones en l’àmbit social i familiar no amaguen la seva orientació però 1 de cada 4 persones no manifesten la seva orientació sexual als centres de treball. Aquest fet provoca el malestar de les persones LGTBI que no se senten segures en l’àmbit laboral i manifesten por a manifestar la seva identitat de gènere o la seva orientació sexual.
Així doncs, el 94,3% de les persones enquestades considera que encara queda molt camí per recórrer per arribar a la igualtat real de les persones LGTBI. També, hi ha un clar desconeixement de l’existència d’aquests protocols entre les persones heterosexuals.
Quines coses s’han de tenir en compte a l’hora de fer el currículum perquè destaquin davant l’empresa?
El currículum és el resum de la nostra formació, coneixements, habilitats, competències i experiència professional. Serveix per aconseguir que les persones que fan selecció de personal s'interessin per nosaltres i poder aconseguir una entrevista de feina. És la primera presentació que l’empresa rebrà de nosaltres, és per això que ha de ser tan acurada com sigui possible i hem d’intentar que destaqui.
L'Enquesta de Joventut de 2020 estudia l'impacte de la COVID-19 en les joves de Barcelona. En aquest article analitzem els principals resultats.
De les joves de 15 a 29 anys que estaven estudiant el febrer del 2020, la crisi del COVID-19 els va afectar al 80,4% en la seva formació educativa.
El 37,2% ha baixat el seu rendiment a conseqüència dels canvis pel confinament i les restriccions adoptades.
Un 34,7% ha baixat el seu interès en els estudis i un 4% els ha hagut de deixar.
La taxa d'atur entre les joves ja era negativa abans de la pandèmia, però amb la COVID-19 la taxa d'atur s'intensifica i amplifica la desigualtat de la població jove segons el lloc de naixement.
Si ens fixem en les diferències per barris de Barcelona, s'observa que al juny les joves dels barris de rendes més baixes tenen una taxa d'atur (19,5%) que triplica la dels barris de rendes més altres (6,3%)
A les llars amb joves, el 49,1% ha empitjorat la seva situació econòmica durant els primers mesos de la crisi de la COVID-19.
En el cas de les joves emancipades el percentatge dels que han empitjorat la situació econòmica de la llar és del 52,4%, mentre que les no emancipades és del 44,6%.
El 36,3% de la població jove ha patit alguna incidència negativa amb relació a l'habitatge fruit de la situació provocada pel COVID-19.
La principal incidència ha sigut que 1 de cada 4 joves ha tingut dificultats per pagar l'habitatge, especialment en els barris de rendes més baixes.
Un 5,7% (aproximadament unes 25.000 joves) declara que a la seva llar no poden fer front a algun lloguer o quota d'hipoteca.
El percentatge de joves que consideren que la relació de parella ha millorat arran de la situació derivada de la COVID19 és més alt que els que ha empitjorat (26,1% i 12,8% respectivament).
Destaca que el fet de conviure amb la parella amorteix el possible efecte negatiu de la COVID-19 en la relació: el 6,1% que conviuen en parella han empitjorat la seva relació, mentre que els que no hi conviuen l'han empitjorat el 21%.
La percepció majoritària de la població jove és que la relació amb la família s'ha mantingut igual (66,8%).
Però si ens fixem en les joves no emancipades la proporció que ha empitjorat la relació amb la família duplica la dels emancipats (8,7% i 3,9% respectivament).
Tot i que la majoria de joves han mantingut els mateixos hàbits saludables (menjar millor, fer exercici, etc.) o els han millorat durant els primers mesos de la crisi de la Covid-19, prop d'una cinquena part han empitjorat els hàbits saludables durant aquesta etapa (19,5%).
El 52% de les joves entrevistades declaren que la situació derivada de la COVID-19 i el confinament les ha afectat emocionalment.
Les dones superen per 10 punts percentuals als homes en aquesta percepció (57% i 42,7% respectivament).
Si ens fixem per edats, la població que més ha patit psicològicament són les joves d'entre 20 i 24 anys.
El 59,6% de les joves creuen que la crisi de la COVID-19 les afectarà de forma negativa o molt negativa.
Aquest percentatge és més alt si ens fixem en les respostes de les joves que estan en situació d'ERTO: un 73,1% creu que la pandèmia afectarà molt negativament al seu futur.
I també les dones són més negatives que els homes respecte al futur (63,2% i 55,9% respectivament).
La situació originada per la Covid-19 està marcant un abans i un després a la situació del mercat laboral.
L'impacte econòmic i laboral no només incideix en el desenvolupament professional sinó que la seva afectació amb tendència negativa a la vida de la jove és múltiple.
Per una banda, impedeix l'arribada d'uns ingressos mínims i dignes per moltes joves, fet que provoca que les joves tinguin problemes de pagar els lloguers i es vegin en situacions de pèrdua de l'habitatge.
Per altra banda, la situació derivada de la crisi de la COVID-19 provoca tot un seguit de problemes que afecten la salut mental i emocional de les joves.
Les joves més vulnerables davant d'aquesta situació de precarietat del mercat de treball i de retruc a efectes negatius per fer front a l'habitatge són aquelles que viuen amb barris on les rendes són més baixes.
La situació és molt alarmant, l'impacte de la COVID-19 pot marcar i marcarà el futur de moltes joves, que estan veient truncats els seus projectes de vida. És més important que mai que les joves ens organitzem per defensar els nostres drets i reclamar polítiques que tinguin en compte les nostres necessitats.
S'ha posat en marxa un ajut extraordinari per al sector cultural davant l’actual situació que pateixen les professionals i tècniques i, en concret, per les noves restriccions preses que comporten novament la suspensió de l'obertura al públic de les activitats culturals: d'arts escèniques i musicals, com ara teatres, cinemes, auditoris o similars,
Us fem un resum del Capítol II del Decret Llei 39/2020.
És una prestació econòmica de pagament únic, per un import fix de 750 euros, destinat a les persones professionals del sector cultural per tal de pal·liar la situació de necessitat material i de vulnerabilitat d'aquestes persones i les seves unitats familiars a Catalunya, que han patit una reducció dràstica i involuntària dels seus ingressos econòmics com a conseqüència de la crisi sanitària de la COVID-19.
Les persones beneficiàries de la prestació extraordinària per a les persones professionals i tècniques de les arts escèniques, arts visuals, música i audiovisual, i d'altres activitats culturals suspeses per raó de la crisi sanitària a Catalunya.
Pagament únic, pel procediment de concurrència no competitiva ( s'atorgarà per ordre d’arribada de les sol.licituds, fins a l'exhauriment de la partida pressupostària).
És compatible amb qualsevol altre ajut, prestació, subsidi o subvenció, públics o privats, destinat a la mateixa finalitat excepte amb l'ajut extraordinari per al manteniment de l'activitat econòmica de les persones treballadores autònomes, persona física, i a les persones treballadores autònomes que formen part de microempreses.
Aquesta prestació extraordinària, atenent l'objecte i la seva finalitat, no pot ésser objecte de cessió, embargament o retenció.
1- Les sol·licituds de la prestació:
El termini per presentar les sol·licituds restarà obert fins al 31 de desembre de 2020.
2- Documentació acreditativa que s'indica a la convocatòria, quan així se sol·liciti.
3- El termini màxim per notificar i emetre resolució és de tres mesos comptats des de l'endemà de la data de presentació de la sol·licitud, sens perjudici que la convocatòria pugui reduir aquest termini. Finalitzat el termini establert sense haver-se notificat la resolució expressa, la sol·licitud s'ha d'entendre desestimada.
4- En el cas de denegació o inadmissió, sense perjudici del recurs administratiu que correspongui, la persona sol·licitant pot presentar una nova sol·licitud, sempre que no hagi finalitzat el termini de presentació de sol·licituds.
També pots mirar aquest article sobre la prestació econòmica per al sector cultural.
Al 2015, es va crear la Llei 24/2015 que obliga a les grans tenidores d’habitatge a oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar qualsevol demanda judicial d’execució hipotecària o de desnonament per impagament del lloguer com a mesura de protecció del dret de l'habitatge.
Posteriorment, es va aprovar el Decret llei 17/2019 que va ampliar l’obligació d’oferir un lloguer social abans d’instar a un desnonament als casos de venciment de la durada del contracte de lloguer i també a les persones que ocupaven un pis sense títol habilitant i que complien els requisits establerts.
I ara, s’ha aprovat el Decret Llei 37/2020 on es modifiquen alguns preceptes de la Llei 24/2015 durant la COVID-19.
Aquest Decret Llei implica que durant l'estat d'alarma o les restriccions de mobilitat per motius sanitaris, s'interrompen els llançaments de famílies vulnerables fins que la gran tenidora propietària de l'habitatge ofereixi el lloguer social obligatori. Així doncs, és una mesura de protecció amb un termini més ampli que el que preveu el Reial Decret Llei 30/2020.
La situació de vulnerabilitat ha d’estar acreditada mitjançant un informe dels serveis socials corresponents.
Són els següents:
En cas que els Mossos d’Esquadra o les policies locals rebin una denuncia si el col.lectiu afectat són famílies en risc d’exclusió residencial i estan ocupant l’habitatge, hauran de sol·licitar informe urgent als serveis socials competents, comunicant aquesta sol·licitud immediatament al Ministeri Fiscal. L’objectiu és que es torni a valorar la situació de vulnerabilitat.
Aquesta norma, com les anteriors, no afecta a les mitjanes i petites propietaries afectades per ocupacions o per impagaments de lloguers i hipoteques, que podran continuar reclamant les seves propietats com fins ara.
La realitat de l’habitatge és complicada, però des d’abans de la pandèmia per coronavirus. Seria interessant que aquestes mesures no siguessin temporals i que es mantinguessin en el temps per protegir el dret a l’habitatge als col.lectius més vulnerables.
A més, també s'hauria de garantir el dret de l’habitatge a les persones més joves, la taxa d'emancipació juvenil és cada dia més baixa i els preus de l'habitatge són inassolibles per a la majoria del jovent.
Pots consultar totes les mesures aprovades durant la COVID-19.
Des d'avui, 11 de novembre, les dones treballem gratis fins al 31 de desembre. Això són un total de 51 dies de sou que deixem de percebre.
Treballem gratis a conseqüència de la bretxa salarial.
Segons la font Eurostat, la bretxa salarial a l'estat espanyol és del 14%, el que suposa que durant 51 dies a l'any les treballadores no percebem cap remuneració per la nostra feina.
Des de l'any passat hem reduït aquesta bretxa en 4 dies, però per aconseguir la igualtat salarial plena encara falta molt. Segons les dades de la Confederació Europea de Sindicats, els salaris entre dones i homes no s'equipararan a l'estat espanyol fins a l'any 2046.
Trobaràs aquí més informació sobre la bretxa salarial.
La COVID-19 ha evidenciat encara més a la injustícia que suposa la bretxa salarial, ja que ha visibilitzat als sectors més feminitzats que han estat en primera línia de foc de la pandèmia amb salaris baixos i condicions molt més precàries que les dels companys homes.
Calen mesures contundents que posin fi a la infravaloració del treball de les dones, especialment la feina de cures i de neteja, que tan important han estat sempre i encara més durant aquesta pandèmia.
És important recordar que, des de l'aprovació de l'Acord per al desenvolupament de la igualtat efectiva en el treball, les empreses tenen l'obligació de comptar amb un registre salarial, que ha de detallar-se per categories professionals i recollir tant el sou base, com els complements i les percepcions extrasalarials.
A més, la llei estableix que les empreses de més de 50 treballadores, tenen l'obligació de tenir un pla d'igualtat que ha d'incloure una auditoria retributiva.
Per acabar amb la bretxa salarial és vital reforçar la inspecció de treball, per controlar que des de les empreses s'apliqui la legislació vigent.
Però també sabem que amb això no hi ha prou i que per erradicar la bretxa salarial, calen canvis profunds en el sistema heteropatriarcal i capitalista. Alguns exemples:
Si t'interessa el tema, pots visitar aquest informe.
