L’atur es defineix com la proporció de la població juvenil aturada respecte al total de la població juvenil activa.
Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) la taxa d’atur juvenil de les joves d’entre 16 a 29 anys se situa al voltant del 40% a Catalunya molt per sobre de la mitjana d’atur juvenil d’altres països de la Unió Europea. L'atur juvenil ha augmentat un 45,43% en un any.
Aquesta dada s’ha d’entendre també en relació amb la taxa de temporalitat juvenil que se situa en el 59,79% (que és més de tres vegades la taxa de temporalitat general) i que les joves hem de destinar el 120% del nostre sou pagar el lloguer, fet que provoca que només el 18,6% de les joves poden emancipar-se a Catalunya, segons dades de l'Observatori Català de la Joventut.
Per tant, tot i ser la generació més ben preparada de la història, també som la primera que viu pitjor que la generació de les seves progenitores.
La dificultat per accedir a un treball digne ens afecta de manera directa en l'àmbit professional, però també té un impacte directe en la nostra vida personal. La situació del mercat laboral ens dificulta dur a terme el nostre projecte de vida, ja que ens condemna a la precarietat.
Recordem que arran de la crisi de la COVID-19 les joves som el col·lectiu més afectat i amb més risc de patir pobresa i risc d’exclusió social.
La desigualtat de gènere també afecta l’atur de les dones joves, ja que patim una taxa d’atur més elevada en comparació als homes joves. Al 3r trimestre de l’any 2020 la taxa d’atur juvenil de les dones és de 24,4% respecte del 24.2% dels homes joves. A més tal tendència és a l’alça, ja que respecte al trimestre anterior, l‘atur juvenil ha augmentat en un 6,6% i ha afectat més les dones joves que ha significat un augment d’un 14,2% que es tradueix en unes 10.000 dones joves més a l’atur.
Des de l'Avalot volem denunciar que el mercat laboral és cada dia més precari i deriva en un bloqueig vital que ens impedeix desenvolupar-nos com a persones. Aquest model productiu està matant els nostres projectes de vida. És per això que el dijous 22 d'abril volem convidar-te a l'enterrament de la nostra generació. El farem de manera simultània a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i volem convidar-te a participar.
Si estàs interessada en venir o vols més informació, deixa'ns les teves dades en aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu per explicar-te tots els detalls: https://avalot.cat/enterrament/
Alguna vegada has sentit a parlar de l'adultcentrisme? Quan des de l'Avalot parlem d'adultcentrisme parlem d'un sistema d'opressió cap a les joves, adolescents i infants. En aquest article t'expliquem tot el que has de saber sobre aquest sistema que ens discrimina per la nostra edat.
L'adultcentrisme és el sistema d'opressió en el qual les persones adultes dominen sobre les joves i prenen decisions sobre nosaltres però sense nosaltres. Aquest sistema ens discrimina sistemàticament i fa que les nostres necessitats quedin en segon pla i no rebin la mateixa atenció.
L'adultcentrisme crea relacions de poder que subordina a les joves i fa que les nostres reivindicacions siguin ignorades i invisibilitzades.
Tot i que són conceptes molt semblants i que acostumen a anar de la mà, no són exactament el mateix.
Per una banda, l’adultcentrisme, fa referència a la situació de desigualtat i de poder social que es dóna entre les diferents generacions. Així doncs, les generacions d’edat més avançada tindran un poder construït per sobre les generacions d’edat més jove.
Per altra banda, l’adultisme són tot aquell conjunt de conductes que promouen aquesta situació de desigualtat.
Com a jove, segur que has escoltat en moltes ocasions allò de "quan siguis gran et passarà la tonteria" o "quan siguis gran ho entendràs". Aquestes frases tan habituals i normalitzades discriminen els nostres punts de vista i pretenen invalidar les nostres opinions i vivències.
L'adultcentrisme està normalitzat en la societat i es dóna en diversos àmbits i per part de diferents persones que exerceixen el paper d'autoritat. El podem observar dins de la feina, la família, les escoles i en institucions públiques diverses, per exemple.
L'adultcentrisme acostuma a exercir-se des del paternalisme. Això es dóna quan les persones adultes que tenen a càrrec seu persones més joves, estableixen voluntàriament o involuntàriament una relació de subordinació i de poder de la persona adulta respecte a la persona menor, sense tenir en compte la nostra autonomia.
Les relacions humanes s’han de forjar des de la interdependència, on cada persona pugui desenvolupar-se lliurement. No caure en l’adultcentrisme implica entaular un diàleg intergeneracional on totes les opinions i aportacions tinguin el mateix valor.
El mercat laboral és també àmpliament adultcèntric. S'encarrega sistemàticament de discriminar-nos, subordinar-nos i relegar-nos a un pla inferior, justificant-se en la nostra edat o experiència.
Som les joves les que més patim les conseqüències laborals de les crisis, també l'actual derivada de la pandèmia. La nostra precarització, però no és quelcom nou. Abans de la COVID-19 ja triplicàvem el nombre de contractes temporals respecte a la resta de la població i patíem taxes de parcialitat que ens impedien la nostra emancipació.
Actualment, les joves som el col·lectiu amb major risc de patir pobresa i l'atur juvenil ha augmentat més d'un 40% respecte a l'any anterior, però així i tot no s'han habilitat solucions per a nosaltres i de fet algunes prestacions per desocupació directament ens exclouen.
És imprescindible valorar les nostres opinions i aportacions, involucrant-nos en les decisions, tot deixant de minimitzar les nostres problemàtiques i desqualificar les nostres necessitats, així com recordar que les joves i infants tenim els mateixos drets que qualsevol altra persona.
Evitar l'adultcentrisme implica valorar i escoltar a totes les persones independentment de l'edat que tinguem. Totes tenim molt a aportar, a cada edat les persones anem construint el nostre món, anem construint el nostre present i anem nodrint les nostres relacions. Imposar una mirada adulta sense tenir en compte a les altres persones, és silenciar realitats existents i imposar idees.
Si volem deixar de ser una societat adultcèntrica, també és essencial no considerar en cap cas que la violència sigui part de la nostra educació o del nostre creixement.
Si t’has vist afectada per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) és important que tinguis en compte com aquesta situació et pot afectar de cara a la declaració de la renda corresponent a l’any 2020.
Totes les treballadores que hagin estat en ERTO durant l'any 2020 tindran almenys dos pagadors a efectes de tributació: l'empresa i el SEPE.
La prestació percebuda durant l’ERTO té la consideració de rendiments del treball i per tant, s’ha de declarar.
Si en total, entre els salaris i la prestació per desocupació, has percebut 14.000 euros o més, estàs obligada a presentar la declaració de la renda.
Per presentar la declaració de la renda si has estat o estàs en ERTO, entra a la seu electrònica de l'Agència Tributària.
En tenir dos pagadors, el límit que ens obliga a presentar la declaració de la renda és més baix (14.000€).
En el cas d'un únic pagador, la treballadora només està obligada a presentar la declaració de la renda si els seus ingressos anuals han superat els 22.000€.
Quan existeixen dos pagadors, cadascun d'ells aplica les retencions com si fos l'únic pagador de l'any, sense tenir en compte els ingressos provinents d'altres pagadors, i per tant, aplica un percentatge de retenció menor.
En cas que hagis tingut dos pagadors i hagis cobrat més de 14.000 euros, estàs obligada a presentar la declaració de la renda només en el cas que el segon pagador (el SEPE en el cas dels ERTO) hagi abonat almenys 1500 euros d'aquest total de 14.000.
Per tant, no tothom que hagi tingut dos pagadors haurà de presentar la declaració, cal verificar les quanties percebudes en cada cas.
La retenció que aplica el SEPE a la prestació percebuda per ERTO és la mínima (el 2%) o inexistent. Per això cal tenir en compte que a la declaració de la renda pot sortir a pagar per tal de compensar la retenció mínima o inexistent de la prestació de l’ERTO.
No. Has de tenir en compte que la tributació és la mateixa i ve definida pels ingressos totals de la contribuent, sense importar el nombre de pagadors que s'hagin tingut. S'aplica igual tributació per a les rendes iguals de treballadores en iguals condicions personals i familiars.
Important: La no obligació de presentació de la declaració no suposa en cap cas una exempció fiscal dels ingressos obtinguts, sinó que aquests s'hauran contribuït ja amb les retencions corresponents al llarg de l'any.
La pandèmia i la situació excepcional que vivim ha donat peu a molts errors i cobraments indeguts en els ERTO i les prestacions per desocupació. Si el SEPE ens ha pagat més del que ens correspon, has de saber que aquestes prestacions tributen en IRPF. Hi ha diferents escenaris:
Si segueixes en ERTO i vols evitar la mateixa situació en la propera declaració de la renda, pots sol·licitar al SEPE que t'apliqui un percentatge més alt de retenció, per tal d'ajustar la tributació global.
Si estàs en un ERTO de reducció de jornada o tornaràs a la teva empresa durant aquest any un cop finalitzat l'ERTO, també pots valorar l'opció de demanar a la teva empresa d'apujar la retenció en l'IRPF de la nòmina si prefereixes abonar-lo mes a mes i no directament a la declaració de la renda.
Si tens dubtes, pots posar-te en contacte amb nosaltres al formulari o mitjançant el correu electrònic bustia.avalot@catalunya.ugt.org
LA UGT FICA de Catalunya ha engegat la campanya "Fruita sense frau" per tal d'exigir campanyes agrícoles lliures de frau, tant en la contractació com en l’aplicació de les condicions laborals.
El sector agrícola dóna feina a moltes persones a Catalunya, especialment en terres de Lleida, però les condicions laborals són molt precàries i sovint s'incompleix la legislació laboral. És per això que des de l'Avalot volem donar suport a la campanya, amb l'objectiu de denunciar i reclamar que es compleixi el conveni col·lectiu agropecuari.
La campanya "Fruita sense frau" s'emmarca en els següents quatre eixos.
Exigim a la Inspecció de Treball i Seguretat Social un pla d’actuació especial per al sector agrícola, que inclogui la lluita contra el frau en l’aplicació de les condicions laborals establertes en el conveni col·lectiu agropecuari de Catalunya: salaris, jornada, allotjament i manutenció.
Reclamem un pla d’actuació en matèria de prevenció de riscos laborals, que inclogui un protocol anti-covid d’obligat compliment per a les empreses. Actualment no hi ha plans específics i continuen mancant equips de protecció individual. Al sector se segueix incomplint la llei de riscos laborals i es repeteixen els accidents laborals que no són declarats.
Per combatre tots aquest incompliments fragants que posen en risc la salut i la vida de les treballadores del camp, reclamem la creació de la figura de la delegada de prevenció agrícola, que estigui present en la negociació del conveni col·lectiu agropecuari per vetllar per les condicions laborals del col·lectiu.
Exigim un pla d’actuació integral contundent per part de totes les administracions competents contra el frau en la contractació i la contractació irregular.
Tot i moure unes 30.000 persones a Catalunya, no existeixen dades exactes de quantes persones han estat contractades per a la campanya de la fruita, ni quants dies han treballat, ni quina relació han tingut amb les empreses de treball temporal. Volem un mapa fiable de contractació de temporada a Catalunya.
Exigim un pla d’actuació conjunt per erradicar el racisme i la xenofòbia que pateixen les treballadores temporeres. Tot i que algunes administracions no volen veure el problema, el nostre sindicat detecta campanya rere campanya actituds discriminatòries cap al col·lectiu de temporeres i temporers.
Podeu trobar més informació sobre la campanya al web de la UGT de Catalunya.
Fa uns dies el diari “El País” publicava un article que explicava que canviar de treball cada dos o tres anys era una tendència entre les joves anomenada “job hopping”.
L’article comenta que és una tendència laboral entre les menors de 34 anys i que ens mou a canviar de feina amb freqüència. Segons l'article perquè no sentim "compromís ni ens identifiquem amb la cultura d'empresa".
Al capitalisme li encanta definir quelcom amb anglicismes i eufemismes per desvirtuar-ne el significat real i fer creure que el mercat és així i prou. Amb això s’aconsegueix que no es posi el focus en les causes reals, com són la precarietat estructural, el model productiu o les reformes laborals que afavoreixen les condicions precàries de les treballadores, etc.
Ens hem de posicionar en contra d’utilitzar eufemismes per no dir les coses pel seu nom i per romantitzar la precarietat laboral.
Les joves no saltem de treball en treball cada dos anys per gust, per explorar nous sectors ni perquè som una generació que no es compromet amb l’empresa. Si ho fem és perquè són molt poques les oportunitats laborals amb contractes indefinits o de llarga durada.
La realitat és que el món laboral ens precaritza i ens empeny a canviar de feina, a buscar-nos la vida a l’estranger perquè no trobem oportunitats aquí (i això tampoc és “mobilitat exterior”, un eufemisme molt utilitzat també), a simultaniejar dos o més treballs per poder arribar a final de mes.
I si ja veníem tocades per l’anterior crisi econòmica del 2007, la pandèmia ho ha agreujat tot encara més.
És important tenir en compte que l’atur juvenil se situa en més d'un 45% i la taxa de temporalitat en prop del 60%, percentatge que triplica la temporalitat general. Estem especialment afectades per la sobrequalificació i també pel mercat de l'habitatge, que permet preus abusius i ens impedeix l’emancipació.
L’educació tampoc es queda enrere i el cost de poder estudiar formació superior no és accessible a tothom a causa d’unes taxes desorbitades. Tanmateix, que les empreses s’aprofitin del treball de les becàries per cobrir llocs de feina estructurals ens impossibilita a desenvolupar la nostra carrera professional.
Amb aquest panorama econòmic, social i laboral, responsabilitzar-nos de la situació i dir que les joves canviem de treball de manera periòdica pel nostre tarannà, és senzillament una mentida molt injusta que no representa a la majoria del jovent.
Ja n'hi ha prou d'utilitzar eufemismes per blanquejar la precarietat a la qual ens veiem abocades les joves. El jovent de classe treballadora no ens conformem amb la realitat injusta que ens voleu fer patir i des del sindicalisme seguirem treballant per denunciar aquest tipus d'emmascarament i exigir que es reverteixi la situació.
La pandèmia originada per la Covid-19 ha posat en confrontació diferents drets fonamentals. Un cas clar ho veiem en la proposta del passaport sanitari.
El passaport sanitari és una proposta en forma de document digital que verificaria quines persones són immunes a la Covid-19.
L'objectiu inicial és poder garantir una mobilitat segura entre persones, com una mesura per reactivar el turisme i l'economia.
Aquesta mesura, però, està sent debat de diferents postures, ja que posa en confrontació dos drets fonamentals. Per una banda està la protecció a la salut de les persones (la integritat física) i per altra banda la protecció a la intimitat.
El passaport sanitari també pot evidenciar i inclús agreujar les desigualtats socials entre les persones.
Risc d'estigmatització. El Passaport sanitari implica la classificació de les persones segons les seves dades de salut, fet que obre la porta a diverses discriminacions i estigmatitzacions.
Risc de discriminació. Cal tenir en compte que actualment tenir o no la vacuna de la COVID-19, no depèn de la voluntat individual, sinó de la disponibilitat i de la decisió dels governs. Fins que no hi hagi accés universal a la vacuna, seria discriminatori implementar la mesura.
Risc de vulnerabilitat. L'emmagatzematge de les nostres dades de salut en un registre pot donar peu a fer el nostre dret a la intimitat molt més vulnerable. Les dades de salut són considerades "dades especialment protegides" i l'accés a aquestes suposaria una infracció a la nostra privacitat.
Podria el passaport sanitari restringir l'accés en restringir l’accés al mercat de treball a certes persones? És legal que les empreses coneguin les dades de salut de les treballadores?
Un dels perills del passaport sanitari és que les empreses restringeixin l'accés al treball d'aquelles persones que no hagin adquirit anticossos i no siguin immunes a la Covid-19. Aquest fet vulneraria l'article 35 de la Constitució Espanyola, que garanteix el dret al treball.
El passaport sanitari posaria en confrontació el dret a la integritat física i a la protecció de la intimitat. Per una banda les empreses han de donar compliment a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals en matèria de seguretat i salut laboral. I per altra banda, les empreses tenen l'obligació de protegir a la treballadora i la seva intimitat, també en qüestions de salut.
Podria ser que ens trobéssim amb un judici de ponderació on hauríem de valorar quin és el dret que preval en cada cas?
D’acord amb l’article 4.2.C de l’Estatut de les Treballadores, cap treballadora podrà ser discriminada de forma directa o de forma indirecta a la feina, ni en l'accés al treball ni una vegada hagin estat contractades.
Si el passaport sanitari dóna a les empreses informació sobre la nostra salut, aquest podria fer-se servir com a eina per a discriminar a certes treballadores, de manera que es vulnerés l'Estatut de les Treballadores.
El famós passaport sanitari no pot servir perquè les empreses es relaxin en l'aplicació de les mesures de prevenció per evitar la propagació de la COVID-19. Abans d'adoptar aquesta mesura, han d'adoptar les mesures d'higiene i seguretat establertes per tal de garantir la seguretat i salut de les treballadores.
Les empreses han de limitar la mobilitat de les seves treballadores i aplicar el teletreball sempre que sigui possible. En cas contrari, cal flexibilitzar els horaris per evitar hores punta i la coincidència massiva de persones en l'espai de treball. També han d'aplicar totes les mesures de prevenció i higiene als centres de treball.
Tu què en penses? Creus que el passaport sanitari és una bona mesura o que és una eina discriminatòria? Et llegim als comentaris!
Sovint ens trobem amb moltes preguntes relacionades amb l'horari laboral. A continuació intentarem donar resposta a totes!
L’empresa ha de garantir el registre de la jornada de treball, que ha d’incloure l’horari d’inici i finalització de la jornada de treball.
Per contestar aquesta pregunta, cal tenir en compte si el canvi és individual o col·lectiu.
Canvi de caràcter col·lectiu: és la modificació que, en un període de noranta dies, afecti almenys a:
Canvi de caràcter individual: és la modificació que, en el període de referència establert, estigui per sota de les modificacions col·lectives.
Els canvis individuals d’horari poden ser:
1.- Que la treballadora hagi pactat amb l’empresa un horari laboral variable, amb la qual cosa, l’empresari pot canviar-lo, amb els límits establerts en el mateix contracte i respectant sempre les normes mínimes contingudes en el conveni col·lectiu i en l’Estatut de les Treballadores i que la treballadora haurà de conèixer aquests canvis amb un preavís mínim de cinc dies.
2.- Si no hi ha pacte ni s’estableix res el contracte ni el conveni col·lectiu, hem d’atenir-nos al motiu del canvi.
Si existeix una modificació substancial de l'horari, l'article 41 de l'Estatut de les Treballadores, estableix que l'horari de les treballadores pot ser modificat per l'empresa quan hi hagi causes que ho justifiquin.
L’empresa ha de comunicar-ho per escrit, a la treballadora i a les representants de les treballadores.
La comunicació ha d'indicar:
La sentència declararà la modificació justificada o injustificada.
El dia 21 de març es reivindica el dia contra el racisme. Però malgrat que s'hagi escollit aquest dia per fer ressò de la discriminació que pateixen moltes persones, la lluita contra el racisme ha de ser constant i diària, ja que, les pràctiques racistes poden arribar a estar molt invisibilitzades i integrades ja als costums de la societat i de les persones.
El racisme és fruit d'una estructura de poder que genera discriminació, desigualtat i dominació. Aquesta discriminació es produeix contra les persones pel seu color de pell, raça, idioma o lloc de naixement.
Les manifestacions i estructures racistes es remunten ja durant el període del tràfic d'esclaves i avui dia encara persisteix en forma de racisme estructural i quotidià. Per revertir aquesta xacra s'hauria de posar fi a les relacions de poder.
La discriminació per racisme no es pot entendre aïllada a altres formes de discriminació com ho és el sexe, gènere, l'edat, la nacionalitat, la discapacitat, l'orientació sexual, les ideologies religioses, etc.
El grau de discriminació s'agreuja a mesura que s’entrecreuen les diferents formes d’opressió. Tenir en compte les diferents formes d’opressió ens permetrà articular polítiques públiques i legislar lleis per eliminar qualsevol forma de poder que es pugui estar donant entre els col·lectius.
L'Estatut de les Treballadores indica que totes les treballadores tenen dret a no ser discriminades directament o indirectament per raons de sexe, estat civil, edat, origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, així com per raó de llengua.
De la mateixa manera, també és il·legal l'assetjament en l'àmbit laboral, i aquest pot incloure des de difamacions racials, comentaris ofensius o despectius sobre la raça, el color o l'origen d'una persona.
Tot i això, no són fets aïllats els de persones que se senten discriminades en els seus llocs de feina o en l'accés a aquestes.
L’excessiva burocràcia de la Llei d’Estrangeria no permet que les persones migrants disposin d’un accés ràpid al mercat de treball, ja que provoca que molta gent no pugui accedir per no estar en situació administrativa regular. Cal treballar en una Llei on s’eliminin totes aquelles barreres que impedeixen a les persones regularitzar la seva situació.
De la mateixa manera, és important garantir processos de selecció inclusius, on es tingui en compte exclusivament les seves competències professionals per desenvolupar el lloc de treball i es penalitzi fermament tota pràctica que s'extralimiti i vulneri el principi d'igualtat de les persones.
L’atur registrat entre les persones immigrades ha experimentat un fort augment durant la pandèmia, passant de 82.585 persones en situació d’atur el febrer de 2020 a 118.881 persones el febrer de 2021, el que suposa un increment d’un 43,95% en un any.
En moments com els actuals, cal reflexionar l’impacte que està tenint la crisi econòmica entre les treballadores migrants, ja que són un dels col·lectius més afectats per la desaparició de llocs de treball o estan patint la vulneració dels seus drets adquirits, i moltes d’elles es veuran abocades a la clandestinitat o a l’economia submergida per tal de subsistir.
El capitalisme i el patriarcat es mantenen gràcies a l'explotació i la precarització, i dins d'aquest sistema les persones migrants i racialitzades es veuen obligades a ocupar les feines més precaritzades i amb menys prestigi social.
Des de l'Avalot treballem a diari per lluitar contra la discriminació racial en tots els àmbits de la societat, amb especial atenció al món laboral. És important fer respectar la legislació laboral en matèria de no discriminació i conscienciar a empreses i treballadores de la importància de l'antiracisme, com una lluita en la qual totes les persones podem sumar.
Per erradicar el racisme i la discriminació racial és indispensable advocar una educació antiracista, que es fomenti des de les escoles, fins a les campanyes publicitàries, fins a totes les agents que integren els poders públics des d’on es dicten lleis i s’articulen polítiques públiques per pal·liar les situacions de desigualtat entre les persones.
Recorda que si pateixes cap mena de discriminació a la feina, et pots posar en contacte amb nosaltres i t'ajudarem.
Estàs buscant feina? Segur que sovint et trobes amb moltes ofertes que són del tot precàries. En aquest article t'expliquem què has de tenir en compte en el moment de cercar feina digna.
La precarietat laboral actual és evident. Les treballadores patim ofertes de treball amb condicions laborals que no són dignes i que no ens permeten desenvolupar-nos d’una manera estable amb condicions dignes.
I ja ho diuen, cercar feina és una feina. I cerca feina digna, encara ho és més!
Pot ser un procés esgotador i feixuc. Però tot i això, és important que com a treballadores tinguem coneixement dels aspectes laborals que ens afecten.
Tenir coneixement dels nostres drets laborals ens enfortirà davant de situacions o poder denunciar ofertes de feina que no són dignes.
Cal que les treballadores denunciem les ofertes fraudulentes o que ofereixen condicions que atempten contra la nostra dignitat personal.
Pots denunciar davant la Inspecció de Treball i també pots utilitzar altres mecanismes al marge de l’àmbit jurídic com per exemple les xarxes socials per a generar ressò mediàtic.
En aquest article t'expliquem com interposar una denúncia davant la Inspecció de treball.
Pots consultar la Guia d'autodefensa laboral per fer-nos conscients que podem plantar cara davant les pràctiques abusives de les empreses i millorar les nostres condicions laborals.
Si tens dubtes laboral pots contactar-nos per correu electrònic a: bustia.avalot@catalunya.ugt.org
