La nit del 9 de maig va decaure el decret que regula l'estat d'alarma i per tant totes les mesures que amb ell es van imposar: toc de queda, confinaments perimetrals, etc. Però com ens afecta la fi de l'estat d'alarma a les treballadores? En aquest article aclarim algunes qüestions.
Des del 9 de maig no existeix cap confinament perimetral, ni entre territoris ni per entrar i sortir de Catalunya. Tampoc hi ha toc de queda ni limitació horària de la mobilitat, per la qual cosa ja no necessitem el certificat de mobilitat per a justificar cap desplaçament.
No. Els Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació són una mesura laboral que no està lligada a l'estat d'alarma, són una eina creada mitjançant el diàleg social. L'acord actual prorroga els ERTO fins al 31 de maig, tot i que ja s'està negociant l'ampliació d'aquest termini.
Si estàs en ERTO, seguiràs protegida com a treballadora, ja que aquest no finalitza amb l'estat d'alarma.
El teletreball no està vinculat a l'estat d'alarma, sinó que és una mesura de contenció sanitària per evitar contagis als centres de treball i als desplaçaments.
Encara que acabi l'estat d'alarma, la COVID-19 segueix sent perillosa per a les treballadores. Per tant, la fi de l'estat d'alarma no pot servir com a excusa per acabar unilateralment amb el teletreball, l'obligació de limitar la mobilitat de les treballadores segueix estant vigent.
A Catalunya, les mesures per a la contenció de la COVID-19, segueixen especificant que cal fer teletreball sempre que sigui possible.
A més, cal tenir en compte que des del passat 13 d'octubre, a Espanya hi ha una llei específica que regula el teletreball i que moltes empreses ja tenen acords col·lectius on recullen el treball a distància. Són aquests acords els que regulen el teletreball, no l'estat d'alarma.
Sí. L'empresa ha de respectar la normativa de prevenció de riscos laborals habitual i adoptar un seguit de mesures:
Si consideres que la teva empresa està cometent irregularitats al teu centre de treball que comprometen la teva seguretat com a treballadora, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t'assessorarem.
Quan una treballadora causa baixa voluntària a l’empresa, és a dir, que marxa voluntàriament de l’empresa aquesta situació no genera el dret a percebre la prestació d’atur perquè la treballadora no es troba en una situació legal d’atur i per tant no compleix amb un dels requisits indispensables per percebre-la.
Això significaria que l’empresa i la treballadora pacten per simular un acomiadament quan en realitat es tracta d’una baixa voluntària i, com que aquesta no dóna dret a la prestació d’atur, s’emmascara en un acomiadament que sí que donaria dret, però l’empresa no abona la indemnització pertinent per acomiadament o directament se simula un acomiadament que seria improcedent però sense l’abonament de les indemnitzacions.
Si s’ha causat una baixa voluntària i posteriorment es treballa en una nova empresa, si es produeix un acomiadament en un període inferior als tres mesos des de la data en què es va produir la baixa voluntària, tampoc es percebrà la prestació d’atur encara que es produeixi un acomiadament.
Aquesta excepció té l’objectiu de perseguir els fraus a la Seguretat Social en els acomiadaments per cobrar la prestació d’atur de manera indeguda. Això és el que es coneix col·loquialment com “arreglar l’atur” per part de les empreses a les treballadores. També es podria incórrer en un delicte de falsedat documental.
Les conseqüències de cometre un frau a la Seguretat Social són tant per l’empresa com per la treballadora i els actes seran perseguits tant per la via administrativa com fins i tot, si la quantia defraudada o les deduccions indegudes són superiors a 50.000 euros, per la via penal (art 307 ter del Codi Penal).
“Article 307 ter del Codi Penal: Quien obtenga, para sí o para otro, el disfrute de prestaciones del Sistema de la Seguridad Social, la prolongación indebida del mismo, o facilite a otros su obtención, por medio del error provocado mediante la simulación o tergiversación de hechos, o la ocultación consciente de hechos de los que tenía el deber de informar, causando con ello un perjuicio a la Administración Pública, será castigado con la pena de seis meses a tres años de prisión”.
A més s’imposarà a la persona responsable la impossibilitat de gaudir de subvencions o ajudes públiques, incentius fiscals o a la Seguretat Social per un termini de 3 a 6 anys i la devolució de les quantitats percebudes indegudament.
Així doncs, ateses les conseqüències, cometre un frau a la Seguretat Social no és en cap cas recomanable, ja que les repercussions tant per la treballadora com per l’empresa poden ser molt greus.
La baixa voluntària a la feina és una manera de finalitzar la relació laboral. Es produeix quan la treballadora de manera unilateral decideix rescindir el contracte laboral.
La baixa voluntària està regulada a l’article 49 de l’Estatut de les Treballadores i si escau, al conveni col·lectiu d'aplicació.
La baixa comporta el següent:
Sempre és recomanable efectuar-la per escrit (perquè quedi constància de l’enviament de la comunicació).
En qualsevol cas, s’hi haurà de respectar el termini de preavís establert al conveni col·lectiu d’aplicació. En cas que no s’esmenti cap termini s’haurà de respectar el preavís de 15 dies naturals, és a dir, que compten els caps de setmana i festius.
Tot i això, en cas que la baixa voluntària es produeixi dins del període de prova (durarà el que marqui el conveni col·lectiu d’aplicació i en defecte, l’Estatut de les Treballadores), no cal respectar el termini de preavís.
Els dies no respectats del preavís es descomptaran a raó d’1 dia de salari per cada dia que no respectat. Aquesta quantia es descomptarà de la quitança.
Durant el termini de preavís, la treballadora pot revertir la baixa voluntària. S’entén que mentre dura el preavís la relació laboral encara és vigent i per tant, l’empresa haurà d’acceptar la renúncia, llevat que es demostri que això li causaria un perjudici (un exemple podria ser que ja hagués contractat a una altra treballadora per substituir la primera).
En cas que l’empresa es negui a acceptar la renúncia sense una justificació es considerarà que s’ha produït un acomiadament improcedent.
Si tens dubtes sobre temes laborals, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t'assessorarem!
Com ja saps, el darrer 22 d'abril vam enterrar la nostra generació. Una generació assassinada pel mercat de treball i el sistema productiu, una generació que no ha pogut resistir les dues crisis que hem patit en poc temps.
Vam presentar l'informe 'Generació Enterrada', on hem recopilat i analitzat moltes dades relacionades amb la situació del jovent, on podràs veure reflectida la realitat de moltes de nosaltres.
L'acció va ser tot un èxit i estem molt contentes del resultat, però la Generació Enterrada no acaba aquí: ara és el moment de què ressuscitem amb força i exigim els drets que durant tants anys ens han robat.
El Primer de Maig, el dia internacional de la classe treballadora, tindrà lloc una concentració multitudinària al centre de Barcelona. Des de l'Avalot participarem en el bloc jove i ens agradaria que ens acompanyessis, per tal de reclamar juntes el que ens estan robant.
El 28 d’abril se celebra el dia Mundial de la Seguretat i la Salut a la feina. En aquest article fem un resum del què ha estat l'any 2020 en matèria de sinistralitat laboral i prevenció de riscos laborals.
Aquest any ha estat marcat per la pandèmia i l'impacte sanitari, que ha anat acompanyat d'un efecte en l'àmbit laboral i econòmic per a la classe treballadora i que, al mateix temps, ha tingut conseqüències en la sinistralitat laboral i les malalties professionals.
A Catalunya l'any 2020 es van produir 174.708 accidents de treball, una disminució del 27,92% respecte al 2019. Aquest descens es relaciona també amb la disminució dràstica de l'activitat laboral.
Malgrat la pandèmia i la baixada dels accidents, els accidents mortals durant la jornada laboral van tornar a pujar un 21,54% respecte del 2019. En total l’any
passat van morir a Catalunya 100 treballadores en accident laboral, de les quals 79 van morir durant la seva jornada laboral i 21 en accidents in itinere.
L’increment dels accidents mortals durant la jornada ha afectat especialment
el sector industrial amb 23 morts (+155,56%) i a l’agricultura, amb 2 morts (1
l’any 2.019). El sector serveis ha registrat 38 mortals durant la jornada (+5,56%) i 16 en la construcció, on han baixat respecte de l’any 2019 (-14,46%).
Anàlisi de la sinistralitat laboral el 2020
Les condicions laborals precàries influeixen en aquestes dades. La precarització de les condicions de treball (entre les quals predomina la inestabilitat en l'ocupació, l'alta temporalitat i la parcialitat involuntària) provoquen que no s'estigui garantint la seguretat i salut de les treballadores en els seus llocs de treball.
Des que va esclatar la pandèmia, la modalitat de teletreball ha cobrat més importància i això comporta que hem d’analitzar i tenir en compte els riscos per a la salut que vénen associats a aquesta modalitat de treball que sembla que s’implementarà en molts centres de treball de manera definitiva.
Com sabem, si la modalitat de teletreball esdevé sostinguda en el temps, s’ha de pactar en un acord de teletreball que han de pactar entre la treballadora i l’empresa. Tanmateix, la menció a la prevenció de riscos laborals ha d’estar inclosa dins del pacte com un element més de treball que cal valorar.
La prevenció de riscos laborals està regulada a la Llei 31/ 1995 de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. Aquesta llei desenvolupa l’obligació establerta a l’article 40.2 de la Constitució espanyola que estableix el mandat constitucional que comporta la necessitat de dur a terme una política de protecció de la salut de les treballadores mitjançant la prevenció dels riscos derivats de la seva feina i estableix la llei com a norma que regula la base fonamental mínima que totes les empreses han de complir.
Com a treballadores tenim l’obligació de conèixer els plans de prevenció de riscos laborals associats al nostre lloc de feina i el dret d’exigir-los si el desconeixem o l’empresa no té els protocols establerts de manera que totes les treballadores en puguin tenir coneixement.
La prevenció dels riscos laborals és quelcom inherent al treball, ja que sense salut no podem treballar. Les empreses han de posar tots els mecanismes disponibles a disposició de la prevenció de riscos laborals per a realitzar una bona planificació que garanteixi l’adequació del lloc de feina als paràmetres que garanteixin la salut de les seves treballadores posant èmfasi en les accions preventives (que s’ha comprovat que redueixen riscos i costos).
L’exercici de prevenir per avançar-se a les crisis o accidents és una tasca permanent que les empreses han d’incloure en el seu funcionament habitual, ja que la prevenció de riscos laborals és una activitat més que s’ha d’incloure en tots els mecanismes i processos que utilitzin les empreses per a desenvolupar les seves tasques diàries.
Aquest informe té per objectiu posar en relleu que la COVID-19 ha perjudicat especialment al jovent, fent que actualment la nostra generació sigui la que té major risc de patir pobresa i exclusió social. Els nostres contractes temporals són els primers que s'han trencat arran de la crisi que estem patint, una crisi que hem enllaçat amb l'anterior i que, si no es posa remei, també enllaçarem amb la següent.
La lluita contra la precarietat laboral i la creació d’ocupació en condicions dignes sempre ha estat la màxima prioritat per a l’Avalot. El nostre objectiu no és només que la població jove trobi una ocupació, sinó que reivindiquem que aquesta ocupació sigui estable i de qualitat. Entenem que aquestes premisses també haurien de ser desitjables per tota la societat així com pels governs.
Les joves sindicalistes volem denunciar que el mercat laboral és cada dia més precari i deriva en un bloqueig vital que ens impedeix desenvolupar-nos com a persones. Aquest model productiu està matant els nostres projectes de vida i des de l'Avalot no ens quedarem amb els braços plegats veient com enterren a tota una generació de joves.
Pots llegir aquí l'informe "Generació Enterrada: la crítica situació del jovent a Catalunya".
L’emancipació o emancipar-se es defineix com la capacitat de viure de forma independent al marge de la cura de les progenitores o familiars.
Les joves de Catalunya hem de destinar el 120% del nostre sou pagar el lloguer, fet que provoca que només 18,6% de les joves es puguin emancipar.
El 2007 la taxa d’emancipació juvenil arribava al 33,1% i des de llavors ha perdut 14,5 punts percentuals. A partir del 2015 la taxa d’emancipació, que havia baixat amb força des de l’inici de la crisi, havia oscil·lat al voltant del 24%. Tot i això, la taxa no havia baixat per sota del 20% fins aquest 2020, això ens indica que en els darrers anys les joves tenim una situació econòmica i laboral pitjor, que juntament amb els preus de l'habitatge, ens impossibilita marxar de casa.
La dificultat per emancipar-nos ens afecta perquè no podem desenvolupar el nostre projecte de vida personal.
L’edat mitjana d’emancipació se situa en els 29,3 anys, ja que els preus desorbitats del lloguer i la precarietat laboral són els principals problemes per accedir-hi. Per a fer-nos una idea del que això significa, una jove espanyola s’emanciparà, de mitjana, 8 anys més tard que una jove de Suècia.
Arran de la crisi de la COVID-19 les joves som el col·lectiu més afectat i amb més risc de patir pobresa i risc d’exclusió social.
La desigualtat de gènere també afecta l’emancipació per a les dones joves respecte als homes joves, ja que les dones generalment ocupem càrrecs i treballem a sectors feminitzats que tenen menys remuneració econòmica respecte als càrrecs i sectors que ocupen els homes i això incideix de manera directa en la nostra capacitat econòmica disponible per poder-nos emancipar.
L'accés a un habitatge digne i assequible és, una necessitat que totes i cadascuna de nosaltres tenim dret a assolir. Si bé és cert que l'accés a un habitatge digne sempre ha estat una reivindicació del jovent de classe treballadora, actualment les joves ens trobem davant d'una situació que podríem qualificar de dramàtica.
Aquest model productiu està matant els nostres projectes de vida. És per això que el dijous 22 d'abril volem convidar-te a l'enterrament de la nostra generació. El farem de manera simultània a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i volem convidar-te a participar.
Si estàs interessada a venir o vols més informació, deixa'ns les teves dades en aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu per explicar-te tots els detalls: https://avalot.cat/enterrament/
La sobrequalificació es defineix com la situació en la qual una persona amb nivell formatiu superior ocupa càrrecs que requereixen un nivell formatiu inferior.
Les joves patim una sobrequalificació del 40%, és a dir, gairebé la meitat de les joves ocupades treballem en posicions que requereixen una qualificació inferior de la qual correspon pel nostre nivell formatiu.
Aquesta dada s’ha d’entendre també en relació amb la taxa d’atur juvenil que se situa al voltant del 40%, a la taxa de temporalitat juvenil que se situa en el 88% i al fet que les joves hem de destinar el 120% del nostre sou pagar el lloguer, fet que provoca que només el 18,6% de les joves poden emancipar-se a Catalunya, segons dades de l'Observatori Català de la Joventut.
Per tant, tot i ser la generació més ben preparada de la història, també som la primera que viu pitjor que la generació de les seves progenitores.
La societat des de sempre ens ha dit que hem d’estudiar per a tenir un futur professional digne i quan ho hem fet, ens trobem que això no és ben bé així. Moltes de nosaltres hem fet molts esforços tant personals com econòmics per estudiar i formar-nos, i ara veiem que això no ens garanteix res. La societat també ha fet una inversió en la formació del jovent que no es retorna ni es rendibilitza.
El nombre de joves amb un alt nivell de formació és molt elevat, però la manca de recursos del mercat laboral fa que aquest no respongui a les seves expectatives, de manera que no només s’augmenta la distància entre els nivells de formació i les categories professionals assolides, sinó que també augmenten les xifres de precarietat.
Amb tot això, les joves ens veiem obligades a acceptar feines que estan molt per sota dels nostres coneixements o abocades a marxar a altres països que sí que reconeixen el nostre potencial i que ens paguen en consonància amb la nostra formació.
Les joves formem el col·lectiu més propens a la sobrequalificació, ja que, sovint la falta d’experiència fa que tot i haver acabat els estudis, els càrrecs professionals als quals tenim accés siguin més baixos.
Aquest model productiu està matant els nostres projectes de vida. És per això que el dijous 22 d'abril volem convidar-te a l'enterrament de la nostra generació. El farem de manera simultània a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i volem convidar-te a participar.
Si estàs interessada a venir o vols més informació, deixa'ns les teves dades en aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu per explicar-te tots els detalls: https://avalot.cat/enterrament/
La temporalitat laboral és el percentatge de contractes temporals respecte a la totalitat de contractes laborals.
La taxa de temporalitat juvenil ha augmentat més d'un 15% durant l'última dècada. Actualment la taxa se situa en un 88,35%, la qual cosa suposa que només un 11,65% de les joves menors de 30 anys tenen contractes indefinits.
El mal ús i la poca regulació de la contractació temporal, perjudica les treballadores. Sovint les empreses en comptes d'utilitzar el tipus de contracte temporal de manera pertinent, fa a les treballadores encadenar contractes temporals en substitució d’una posició que podria ocupar una persona amb un contracte indefinit.
La majoria de contractes temporals són involuntaris per part de les treballadores i la temporalitat juvenil ens afecta perquè suposa inestabilitat i incertesa per a les joves, que ens afecta també en diferents esferes de la nostra vida.
Per exemple, per poder llogar un pis normalment es demana un contracte indefinit i, sumat als preus elevadíssims i al poc parc d’habitatges de protecció oficial i lloguers socials, ens és molt difícil accedir a un habitatge digne.
La desigualtat de gènere també afecta la temporalitat per a les dones joves respecte als homes joves, ja que les dones generalment signem contractes temporals.
Així doncs, segons l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya, l’any 2020 el 13.8% dels contractes signats per dones eren contractes indefinits respecte del 14.6% dels contractes indefinits signats per homes. És a dir, en què la taxa de temporalitat de les dones és més elevada.
Des de l’Avalot considerem que és important restringir l’ús dels contractes temporals i reformar la llei recolzant a les treballadores, fomentar la contractació indefinida i augmentar la seguretat jurídica en els acomiadaments. Aquest model productiu està matant els nostres projectes de vida. És per això que el dijous 22 d'abril volem convidar-te a l'enterrament de la nostra generació. El farem de manera simultània a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i volem convidar-te a participar.
Si estàs interessada a venir o vols més informació, deixa'ns les teves dades en aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu per explicar-te tots els detalls: https://avalot.cat/enterrament/
