Quan una treballadora causa baixa voluntària a l’empresa, és a dir, que marxa voluntàriament de l’empresa aquesta situació no genera el dret a percebre la prestació d’atur perquè la treballadora no es troba en una situació legal d’atur i per tant no compleix amb un dels requisits indispensables per percebre-la.
Això significaria que l’empresa i la treballadora pacten per simular un acomiadament quan en realitat es tracta d’una baixa voluntària i, com que aquesta no dóna dret a la prestació d’atur, s’emmascara en un acomiadament que sí que donaria dret, però l’empresa no abona la indemnització pertinent per acomiadament o directament se simula un acomiadament que seria improcedent però sense l’abonament de les indemnitzacions.
Si s’ha causat una baixa voluntària i posteriorment es treballa en una nova empresa, si es produeix un acomiadament en un període inferior als tres mesos des de la data en què es va produir la baixa voluntària, tampoc es percebrà la prestació d’atur encara que es produeixi un acomiadament.
Aquesta excepció té l’objectiu de perseguir els fraus a la Seguretat Social en els acomiadaments per cobrar la prestació d’atur de manera indeguda. Això és el que es coneix col·loquialment com “arreglar l’atur” per part de les empreses a les treballadores. També es podria incórrer en un delicte de falsedat documental.
Les conseqüències de cometre un frau a la Seguretat Social són tant per l’empresa com per la treballadora i els actes seran perseguits tant per la via administrativa com fins i tot, si la quantia defraudada o les deduccions indegudes són superiors a 50.000 euros, per la via penal (art 307 ter del Codi Penal).
“Article 307 ter del Codi Penal: Quien obtenga, para sí o para otro, el disfrute de prestaciones del Sistema de la Seguridad Social, la prolongación indebida del mismo, o facilite a otros su obtención, por medio del error provocado mediante la simulación o tergiversación de hechos, o la ocultación consciente de hechos de los que tenía el deber de informar, causando con ello un perjuicio a la Administración Pública, será castigado con la pena de seis meses a tres años de prisión”.
A més s’imposarà a la persona responsable la impossibilitat de gaudir de subvencions o ajudes públiques, incentius fiscals o a la Seguretat Social per un termini de 3 a 6 anys i la devolució de les quantitats percebudes indegudament.
Així doncs, ateses les conseqüències, cometre un frau a la Seguretat Social no és en cap cas recomanable, ja que les repercussions tant per la treballadora com per l’empresa poden ser molt greus.
