Accidents mortals a la feina

Al llarg d’aquest any de moment s’han comptat 581 accidents mortals a la feina. Moltes d’aquestes morts es podrien haver evitat si l’empresa apliques de manera estricta la norma de prevenció de riscos laborals. 

La sinistralitat laboral és una xacra que ens trobem en el paradigma laboral. Cap persona hauria de perdre la vida per anar a treballar al seu lloc de treball i exercir les funcions pròpies que sorgeixen de la naturalesa del seu lloc de treball. 

La prevenció dels accidents mortals a la feina

La protecció de la integritat física i  mental de les persones treballadores ha de ser l’objectiu primordial de qualsevol empresa. La preservació i la seguretat de la vida de les persones treballadores no és cap joc. Un bon sistema que garanteixi la protecció i protegeixi a les persones treballadores dels riscos que es desprenen dels seus llocs de treball ha de ser de caràcter vinculant, preferent, primordial per les empreses. CAP empresa ha d’estar exempta de no complir amb la norma. Tampoc s’ha d’exonerar de responsabilitat aquelles empreses que infringeixin amb la normativa de prevenció de riscos laborals. 

Les lleis de prevenció de riscos laborals no han de ser laxes. Una bona i estricta aplicació de la normativa podria evitar moltes morts que es produeixin dins de l’àmbit laboral. 

Què diuen les xifres d'accidents mortals a la feina? 

Al llarg d'aquest any s'hi han produït 308.453 accidents de treball que van ser baixa laboral durant la jornada de treball. Aquesta xifra és més menor en cas dels accidents produïts durant els desplaçaments al centre de treball essent aquesta xifra de 40.409. Ambdues xifres han descendit respecte a les xifres comptades de l'any 2019. 

Dels 308.453 accidents comptabilitzats durant la jornada de treball, 288.080 es van donar entre persones treballadores assalariades i 20.373 entre persones treballadores per compte propi. 

De les 581 morts, 456 es van produir durant la jornada de treball i 87 en els desplaçaments al centre de treball. És alarmant, ja que, malgrat que la disminució de l'activitat laboral si comparem les mateixes dades respecte a l'any passat, ha augmentat el nombre d'accidents de treball i que han causat la mort de la persona treballadora durant la jornada laboral. Concretament 62 persones més respecte a l'any 2019.

El sector més afectat per la sinistralitat laboral és el sector agrari, a continuació el sector de la construcció, el sector de la indústria i finalment el sector de serveis. 

La principal causa de mort essent 171 ve derivat dels riscos psicosocials.

Què són els riscos psicosocials? 

Les condicions laborals precàries poden desencadenar patologies arribant a causar la mort de la persona treballadora sota el paraigua de riscos psicosocials:

1. Càrregues de treball excessives
2. Exigències contradictòries i falta de claredat a les funcions del lloc de treball
3. Falta de participació en la presa de decisions que afecten la persona treballadora i falta d'influència en la forma que es porta a terme el treball
4. Comunicació ineficaç i falta de suport per part de la direcció o de la resta de membres de l'equip.

Més informació sobre riscos psicosocials aquí.

El Pacte Europeu per la Salut Mental i el Benestar

1. La salut mental a l'entorn laboral queda recollit dins del Pacte Europeu per la Salut Mental i el Benestar. El Pacte proporciona una sèrie de canvis en les dinàmiques dins de l'entorn laboral:
2. Donar suport a les campanyes i activitats anti estigmatització com per exemple: mitjans de comunicació, escoles, i en el lloc de treball impulsar la integració de persones treballadores amb trastorns mentals.
3. Desenvolupar els serveis de salut mental que estiguin integrats a la societat i que situïn a la persona en el centre de les seves actuacions i que evitin l'estigmatització i l'exclusió.
4. Impulsar la inclusió activa de les persones amb problemes mentals a la societat millorant el seu accés a un treball adequat i amb les oportunitats de formació i educació.
5. Implicar a totes les persones amb problemes de salut mental, a les seves famílies i cuidadores en els processos d'elaboració de polítiques rellevants i presa de decisions.

Què podem fer davant d’aquestes dades? 

Diferents actuacions per acabar amb aquesta xacra. 

1. Taula de diàleg social: en l’àmbit estatal en matèria de sinistralitat laboral per acordar mesures urgents que posin fi a aquesta situació. 
2. Pla de fre contra la sinistralitat laboral de forma immediata: tenint per objectiu reduir la incidència de riscos psicosocials. 
3. Figura del Delegat Territorial i/o Sectorial de Prevenció:  per ajudar a les petites i mitjanes empreses que manquin de representació sindical en matèria de donar compliment a la prevenció de riscos laborals.