Cada 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental per sensibilitzar la societat i lluitar contra els estereotips i estigmes existents encara avui en dia i reivindicar una atenció pública i de qualitat.
La precarietat laboral i social ens dificulta assolir el nostre benestar. De manera general, les joves patim el poc reconeixement de la feina i el patiment que provoca la inestabilitat dels contractes i salarial, la manca de suport de prestacions d'atur són riscos psicosocials que ens provoquen una afectació negativa en la nostra salut mental.
Segons l’OMS, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, de les quals el 75% comencen abans dels 18 anys. En els darrers 25 anys la situació s'ha agreujat més que mai i ha augmentant en un 75% els casos de depressió i d'ansietat entre les persones adolescents.
Les circumstàncies com no arribar a final de mes, no poder-se emancipar, no poder pagar el lloguer, no trobar feina digna, tenir-ne una amb condicions molt precàries són l’escenari perfecte perquè moltes joves visquin el present i el futur amb inseguretat i una gran angoixa.
L’augment de trastorns de salut mental que han afectat especialment les joves es relacionen directament amb les condicions estructurals del sistema capitalista i que hem de revertir.
A Catalunya, pel que fa a la mort per suïcidi segons l’INE durant l’any 2020 va ser la primera causa externa de mort del jovent, suposant un 30,53% d’aquestes defuncions.
Per evitar-ho, la prevenció del suïcidi és clau i per això cal reforçar l’atenció en la sanitat pública des d’una perspectiva comunitària.
L’accés a l’habitatge és un veritable malson per a moltes persones.
La majoria de les joves de Catalunya vivim de lloguer i tenim molts problemes per accedir-hi perquè hem de destinar una gran part del nostre sou a pagar les despeses del lloguer.
Des de la crisi del 2008 i després de dècades d’especulació, l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania, especialment de les joves.
Els salaris congelats i la inflació actual provoca que el poder adquisitiu de les treballadores cada vegada sigui menor i això impossibilita arribar a cobrir les despeses.
No surten els comptes!: El Salari Mínim Interprofessional (SMI) se situa l’any 2023 en 1.080 euros bruts anuals i el preu mitjà dels contractes de lloguer signats a Barcelona era de 980 euros mensuals (durant els 6 primers mesos de 2022).
Des d’Avalot entenem que el sistema capitalista actual provoca situacions de precarietat laboral, social, material i de salut. Cal, doncs, un canvi de model productiu que respecti el benestar de les persones, sigui compatible amb la conciliació personal i familiar i sigui respectuós amb el medi ambient.
És imprescindible incorporar els riscos psicosocials en els processos d’avaluació i prevenció dels riscos laborals en totes les empreses i organitzacions.
D’ençà de la pandèmia de la COVID-19, s’ha vist com la salut mental és un aspecte fonamental en la salut de les persones i que també té una especial incidència en l’àmbit laboral.
Si necessites assessorament laboral, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t'ajudarem!
Altres articles que t’Interessen:
