Maria Aurèlia Capmany i Farnés va néixer a Barcelona el 3 d’agost de 1918. Filla de Maria Farnés, membre activa d’Esquerra Republicana i professora de taquigrafia, i del folklorista i escriptor Aureli Capmany.
Va ser una novel·lista, dramaturga i assagista catalana. Feminista declarada, activista cultural i antifranquista.
L’any 1937 va ingressar a la Universitat Autònoma de Barcelona on només va poder estudiar el curs acadèmic 1937-1938 per culpa de la guerra.
Va començar la seva carrera literària l’any 1944 quan va escriure la novel·la “Necessitem morir” que va ser finalista del Premi Joanot Martorell (actual Premi Sant Jordi de Novel·la) de l’any 1947, però la censura no la va deixar publicar fins a l’any 1952. Finalment, va guanyar el guardó l’any 1948 amb l’obra “El cel no és transparent”.
La seva obra teatral més coneguda és “Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya”.
Maria Aurèlia Capmany va ser una referent de joves escriptores de la Generació del 70, com per exemple Montserrat Roig, Terenci Moix, Maria Antònia Oliver, Jaume Fuster, Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, entre d’altres.
Un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola, va reiniciar els estudis i es va matricular a la carrera de Filosofia, però va haver de repetir el primer curs, perquè el règim franquista no reconeixia com a vàlid el curs impartit durant la República. Va acabar la carrera l’any 1942.
Maria Aurèlia Capmany va tenir un ferm compromís social i polític. Durant el franquisme, Maria Aurèlia Capmany es va posicionar en contra de la repressió del règim franquista. D'aquesta forma va convertint-se en activista a favor dels drets i de les llibertats. Va participar en nombroses protestes com per exemple, la Caputxinada l’any 1966, una reunió organitzada pel Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) en el convent de caputxins de Sarrià.
També va tenir un paper rellevant a l’esfera política catalana. El 1976 va participar en el “Míting de la Llibertat” i al procés constituent del Partit Socialista de Catalunya-Congrés i va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona a la primera legislatura del PSC (1983-1991).
Maria Aurèlia Capmany va ser lectora de Simone de Beauvoir i de Betty Friedan. L‘any 1966 va publicar la seva obra “La dona a Catalunya: consciència i situació” que la va convertir en tot un referent del feminisme a Catalunya dels anys 70.
Va morir el 2 d’octubre de 1991 a l’edat de 73 anys.
Altres articles que t'interessen:
