Cada 8 d’agost celebrem el dia Mundial de l’orgasme femení i reivindiquem el dret al plaer de totes les dones.
Els orígens d'aquesta celebració són a un poblet brasiler anomenat Esperantina. Es va originar en aquesta localitat arrel que el regidor, Arimateio Dantos, va conèixer de l'existència d'un estudi que deia que un 28% de les dones mai havien tingut un orgasme. En entendre aquesta dificultat com a un problema de salut pública, va instar a promoure un dia per revertir aquesta situació i promoure el plaer sexual femení, ja que segons ell, "l'orgasme és una qüestió de salut pública i com a tal és important parlar d'ella per ajudar a les dones al fet que lluitin per obtenir plaer".
Des de llavors, aquest dia se celebra mundialment.
Al voltant de la sexualitat, sobretot de la sexualitat femenina, encara avui en dia hi ha molts tabús.
Al llarg de la història, l'orgasme femení ha estat reprimit, censurat i castigat. L'herència judeocristiana ha imposat al plaer femení unes connotacions negatives com són la culpa i la vergonya. Aquestes connotacions han cristal·litzat a través del sistema cisheteropatriarcal. L'estigmatització al voltant del plaer, el cos, els desitjos i la sexualitat de les dones, segueix vigent en l'actualitat.
Encara avui en dia costa parlar de la masturbació femenina, ja que la sexualitat femenina sempre ha estat supeditada a la de l’home. Aquesta visió sexista i heterocèntrica de la sexualitat fa que sigui molt comú que les dones fingim orgasmes, entre una espècie de vergonya i culpa, en part perquè se’ns ha educat per no incomodar els homes cisheterosexuals i resignar-nos a què ells arribin a l’orgasme.
El dret al plaer forma part dels drets sexuals i reproductius reconeguts per les Nacions Unides com a drets humans fonamentals, i com a tal, el dret a la sexualitat engloba l’autoerotisme i el dret al respecte al propi cos, a viure la sexualitat en llibertat entenent-la com a font de benestar físic, psicològic, intel·lectual i espiritual i per tant com a dret cal defensar-lo.
Cal exigir la condemna ferma a l’estigmatització cap al plaer femení i cap a l’orgasme i de l’assimilació del gaudi de la sexualitat femenina lliurement com una causa que provoca que es produeixin les violències masclistes.
La predominança del fal·locentrisme, la manca d’educació sexoafectiva i el desconeixement del clítoris com a principal punt de plaer femení en les relacions sexuals heterosexuals són la principal causa de la bretxa orgàsmica, definida com la diferència d’orgasmes entre dones i homes. I és que més del 30% de les dones heterosexuals no arriba a l'orgasme quan té relacions sexuals amb la seva parella, segons Adolescents.cat.
Cal abordar les sexualitats des d’una perspectiva feminista i diversa que ens alliberi dels tabús i estigmes. Trencar tots els mites per poder gaudir de la nostra sexualitat plenament i lliurement, sense judicis ni prejudicis.
Hem d’allunyar-nos de la visió fal·locèntrica i coitocentrista de la sexualitat on tot el relacionat amb el plaer femení queda supeditat al plaer masculí. Necessitem reivindicar el plaer sexual i el plaer femení en un marc on la diversitat de cossos i de capacitats hi tinguin cabuda.
