Fa uns dies el diari “El País” publicava un article que explicava que canviar de treball cada dos o tres anys era una tendència entre les joves anomenada “job hopping”.
L’article comenta que és una tendència laboral entre les menors de 34 anys i que ens mou a canviar de feina amb freqüència. Segons l'article perquè no sentim "compromís ni ens identifiquem amb la cultura d'empresa".
Al capitalisme li encanta definir quelcom amb anglicismes i eufemismes per desvirtuar-ne el significat real i fer creure que el mercat és així i prou. Amb això s’aconsegueix que no es posi el focus en les causes reals, com són la precarietat estructural, el model productiu o les reformes laborals que afavoreixen les condicions precàries de les treballadores, etc.
Ens hem de posicionar en contra d’utilitzar eufemismes per no dir les coses pel seu nom i per romantitzar la precarietat laboral.
Les joves no saltem de treball en treball cada dos anys per gust, per explorar nous sectors ni perquè som una generació que no es compromet amb l’empresa. Si ho fem és perquè són molt poques les oportunitats laborals amb contractes indefinits o de llarga durada.
La realitat és que el món laboral ens precaritza i ens empeny a canviar de feina, a buscar-nos la vida a l’estranger perquè no trobem oportunitats aquí (i això tampoc és “mobilitat exterior”, un eufemisme molt utilitzat també), a simultaniejar dos o més treballs per poder arribar a final de mes.
I si ja veníem tocades per l’anterior crisi econòmica del 2007, la pandèmia ho ha agreujat tot encara més.
És important tenir en compte que l’atur juvenil se situa en més d'un 45% i la taxa de temporalitat en prop del 60%, percentatge que triplica la temporalitat general. Estem especialment afectades per la sobrequalificació i també pel mercat de l'habitatge, que permet preus abusius i ens impedeix l’emancipació.
L’educació tampoc es queda enrere i el cost de poder estudiar formació superior no és accessible a tothom a causa d’unes taxes desorbitades. Tanmateix, que les empreses s’aprofitin del treball de les becàries per cobrir llocs de feina estructurals ens impossibilita a desenvolupar la nostra carrera professional.
Amb aquest panorama econòmic, social i laboral, responsabilitzar-nos de la situació i dir que les joves canviem de treball de manera periòdica pel nostre tarannà, és senzillament una mentida molt injusta que no representa a la majoria del jovent.
Ja n'hi ha prou d'utilitzar eufemismes per blanquejar la precarietat a la qual ens veiem abocades les joves. El jovent de classe treballadora no ens conformem amb la realitat injusta que ens voleu fer patir i des del sindicalisme seguirem treballant per denunciar aquest tipus d'emmascarament i exigir que es reverteixi la situació.
