Tal dia com avui, fa un segle, va ser assassinat un referent obrer. Avui commemorem el 100 aniversari de la mort de Francesc Layret i Foix (Barcelona, 1880 - 1920), qui va morir assassinat el 30 de novembre de 1920 en mans dels sicaris de la patronal.
Layret fou advocat laboralista de treballadores i del moviment sindicalista a principis de segle a Catalunya, també regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat al Congrés per Sabadell.
Tot i que el seu nom és àmpliament conegut, comprendre la significació històrica de Layret és complex. El seu posicionament polític es situava a l'esquerra de l'eix i els tres pilars del seu ideari eren el socialisme, el republicanisme i el catalanisme. Layret defensava l'alliberament social i nacional, plantava cara als poders polítics i jurídics, defensava l'educació pública i la sobirania popular. Treballava fermament en defensa de l'associacionisme i dels drets de les treballadores. La seva lluita estava lligada a la seva generositat: es negava fins i tot a no cobrar els honoraris d'aquelles treballadores a les quals defensava com a advocat laboralista.
En el context del seu assassinat, el sindicalisme i el moviment obrer estaven en el seu millor moment històric. L'any anterior s'havia assolit, entre d'altres, la jornada laboral de vuit hores a conseqüència de la vaga de la Canadenca, la qual Layret cobria com a director del diari La Lucha. La classe treballadora estava en aquells moments demostrant la seva màxima capacitat combativa.
L'any 1920, es va realitzar una detenció massiva de sindicalistes i republicans, i quan Layret va sortir a interessar-se pels detinguts, la patronal va utilitzar assassins a sou que van posar fi a la seva vida amb set trets. El van matar perquè els aparells de l'Estat i els seus membres veien com estaven començant a perdre privilegis i eren coneixedors del perill que els hi podia suposar Layret. La societat catalana del moment va quedar commoguda per la pèrdua i la resposta del moviment obrer va ser convocar una massiva vaga de protesta el dia del seu funeral.
Malauradament, la seva lluita continua sent més necessària que mai i avui dia la seguim tenint present als centres de treball i també als carrers.
Des del sindicalisme encara li devem molt a Layret i des de l'Avalot volem aprofitar el dia d'avui per rendir-li homenatge a la seva figura, a la seva valentia i a la seva generositat amb la classe treballadora.
Seguirem lluitant per construir el futur pel qual Francesc Layret treballava.
Bibliografia sobre Francesc Layret:
