Des de l'any 2008, cada 26 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Visibilitat Lèsbica per erradicar la lesbofòbia i reivindicar la igualtat de drets i llibertats per a les dones lesbianes.
La lesbofòbia és la discriminació que patim les dones lesbianes pel fet de ser dones (misogínia i sexisme) i pel fet de no ser heterosexuals (homofòbia), més encara quan es creua amb altres eixos d’opressió.
Es diferencia de l'homofòbia perquè les formes de violència i opressió són molt específiques en funció del component de gènere, com en els casos de les ‘violacions correctives’ a les dones lesbianes.
Les lesbianes hem de trencar amb l’heteronormativitat imposada i amb uns estereotips sobre la nostra sexualitat, amb una imatge i expressions de gènere determinades per ser “dona”. També patim una forta hipersexualització (molt representada al porno mainstream), i també, el revestiment d’amistat de les relacions sexoafectives lèsbiques o la negació de la “ploma bollera” per normativitzar els cossos i desitjos sota una mirada masculina.
Tot i que l'Estatut de les Treballadores estipula que s'entén com a nul qualsevol reglament, clàusula, conveni, etc., que contingui alguna discriminació per raó d'orientació sexual. Sabem que la realitat és ben diferent.
L’Observatori contra l’Homofòbia assegura que hi ha una infradenúncia de les discriminacions i violències de les dones lesbianes, ja que “sovint s’ha normalitzat determinada violència pel fet de ser dones i viure en una societat masclista”.
En l’àmbit laboral, són moltes les dones que no visibilitzen el seu lesbianisme per por a patir discriminació, assetjament sexual i represàlies, tant de companyes com de superiors.
L’àmbit sanitari no és un espai lliure de violències. De fet, moltes dones lesbianes ens sentim violentades durant l’atenció sanitària arribant a amagar l’orientació sexual.
Hi ha una manca d’informació generalitzada sobre els mètodes de protecció d’ITS que han de fer servir de les dones i persones amb vulva en les relacions sexuals. Falten, doncs, protocols d’atenció mèdica i ginecològica específics per a les dones lesbianes i formació al personal sanitari.
Tenim dret a rebre una atenció sanitària de qualitat i lliure de prejudicis i discriminació!
Les dones lesbianes hem sigut esborrades històricament, fins i tot, dins de la comunitat LGTBI. Per exemple, fins fa poc el “Dia de l’Orgull” s’anomenava “Dia de l’orgull Gai” que suposava posar en el centre de les reivindicacions i visibilitat els homes gais.
La invisibilització que patim les dones lesbianes és una discriminació en si mateixa i que dificulta fins i tot, la quantificació de la violència que es pateix.
Per exemple, l’OCH assegura que “durant l’any 2019 el 60,6% de les discriminacions registrades tenien una base gaifòbica mentre que les discriminacions amb base lesbofòbica representaven tan sols el 12,5% del total d’incidències”.
La Llei Trans i LGTBI suposa un avanç en l’àmbit de la reproducció i la filiació de les dones lesbianes. Així doncs, les dones lesbianes i bisexuals, així com les dones soles i les persones trans amb capacitat per gestar, tindrem dret a tenir accés a tècniques de reproducció assistida en el Sistema Nacional de Salut. També es permet l'afiliació de criatures de dones lesbianes i bisexuals sense necessitat d’estar casades modificant el Codi Civil.
Tots els estigmes que envolten el lesbianisme i que es reprodueixen socialment són formes de violència cap a les dones lesbianes.
Des de l'Avalot estem compromeses a fer tot el possible per erradicar els estereotips i la lesbofòbia arreu, també als centres de treball.
