Darrera actualització: 20/07/20
Degut a la situació epidemiològica, la Generalitat recomana el confinament d'alguns territoris catalans durant els propers 15 dies i el seguiment de certes mesures per contenir els rebrots de la COVID-19, segons la Resolució SLT/1746/2020.
Fins al moment els territoris afectats són el Segrià, la Noguera, la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana (Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona)
Es recomana no sortir del domicili habitual i les sortides es limiten a:
Podeu trobar més informació en aquest document de la Generalitat.
No. En cap cas l’empresa pot imposar les vacances de manera unilateral. Com s’estableix a l’art. 38 de l’Estatut de les Treballadores (ET) les vacances són fruit d’un acord i mai es poden imposar.
En cas de desacord amb l’empresa, pots impugnar les vacances davant la jurisdicció social. Es tracta d’un procediment preferent i per tant no cal realitzar l’acte de conciliació prèvia. Davant la resolució judicial no cap recurs en contra.
No. Les vacances generades durant aquest any si no es poden gaudir dins de l’any natural a causa d’un ERTO, es podran gaudir un cop finalitzi l’ERTO independentment si ja ha finalitzat l’any.
En cas d’estar afectada per un ERTO total, durant el temps que duri l’ERTO no es generaran vacances, ja que el contracte laboral està suspès. En cas que l’ERTO sigui de reducció de jornada, es generaran vacances de manera proporcional a la reducció.
Sí. Les vacances que van ser aprovades abans de l’aplicació de l’ERTO de suspensió de contracte queden cancel·lades fins que acabi l’ERTO i es gaudiran després de la seva finalització.
Sí. Les vacances són un dret de les treballadores que s’ha de respectar. Els dies de descans, un cop aprovats s’han de gaudir de manera íntegra.
És recomanable tenir les vacances aprovades per escrit com a prova davant de qualsevol vulneració i poder negar-se a treballar durant els dies de vacances.
No. El dret a la desconnexió digital també s’aplica durant els dies de vacances. Així doncs, no estem obligades a contestar correus electrònics ni altres comunicacions. Les vacances són temps de descans efectiu que s’ha de respectar.
No. Les hores a recuperar del permís retribuït recuperable són la quantitat d’hores que van quedar pendents i que la treballadora ha de recuperar. L’empresa ha de pactar amb la treballadora com es durà a terme aquesta recuperació però en cap cas es poden compensar per dies de vacances. La recuperació de les hores s’ha d’efectuar abans de la finalització d’aquest any, és a dir, abans del 31 de desembre del 2020 i sempre respectant la legislació laboral vigent.
Si tens qualsevol dubte, sobre la teva situació laboral, pots contactar-nos a: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i et resoldrem tots els teus dubtes!
Les treballadores essencials que continuem sent invisibles!
Durant la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 ens hem adonat que les treballadores domèstiques són de les treballadores que han quedat més en l’oblit. Les seves condicions laborals, molt precàries, han dificultat la seva protecció.
Pel patriarcat capitalista les cures no han estat mai al centre. Són quelcom prescindible pel sistema capitalista patriarcal però són imprescindibles per a la vida. Aquesta incongruència no és casual. De fet, el sistema se’n beneficia d’aquesta precarització.
No és casualitat que les persones que es dediquen a les cures – en la seva gran majoria, dones, precaritzades i racialitzades – són les que pateixen unes condicions de vida i de treball més precàries i indignes. Aquest és un clar exemple que la bretxa salarial existeix i afecta els sectors més feminitzats com el de les cures.
El Govern espanyol va establir unes mesures específiques per la protecció de les treballadores domèstiques. Així doncs el Reial Decret 11/2020 estableix un subsidi de desocupació excepcional per a les treballadores domèstiques que estiguin donades d’alta a la Seguretat Social abans del 14 de març. És a dir, abans de l’entrada en vigor del Reial Decret 463/2020.
Podran beneficiar-se del subsidi quan es compleixin els dos requisits següents:
Però tot i les mesures excepcionals establertes, la situació per a les treballadores domèstiques arran d’aquesta crisi han estat alarmants en molts sentits: s’han produït molts acomiadaments que han afectat moltes treballadores domèstiques que no tenien contracte. El fet de treballar sense contracte és també una característica del sector i que fa que les condicions laborals siguin molt precàries.
Un altre aspecte rellevant que ha succeït durant aquesta crisi ha sigut la manca de protecció de les treballadores domèstiques o les professionals de neteja que han hagut de treballar sense els EPI (equips de protecció individuals) necessaris, exposant-se d’aquesta manera a un alt risc de contagi.
És necessari revalorar les feines feminitzades i invisibilitzades i posar les cures al centre de les polítiques. Aquesta pandèmia ens ha de servir per transformar les lògiques patriarcals del sistema i canviar les regles del joc capitalistes.
No podem assumir com a normal que moltes i moltes treballadores domèstiques treballin es situacions d’explotació, precarietat i desprotecció.
En definitiva, hem de fer trontollar les màximes del patriarcat per a construir un nou sistema on totes estem representades i gaudim de condicions de vida i de treball dignes. Les treballadores domèstiques per tant, no poden quedar al marge d’aquesta revolució de les cures.
Si necessites assessorament laboral, posa't en contacte amb nosaltres!
Arran de la situació d’emergència sanitària creada per la COVID- 19, moltes joves ens hem vist inverses en diferents canvis socials, econòmics, personals, etc., que ens han acabat afectat a l’estat d’ànim i en altres aspectes del nostre dia a dia.
En aquesta entrada analitzem i fem un breu resum dels resultats de l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19 entre la població resident a Catalunya de 16 anys i més, del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya.
Abans de “l’esclat de la crisi sanitària de la COVID-19”, el col·lectiu més jove (16-24anys) era el que menys treballava (27,4%) entre la població en edat laboral (16-64 anys), mentre que els joves més grans (25-34 anys) majoritàriament treballaven (69,2%).
En el període d’enquestació, el col·lectiu de joves que més ha estat acomiadat (ERTO o ERO) ha estat el més jove (16-24 anys) amb un 42,8% de la seva població que estava treballant abans de la pandèmia, que aquestes eren únicament el 27,4% de les persones 16-24 anys, encara que, una part important d’aquest col·lectiu estava a l’atur, o inactiva sense estudiar, abans de la pandèmia.
El col·lectiu jove de 16-24 anys és el que més viu en llars on, com a conseqüència de l’esclat de la pandèmia, s’han reduït els ingressos.
Relacionat amb la pèrdua de feina i la reducció dels ingressos, al voltant de la meitat de les joves consideren que la seva situació econòmica “ha empitjorat” o “ha empitjorat molt” en el darrer mes.
També són el col·lectiu que més creu que tindrà “dificultats” o “moltes dificultats” per “arribar a finals de mes amb els ingressos d’ara”, a més, són el col·lectiu que més “ha hagut de recórrer a l’ajuda econòmica de familiars” i el que més s’ha “plantejat anar a treballar a un país estranger”.
Les persones joves més joves viuen a la llar d’origen i les joves més grans principalment en parella. El confinament s’està passant en llars força diferents segons el grup d’edat, dins del col·lectiu jove:
L’estat d’ànim de les persones joves és de mitjana el pitjor de tots els grups d’edat durant la pandèmia de la COVID-19.
Davant de la pregunta “fins a quin punt està tenint els següents estats d’ànim durant aquests dies”, en una escala de 0 (gens) a 10 (molt), les persones joves tendeixen a donar la resposta mitjana més negativa, que va millorant en els successius grups d’edat. Així doncs, els estats d’ànim positius també són menors entre les persones joves.
Som el col·lectiu que se sent menys capaç davant del confinament i el que el viu amb més dificultat.
En referència a la visió de futur, més de la meitat de les persones joves pateixen pel seu futur. La joventut és el col·lectiu que més pateix “pel seu futur, en global” després de la pandèmia produïda per la COVID-19.
Molt poques joves creuen que l’economia es refarà aviat. Les joves de més edat són les més pessimistes respecte a “les conseqüències econòmiques pel país d’aquesta pandèmia d’aquí un any”, i una tercera part creu que “l’economia quedarà fortament danyada per molts anys”.
Les joves de menys edat, en canvi, són les qui més creuen que “l’economia quedarà afeblida durant uns quants anys”.
Les dades de l’informe reforcen la percepció creixent que la joventut està sent, i serà, el col·lectiu més afectat per l’impacte de la pandèmia. Tot i això, els resultats mostren una vivència diferent de la situació, dins la joventut, entre les persones joves de menys edat (de 16 a 24 anys) i les de més (de 25 a 34 anys).
Ara és més important que mai que unim per defensar la dignitat laboral del jovent, l'emancipació social i l'apoderament!
Si vols unir-te a l'Avalot i plantar cara a la precarietat, només has d'omplir aquest formulari.
FEM-NOS FORTES!
Què en sabem dels drets i deures en el món del lleure? Què has de tenir en compte? Ja hem parlat sobre pots saber més sobre com treballar al lleure i també sobre les noves mesures de prevenció per les activitats de lleure.
Aquest és el nostre conveni col·lectiu.
És important tenir en compte el conveni col·lectiu, ja que, juntament amb el contracte i l’Estatut dels Treballadors ens serviran per conèixer quins són els nostres deures i també els nostres drets, és a dir, podrem conèixer si les entitats estan complint amb la llei i en cas que no poder-ho reivindicar.
La jornada de treball és la suma de les nostres hores que treballem al llarg del dia, o al llarg de la setmana si tenim en compte cada dia que treballem al llarg de la setmana.
Per exemple puc treballar 20 hores setmanals i aquestes es poden distribuir en 5 hores durant quatre dies o bé en 4 hores durant cinc dies. Podrien distribuir-se també en funció les necessitats de l’entitat. El més important és que l’entitat compleixi amb la normativa legal.
D’acord amb l’article 48 del Conveni Col·lectiu la nostra jornada laboral diària com a màxim serà de 9 hores. Si treballo una hora més, aquesta hora computarà com a extraordinària.
Per exemple jo tinc un contracte on indica que treballo vint-i-cinc hores a la setmana distribuïdes de dilluns a dissabte. Es pot donar el cas que per necessitats del servei durant el mes de juliol l’empresa em faci treballar també els diumenges al matí durant cinc hores.
Les hores que faci el diumenge al matí seran hores extraordinàries, ja que, s’accedeixen de la meva jornada laboral setmanal de vint-i-cinc hores.
En el nostre conveni les hores extraordinàries queden regulades a l’article 51. Preferentment l’entitat ens compensarà la realització de les hores extraordinàries en descans.
És imprescindible que l’abonament del salari vagi acompanyat de la nòmina. La nòmina és el document on apareixen totes les quantitats que generen el meu salari. És a dir, les pagues extraordinàries, si tinc dret a algun complement salarial…
Veient la meva nòmina puc comparar-ho amb les taules salarials del Conveni Col·lectiu i comprovar si l’entitat m’està pagant bé.
Hem de tenir en compte que l’entitat ha de complir amb el salari mínim interprofessional!
Hem sentit a parlar dels plans d’igualtat? D’acord amb l’article 34 del Conveni Col·lectiu aquelles empreses amb més de 250 treballadores estaran obligades a implementar els plans d’igualtat. Aquests tenen la finalitat de construir entorns laborals lliures de desigualtats entre dones i homes.
Si treballes al lleure i tens alguna pregunta sobre els teus drets i deures, et pots posar en contacte amb nosaltres!
Treballar al lleure: per on començar?
El lleure és un dels sectors on més joves treballen durant l'estiu. Arran de la COVID-19 molts dels llocs de treball s'han suspès o reestructurat i també s'han implementat noves mesures de prevenció per les activitats de lleure.
Estàs interessada en treballar al lleure? T'expliquem les qüestions bàsiques que has de tenir en compte.
Amb el currículum i/o carta de presentació les empreses ens poden conèixer i tenir-nos en compte en el procés de selecció. És important que en el currículum figurin les nostres experiències laborals i també la nostra formació, sigui, acadèmica o si he realitzat algun curs a part. Per exemple: el curs de monitora o monitor de lleure. Aquesta titulació pot resultar imprescindible a l’hora de treballar al lleure.
Existeixen moltes entitats que busquen monitores i monitors de lleure. Per fer cerca de les entitats podem fer-ho en aquest enllaç.
Es pot donar l’ocasió que no existeixi una borsa de treball i per tant hàgim d’adjuntar el nostre currículum enviant un correu electrònic. És molt important en aquesta ocasió que en el cos del missatge adjuntem una petita presentació sobre nosaltres. És una bona forma d’introduir-nos a l’entitat.
Encara que la situació sigui atípica no hem de perdre l’esperança. Per això és important seguir de prop el sector per adaptar-nos a la nova demanda laboral.
És molt important estar preparades per a realitzar una entrevista. Durant aquesta tindrem l’oportunitat d’expressar-nos amb la màxima claredat i detall sobre la nostra formació, experiència i/o competències. És molt important de cara a les entrevistes mostrar motivació cap al lloc de treball.
Recorda que hem de destacar aquelles competències que més s’identifiquen en el sector del lleure
Hem de tenir en compte que a les entrevistes de feina no estem obligades a respondre preguntes sobre la nostra orientació sexual, l’estat civil, sexe, gènere, és a dir, tot aquell conjunt de preguntes de la nostra esfera privada i personal. Tampoc estem obligades a respondre si hem estat contagiades o no de la Covid-19.
L’entrevista és exclusivament per a parlar sobre la nostra formació i les nostres experiències i/o competències
T'expliquem tot el que has de saber sobre drets i deures en el sector del lleure.
Al començament de la crisi sanitària es podien llegir alguns titulars als mitjans de comunicació, on s'assegurava que la COVID-19 no discriminava ningú i que les desigualtats no eren un factor determinant que tingués incidència en la propagació d'aquest.
Uns mesos més tard amb més informació ens adonem que aquesta afirmació no és ben bé certa.
Si ens fixem en l’afectació del virus a la ciutat de Barcelona ha tingut més incidència als barris de població amb rendes més baixes.
Així doncs, els Districtes més afectats han sigut Nou Barris, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc.
El barri més afectat ha sigut de llarg Montbau amb 3.659 casos de COVID-19 per cada 100.000 habitants.
Pedralbes és el que menys 313 casos confirmats per cada 100.000 habitants
L'informe de l'Observatori de desigualtats en salut, descriu la situació de la COVID-19 a Catalunya en relació al nivell socioeconòmic i la seva associació amb l'afectació pel virus.
En els resultats d'aquest informe podem observar de manera clara que les desigualtats socioeconòmiques afecten tant en el nombre de casos com en la mortalitat per COVID-19.
Les persones amb un nivell socioeconòmic menor presenten taxes de casos de COVID-19 més elevada i una mortalitat més alta que les persones amb un nivell socioeconòmic més alt.
Aquestes desigualts es poden explicar en part perquè molts dels habitatges de les persones amb rendes més baixes no tenen la suficient dimensió per a fer un correcte aïllament en cas de donar positiu per la COVID-19, és més difícil per aquestes persones acollir-se al teletreball, la manca de conciliació familiar i laboral, la no adopció de mesures de protecció individual als llocs de feina, les condicions de treball precàries que els hi afecten, etc. no és quelcom assegurat per a tothom.
Un cop més veiem com les desigualtats són estructurals i tenen molta incidència, també en aquesta situació excepcional que estem vivint.
És vital adoptar una perspectiva de classe per abordar les conseqüències de la COVID-19.
Segueix l'enllaç si vols informació pràctica sobre la COVID-19.
Durant el mes de juliol les estudiants de Catalunya afrontaran les proves d'accés a la universitat (aquí trobaràs tot el que necessites saber sobre les PAU i la Selectivitat 2020). Et donem diferents consells per dur a terme la selectivitat!
També s’ha de tenir en compte el moment del dia que és millor per estudiar, a través del autoconeixement podem saber quan tenim més energía i més ganes: les tasques més complicades s'haurien de fer en els moments amb més energía. A més, si les sessions d'estudi són més curtes i espaiades en el temps hi ha millors resultats.
Fer esquemes, resums, diagramas, ajuda molt per després fer els diferents repassos del que s’ha estudiat.
És important comprendre allò que estudiem. Comprendre la informació fa que es mantingui en la memòria.
També és important repassar el que s’ha estudiat. No serveix només fer-ho un cop, perquè això pot portar l'oblit de forma ràpida. Repassar la informació, encara que sigui de forma visual (la estructura dels apunts, dels esquemes), hores abans de l'examen funciona molt bé. S’hauria de repassar dos o tres cops en diferents moments de la planificació.
Marcar cada assignatura amb un color: És un mètode molt senzill però que visualment ajuda a associar els continguts al context correcte i diferenciar-los d'una altra assignatura.
Aprendre a gestionar l'ansietat durant l’estudi: molts estudiants viuen els exàmens de selectivitat amb la pressió de sentir que es juguen molt i que el seu futur dependrà del resultat que obtinguin. És important detectar que això és un pensament que genera ansietat i estrès, s’han d'aprendre estratègies i eines per poder gestionar aquests pensaments.
La situació generada per la covid-19 fa que els centres i clubs d'esplai s’hagin d'adaptar a les noves realitats i situacions. A Catalunya s’apliquen les següents mesures per a les activitats de lleure (casals d'estiu, colònies, acampades, rutes i camps de treball):
Limitat per l’espai disponible en les instal·lacions: 4 m per participant sense comptar monitores. Es manté la ràtio de participants i monitores que marca el Decret 267/2016 suprimint la fracció de 4.
També es mantenen el nombre mínim de titulacions necessàries que marca el decret.
Les participants es dividiran en grups de convivència per realitzar les activitats, amb la finalitat de poder fer un ràpid aïllament i seguir la traçabilitat de les persones en contacte en cas que es detecti simptomatologia compatible amb la covid-19:
Les persones tutores de les infants i joves hauran de signar una declaració responsable conforme reuneixen els requisits i coneixen el context de la pandèmia. Les monitores hauran de signar la seva pròpia declaració responsable. En aquestes declaracions s’haurà de assegurar els següents punts:
Preferiblement es faran activitats a l'aire lliure: caldrà vetllar perquè en les activitats es mantingui la distància física de 2 metres entre totes les persones.
Recorda, és important seguir les mesures indicades en les activitats del lleure per evitar possibles contagis i rebrots!
