Quan ens contracten sovint signem el contracte de treball sense mirar-ho en detall. És important que ens repassem bé el contracte i sapiguem en què ens hem de fixar.
El contracte de treball és un acord entre la treballadora i l’empresa que marca les condicions de la relació laboral. Marca quina serà la nostra feina (categoria professional), el nostre lloc de treball, horari, salari, vacances, conveni col·lectiu entre d’altres. És molt important que ens fixem bé amb totes aquestes condicions abans de firmar-lo i comprovar que aquest respecte a les condicions que s’estableixen a l’Estatut dels Treballadors i al Conveni Col·lectiu corresponent.
Anem a veure alguns punts importants que sempre hem de tenir en compte.
Quan ens hagin de fer un contracte ens hauran de demanar el número d’afiliació de la seguretat social. En cas que treballem per primera vegada, haurem de demanar aquest número a la nostra oficina de la Seguretat Social i després podrem facilitar-lo a l’empresa. Cal tenir en compte, que si no ens el demanen en cap moment, l’empresa no el té i, per tant, ens estan contractant de forma il·legal.
En primer lloc, hem de revisar que les nostres dades siguin correctes, DNI, domicili, nom i cognoms, número d’afiliació, nivell formatiu, i totes les dades nostres que puguin aparèixer. En segon lloc, i molt important, hem de revisar les dades de l’empresa, el CIF/NIF, la raó social, domicili, país, municipi, i també les dades del centre de treball, és a dir del lloc on nosaltres desenvoluparem les tasques.
Cal comprovar que la jornada laboral que s’especifica al contracte i la distribució d’aquesta al llarg de la setmana és la que s’ha acordat al moment de l’entrevista de feina.
En el contracte haurà d’aparèixer la data d’inici en cas d’un contracte indefinit i també la durada en cas d’un contracte temporal. És molt important tenir en compte que en cas que hi hagi període de prova, s’haurà d’especificar al contracte.
S’haurà d’especificar al contracte de treball, tot i que ens podem trobar que posi que el salari és “segons conveni”, en aquest cas haurem de cobrar el què s’estipuli en el nostre conveni col·lectiu.
Per últim, és molt important que si no entenem el contingut del contracte o tenim dubtes busquem assessorament. No cal que firmem el contracte al moment que ens el donen, ens el podem emportar i revisar-lo tranquil·lament.
En aquest article volem explicar alguns dels aspectes més importants sobre el conveni col·lectiu, per tal que els puguis tenir en compte a l’hora de firmar un contracte.
Sovint quan firmem un contracte ens trobem que en molts aspectes d’aquests apareix la paraula conveni col·lectiu, per exemple a l’hora de dir el sou, en lloc de posar una quantitat numèrica apareix la frase “segons conveni”. És important que sapiguem què vol dir i com podem consultar aquest conveni.
El conveni col·lectiu és el document sorgit de la negociació entre les representants de l’empresa i les representants de les treballadores. L’empresa està representada a través de la patronal, i les treballadores a través del sindicat o comitè d’empresa. Es tracta d’un document escrit per fixar les condicions laborals a les quals s’han d’ajustar els contractes de treball del sector o empresa que reguli el conveni en qüestió.
Els convenis col·lectius es poden classificar segons diferents criteris: en funció de la seva àrea geogràfica, del número de persones que afecti, de com es realitzi i del seu àmbit d’aplicació.
El contingut del conveni pot abastar totes les qüestions relatives a les condicions de treball: jornada, horari, règim de vacances, grups professionals, organització del treball, promoció i ascensos, retribucions, els drets de les representants de les treballadores, els drets amb relació a la seguretat i salut en el treball, les clàusules relatives a la igualtat d’oportunitats, a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, a l’assetjament moral i sexual, i qualsevol altra matèria relativa a les condicions en què es desenvolupen les relacions laborals.
Un altre aspecte clau dels convenis són les categories professionals que fixen pel sector que regulen. Hem de tenir clar quina és la nostra categoria professional, ja que això ens servirà per conèixer amb exactitud com se’ns apliquen els diferents drets i deures del conveni. És especialment important conèixer la categoria professional per comprovar el nostre salari.
A banda dels drets i deures laborals i les categories professionals, els convenis col·lectius, també marquen les taules salarials. Aquestes taules ens marquen el sou que s’haurà de cobrar en funció de la categoria professional que es tingui.
El contracte de treball podrà millorar les condicions que s’estableixen en els convenis col·lectius, però mai podrà empitjorar-les.
Al Cercador d’Informació i Documentació Oficials (CIDO) podreu consultar els convenis col·lectius. La seva pàgina web és www.cido.diba.cat.
L’Estatut de les Treballadores és la norma bàsica que regula les relacions laborals. És a dir, estableix unes pautes per tal que les empreses i/o entitats no abusin de nosaltres com a treballadores.
Els convenis col·lectius i els contractes de treball es regeixen d’acord amb l’Estatut de les Treballadores, ja que poden millorar les seves condicions. En cap cas les empitjoraran.
Així doncs, l’Estatut de les Treballadores ens servirà de referència per redactar un conveni col·lectiu i en últim cas un contracte de treball. Si un contracte de treball i/o conveni col·lectiu no regula una disposició en últim cas, mirarem l’Estatut de les Treballadores.
L’Estatut de les Treballadores és la norma bàsica que regula les relacions laborals
L’Estatut es divideix en tres títols i cadascun d’aquests es divideix amb diferents capítols que al mateix temps es divideixen en diferents seccions. Els articles 4 i 5 regulen quins són els drets i deures.
Per una banda, cal tenir en compte que no totes les relacions laborals es regularan per l’Estatut de les Treballadores com ho són en el cas de les funcionàries al servei de l’Administració Pública. Per altra banda, també s’enumera un seguit de relacions laborals considerades de caràcter especial.
Molt breument a continuació s’exposaran amb alguns dels escenaris que ens podem trobar al llarg de la nostra relació laboral i com ho regula l’Estatut.
Es contempla un conjunt de situacions que donen lloc que les treballadores siguem beneficiàries de permisos retribuïts i tinguem dret d’absentar-nos del nostre lloc de treball. Es pot donar el cas que els convenis col·lectius atorguin majors dies per cadascun dels permisos.
Afecta les següents matèries i es podran acordar per raons econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció. Les quals són: 1) la jornada de treball, 2) Horari i distribució del temps de treball, 3) règim de treball a torns, 4) sistema de remuneració i quantia salarial, 5) sistema de treball i rendiment, 6) quan les funcions excedeixen dels límits que per la mobilitat funcional es preveu a l’article 39 de l’Estatut de les Treballadores.
Entre altres situacions es pot donar per:
1) Força major temporal
2) Exercici del dret a vaga
3) Decisió de la treballadora que es veu obligada a abandonar el seu lloc de treball a conseqüència de ser víctima de violència de gènere
Cal tenir en compte que la suspensió del contracte de treball exonera a l’empresa a remunerar el treball, ja que, aquest és inexistent. Mentre que el contracte està suspès, com a treballadores, no tenim cap obligació de continuar amb la prestació de serveis.
D’una banda, l’acomiadament es classifica com a objectiu o bé disciplinari. L’acomiadament objectiu, concorren causes tècniques, organitzatives, econòmiques o de producció. És a dir, l’empresa ho haurà de motivar per poder acomiadar-nos. En canvi, l’acomiadament disciplinari la principal responsable som nosaltres. De totes maneres l’empresa també està obligada a acreditar i provar la causa de l’acomiadament disciplinari.
Per altra banda, la jutgessa podrà declarar l’acomiadament com a procedent, improcedent o nul.
1) Procedent: donarà plenament la raó a l’empresa
2) Improcedent: no està donant a la decisió de l’empresa, i per tant aquesta ens podria readmetre a part de pagar-nos els corresponents salaris de tramitació.
3) Nul: podrem ser readmeses a l’empresa i un acomiadament pot declarar-se com a nul en cas que pugui provar-se causa de discriminació
Són molts els factors a més de la salut els que s'han vist afectats durant la pandèmia, també el medi ambient i el canvi climàtic.
T'has plantejat quin és l’impacte ambiental relacionat amb la Covid-19? Ben és cert que, durant aquests mesos, els nivells de CO2 han baixat a mínims històrics (a causa de la falta de mobilitat, avions, transports etc,.) però és suficient per frenar o revertir el canvi climàtic que ens porta temps avisant? La resposta es no. El canvi climàtic no s’ha aturat i tot a les baixades de nivells d'emissions, això no és suficient per revertir la situació.
Articles que t'interessaran:
Sovint es parla de denúncies falses per negar la realitat de la violència masclista i desprestigiar a les víctimes. La realitat però és ben diferent.
La violència masclista malauradament és una realitat. Un fet que vulnera els drets humans a escala mundial. La violència envers les dones no es limita a l’àmbit de la parella o exparella sinó que es refereix a totes les formes de violència que afecten les dones pel sol fet de ser-ho. La violència masclista és un problema de salut pública de primer ordre.
Però envers la violència masclista hi ha diferents visions i fins i tot una posició contrària que manifesta la seva inexistència o minimitza els seus efectes devastadors per a tantes i tantes dones.
Així doncs, un dels mecanismes que s’utilitzen per a negar l’existència de la violència masclista o desprestigiar la necessitat de dotar la societat de mecanismes de protecció en l’àmbit judicial és la repetició de notícies falses envers les denúncies per violència masclista. S’ha generat un relat enganyós que es refereix a l’existència d’un nombre molt elevat de denúncies falses encara continua vigent.
Tot i haver-se demostrat per molts organismes internacionals que les denúncies falses per violència masclista són pràcticament inexistents se segueix utilitzant aquest fet per atacar el moviment feminista, la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista i les altres mesures per erradicar la violència masclista a Espanya. Per exemple, VOX utilitza aquest argument constantment quan es refereix a la violència masclista.
Segons la Memòria anual elaborada per la Fiscalia, l’any 2019 hi va haver només 7 denúncies falses per violència masclista d’un total de 168.057.
Des de l’any 2009 fins al 2019 es van interposar 1.557.190 denúncies per violència masclista. En aquest mateix període només hi va haver 121 denúncies falses. Això suposa un 0,0069%. Per tant, dir que aquestes denúncies són un problema és clarament mentir. I no ho podem tolerar.
A Catalunya, segons el Departament d’Interior, la violència masclista en l’àmbit de la parella l’any 2019 va comportar que s’interposessin 13.162 denúncies. El nombre de víctimes mortals va ascendir a 10 dones assassinades. Pel que fa a l’any 2020, s’han produït 8 assassinats masclistes i s’han interposat 2.871 denúncies.
No, no existeixen les denúncies falses massives, el que existeix i és una realitat és la violència masclista i el sistema patriarcal.
Aquest tipus de fakenews acostumen a tenir un origen i una finalitat, però les dades reals són esfereïdores, i encara ho són més perquè sabem que el nombre de dones que pateix violència masclista és major al nombre que es reflecteix a les dades oficials.
Seguir perpetuant la mentida de les denúncies falses per minimitzar l’impacte demolidor en la vida de les persones és una irresponsabilitat que no s’hauria de tolerar en cap espai de la nostra societat!
El terme sinistralitat laboral fa referència a la freqüència amb què es produeixen accidents durant o com a conseqüència del treball, així com les malalties laborals.
La sinistralitat laboral està directament lligada a la precarietat laboral i a la falta de formació sobre prevenció de riscos laborals, i es pot originar per accidents, males pràctiques, mètodes de treball perillosos, falta d'informació de les normes de seguretat laboral i altres motius.
Segons l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat, a Catalunya entre gener i novembre del 2019 es van produir 223.990 accidents de treball: 92.839 accidents amb baixa, 111.928 sense baixa i 19.223 in itinere.
Els accidents amb baixa es distribueixen en greus, lleus i mortals, segons la seva gravetat.
Els accidents amb baixa lleus van ser 92.250, els greus 530 i els mortals 59. Els accidents laborals sense baixa van ser 111.928 per al període de gener-novembre del 2019. I els accidents in itinere, aquells ocorreguts d’anada o tornada de la feina, van ser 19.223, distribuïts en 18.979 lleus, 220 greus i 24 mortals in itinere.
Durant els onze mesos dels quals tenim dades de sinistralitat laboral del 2019, 83 persones van perdre la vida a la feina a Catalunya. D’aquestes 83 víctimes, 59 van ser per accidents mortals al lloc de treball i 24 per accidents mortals in itinere.
Dels 59 accidents mortals a la feina (accidents laborals amb baixa mortals), 40 van ser persones mortes a la província de Barcelona, 9 a la província de Girona, 7 a la província de Lleida i 3 a la de Tarragona.
Per sectors productius, els 59 mortals (accidents laborals amb baixa mortals), es van distribuir en 33 al sector de serveis, 18 al sector de la construcció, 7 al sector de la indústria i 1 al sector de l’agricultura.
A l'agost de 2020, 471 persones van morir com a conseqüència dels seus llocs de treball, un 7,8% més que en el mateix període del 2019 (34 morts més).
A més, segons les dades facilitades pel Ministeri de Treball i Economia Social, s'han donat 633.273 accidents de treball, dels quals 302.301 accidents de treball han provocat la decadència de la treballadora (és del 27,5%) i 330.972 no han donat lloc a incapacitat temporal, la qual cosa ha experimentat un descens del 30,4%.
La pandèmia provocada per la Covid-19 ha posat de manifest la feblesa de la prevenció de riscos laborals a Catalunya i, per això, cal que reclamen i reivindiquen canvis substancials perquè la salut i la seguretat de les persones sigui una prioritat i l’eix sobre el qual pivoti tot el sistema.
Des que es va decretar l’estat d’alarma moltes treballadores s’han vist obligades a anar presencialment al seu lloc de treball sense tenir les mesures de prevenció necessàries per evitar riscos per a la seva salut: uns a serveis essencials i d’altres perquè, tot i no ser essencials, les empreses on treballen han posat el seu benefici econòmic per damunt de la salut de les persones.
En aquest sentit hem hagut d’obligar a empreses a fer protocols consensuats per garantir la seguretat i la salut de les persones.
Els accidents no són fortuïts, són conseqüència de la mala gestió preventiva de les empreses i de la manca de seguretat.
Molts accidents laborals es poden evitar amb un bon pla de prevenció en el qual s'avaluïn els riscos i amb què les treballadores rebin la informació i formació necessàries per a un acompliment segur de la seva activitat laboral.
Per aconseguir una veritable cultura de la prevenció calen treballs estables, degudament remunerats, amb ritmes de producció suportables, condicions laborals acceptables, sense pressions psicològiques, amb la formació adient per al seu desenvolupament i amb la possibilitat d'utilització d'equips i mesures preventives.
Són necessàries fórmules de contractació de qualitat per reduir la precarietat i la sinistralitat!
Si tens dubtes sobre seguretat laboral o qualsevol altre tema, t'assessorem! Posa't en contacte amb nosaltres omplint el formulari: www.avalot.cat/contacte/
Treballant com a falses autònomes, assumim més responsabilitats i disposem de menys drets, protecció i prestacions del que ens pertocaria. T'expliquem tot el que has de saber!
A causa de la situació actual del mercat de treball, moltes joves són contractades a través de contractes mercantils (com autònomes). De vegades les empreses recorren a aquesta relació laboral només per disminuir i evadir les cotitzacions i tributacions a la Seguretat Social i Hisenda que els hi correspondrien si tinguessin aquestes persones assalariades.
Aquesta nova manera de sobreexplotació que patim moltes joves, hem de saber que són contractacions il·legals!
Què és?
Persona física que realitza de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de la direcció i l’organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu. Aquesta activitat autònoma o per compte propi podrà realitzar-se a temps complet o a temps parcial.
Un cas particular és la figura de la treballadora autònoma amb dependència econòmica (TRADE). Correspon a persones que perceben almenys el 75% dels ingressos d’una sola clienta (però decidint igualment elles mateixes com dur a terme la feina).
Marc regulador: Estatut de la Treballadora Autònoma
Característiques:
Què és?
De forma voluntària presten els seus serveis retribuïts per compte de l’empresa, dins de l’organització i la direcció d’una altra persona, física o jurídica.
Marc Regulador: Estatut de les Treballadores, conveni col·lectiu o d’empresa.
Característiques:
La treballadora assumeix més responsabilitats econòmiques i disposa de menys drets, protecció i prestacions del que els pertocaria.
Excepció: Una persona inscrita com a TRADE pot decidir lliurement treballar per a un sol client. Però si és el client qui t’exigeix que no treballis per a ningú més, t’hauria de contractar.
El TRADE són persones que perceben almenys el 75% dels ingressos d’un sol client/a (però són elles qui decideixen com dur a terme la feina).
Fa anys que denunciem que les plataformes digitals ofereixen unes condicions de treballs impredictibles i innegociables, que suposen un desemparament de la treballadora davant l'empresa i condemna a l'explotació. Diferents tribunals, també el Tribunal Suprem, ens ha donat la raó al reconèixer que les 'riders' de plataformes com Deliveroo, Glovo o Amazon són falses autònomes i que les empreses han de pagar les cotitzacions endarrerides a la Seguretat Social.
Si creus que t'estan utilitzant com a falsa autònoma, posa't en contacte amb nosaltres perquè t'assessorem! També pots visitar la web http://turespuestasindical.es/
Si necessites demanar la prestació d’atur, t’expliquem quins són els requisits, quina durada tindrà, quina quantia cobrarem i com l’hem de sol·licitar.
Podran sol·licitar la prestació d’atur les treballadores per compte d’altri que estiguin dins del règim de la Seguretat Social i que cotitzin la contingència per desocupació, les sòcies de les cooperatives, les persones alliberades de presó, les funcionàries i treballadores de l’administració pública.
Sempre que estiguem en situació legal de desocupació de manera involuntària:
A part d’estar en situació legal de desocupació, ens hem d’inscriure com a demandants d’ocupació i mantenir-nos inscrits durant tot el període en què rebrem la prestació. Per poder cobrar la prestació hem d’haver treballat i cotitzat la desocupació com a mínim 360 dies en els últims sis anys. No es pot haver complert l’edat ordinària de jubilació, tampoc es pot estar cobrant una prestació incompatible amb el treball per part de la seguretat social. Com a norma general tampoc es podrà cobrar la prestació d’atur si es realitza una activitat per compte propi o treball per compte d’altri a temps complet.
Per calcular la durada de la prestació es tenen en compte els dies cotitzats a desocupació durant els sis anys anteriors a trobar-se en situació de desocupació.
Per determinar els dies que corresponen s’utilitza una escala que marca els dies a percebre en funció dels dies cotitzats:
Dependrà de què hàgim cobrat durant els últims 180 dies, per veure què ens tocarà percebre el SEPE posa a la disposició de les usuàries un programa per fer l’autocàlcul de les prestacions d’atur. Gràcies a això podrem saber quants diners cobrarem i també els mesos de prestació que ens corresponen.
En aquest enllaç podreu trobar el simulador: https://sede.sepe.gob.es/dgsimulador/introSimulador.do
És molt important tenir en compte que només disposarem de quinze dies hàbils, a partir de l’últim dia treballat, per poder demanar la prestació.
La sol·licitud la podem presentar a través de la seu electrònica del SEPE o bé a l’Oficina de Treball corresponent.
Per fer-la online necessitarem Cl@ve, DNI electrònic o certificat digital, però de manera provisional també podem omplir un formulari de presol·licitud si no tenim cap dels mètodes de verificació anteriors.
Per poder formalitzar la sol·licitud, cal que segueixis aquest enllaç:
https://sede.sepe.gob.es/contenidosSede/generico.do?pagina=proce_ciudadanos/
Si tens dubtes laborals, recorda que pots posar-te en contacte amb nosaltres.
El Govern de la Generalitat ha presentat un nou paquet de mesures per frenar l’expansió de la Covid-19 davant l’empitjorament de les dades registrat durant els darrers dies.
Les mesures entraran en vigor a les 12.00 h de la nit del dijous al divendres i tindran una vigència de 15 dies.
*Bombolla ampliada: Grup de persones de la bombolla de convivència més un(s) altre(s) grup(s) acotat i estable de persones, sempre les mateixes, amb qui la bombolla de convivència estableix relacions familiars, laborals, escolars i de lleure.
