Som en plena campanya de Nadal i amb ella arriba un d’aquells moments de l’any en què la publicitat ens bombardeja i ens vol fer creure que entre llums i consum tot és felicitat i somriures. Però la realitat és ben diferent, especialment en aquest any tan complicat.
L'any 2020 ha sigut nefast per a les joves, que som les principals perjudicades de la pandèmia a nivell laboral. L'època de Nadal i la posterior campanya de rebaixes, tots els anys acostuma a ser un moment d'augment de l'activvitat per a les joves, però les condicions laborals són nefastes: Es disparen els contractes temporals, les hores extres i treballar en dies festius, tot això acompanyat d’uns salaris indignes. La campanya de Nadal és sens dubte un dels exemples més lamentables i, al mateix temps, més fidedigne de les condicions laborals i de vida que patim la majoria de joves.
No només haurem de patir en la nostra pròpia carn el resultat de l’aplicació de les diferents reformes laborals, cadascuna pitjor que l’anterior, que s’han succeït a l’estat la darrera dècada. Sinó que a més haurem d’escoltar el mantra de la patronal, cercles d’empresaris i Govern exaltant les millores dels indicadors d’ocupació i atur que cada any, en aquestes dates, són utilitzades i intencionadament malinterpretades per a fer-nos creure que vivim una situació privilegiada. Des d’Avalot denunciem, una vegada més, les precàries condicions laborals i vitals que patim el jovent i que s’aguditzen en aquesta època de l’any.
També és una època en la qual s’evidencien moltes altres problemàtiques socials. Famílies que amb prou feines arriben a final de mes es veuran obligades a gastar el que no tenen en regals i ingents quantitats de menjar, mentre les grans superfícies els oferiran atractius plans de pagament per quotes que hipotecaran l’economia familiar per als mesos vinents.
El consum energètic de les llums de nadal serà el contrapunt de totes aquelles que aquest hivern no encendran la calefacció per a la incapacitat de pagar les factures. És el que en diuen pobresa energètica; que no és res més que pobresa. El consum exacerbat que ens porta a comprar coses per un preu que multiplica per mil el salari percebut per les treballadores de les fàbriques deslocalitzades a les zones sud del planeta que l’han produït. O totes aquelles dones que carreguen sobre les seves espatlles la responsabilitat i la preparació de tot el necessari per a viure aquestes festes com se suposa que s’ha de fer. Grans menjars per a tota la família, compres i decoració de la casa que es tradueixen en hores i hores de feina reproductiva no remunerada.
També serà el moment de l’any en què els rols de gènere i el sexisme s’inculcarà amb major intensitat a les més menudes de casa a través de joguines que reprodueixen les estructures de dominació i relacions de poder intrínseques al sistema patriarcal. Un sistema que tot i les desacreditacions, desaprovacions, desqualificacions i menysteniments que, molt probablement, ens dedicaran els nostres familiars en una bona sobretaula seguirem denunciant i combatent.
A l’Avalot seguirem denunciant i combatent l’aliança capital-patriarcat que ens vol callades i submises i que ens empeny a una vida de misèria i precarietat. Per un Nadal jove i combatiu.
El dia 1 de novembre es celebra el Dia Internacional del Veganisme i el dia 10 de desembre es celebra el Dia Internacional dels Drets dels Animals, i des de l'Avalot volem aprofitar per mirar més enllà, parlar d'antiespecisme i revisar els nostres privilegis com a humanes.
L'especisme representa la discriminació cap a altres espècies i l'ordenació dels interessos i necessitats de les animals no humanes per sota de les de l'espècie humana.
Dins de la discriminació que suposa l'especisme, ens trobem que s'estableixen diferents criteris depenent de l'espècie d'animal de la qual es tracti. Per exemple, a la societat occidental es respecta molt més la vida i les necessitats de les animals considerades de "companyia" mentre que a altres espècies considerades "de granja" se les tracta com a mercaderia al nostre servei.
L'antiespecisme pretén acabar amb aquest ordre en el qual una espècie (l'espècie animal humana) s'ha cregut superior a les altres (espècies animals no humanes) i preservar els drets de totes les animals, inclòs el dret a una vida digna.
Sovint s'ha considerat que el veganisme és només una dieta o una forma d'alimentació, però la realitat és que va molt més enllà i és una conseqüència directa de l'antiespecisme, que és una ideologia amb base política.
L'antiespecisme es basa en la idea de que cal combatre qualsevol forma d'opressió i que les opressions no només formen part de la individualitat, sinó que també estan arrelades a les institucions que les exerceix, reprodueix i legitima.
La relació de l'antiespecisme amb el feminisme és estreta. L'espècie humana cosifica els cossos d'animals no humans de la manera que es cosifiquen els cossos de les dones en l'ordre patriarcal. Hem de trencar amb l'ideari col·lectiu de què cap animal ni persona està al nostre servei!
De la mateixa manera, l'explotació de la classe treballadora té molt a veure amb l'explotació animal. Mai has pensat en com s'assemblen les treballadores d'una fàbrica a les animals que produeixen a la indústria càrnia o lletera? Encara és un fet que costa de reconèixer, però sí, les animals són part de la classe treballadora i les hem d'incloure a la lluita obrera.
Acabar amb el patriarcat implica acabar amb qualsevol forma d'opressió i el sistema patriarcal i capitalista està latent en qualsevol esfera i àmbit de la nostra societat. Per això, és tan important que tots els moviments socials que lluitem contra el patriarcat ho fem des d'un front comú i sent conscient que tot i que formem part de la classe oprimida, també som opressores i hem de revisar aquests privilegis.
Des de l'Avalot defensem l'acció des d'un model interseccional, ja que considerem que la classe social, la raça, el gènere, l'orientació sexual i l'edat són lluites que estan interrelacionades i tenen un front comú: el sistema capitalista, heteropatriarcal i adultcentrista.
Des de dilluns 21 de desembre fins al dilluns 11 de gener. Es revisaran el 28 de desembre.
Si la teva empresa tanca perquè es declara insolvent i no pot fer front a les despeses ni continuar amb el negoci, has de saber que com a treballadora tens els següents drets:
La quitança és un dret de tota treballadora, tant si l'empresa t’acomiada com si decideixes deixar la companyia. Per tant, la quitança també es cobra amb el cessament d'activitat de l'empresa.
La quitança és un document que lliura l’empresa al treballador en finalitzar una relació laboral. En ell es desglossen tots els conceptes pendents d’abonar: Ha d’incloure, entre altres, l’import de les vacances no gaudides, la part de la nòmina del mes en el qual es produeix la fi de la relació laboral i la part proporcional de les pagues extres.
La indemnització que l'Estatut dels Treballadors estableix per a aquests casos és de 20 dies de salari per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. Aquesta indemnització serà la mateixa tant per a l'acomiadament objectiu com per a l'acomiadament col·lectiu per cessament d'activitat.
L'empresa té l'obligació d'informar a les treballadores amb un marge de 15 dies d'antelació.
Si l'empresa no pot pagar la indemnització als empleats per insolvència, haurà d'indicar-t'ho en la carta d'acomiadament per tancament.
Quan això ocorre el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) es farà càrrec de pagar en cas de fallida de l'empresa.
FOGASA es farà càrrec tant dels salaris no abonats per part de l'empresa com de les indemnitzacions pendents.
Salaris: Per als salaris FOGASA abonarà un màxim de 120 dies prenent el doble del salari mínim interprofessional com a punt de partida. Aquest pagament inclou el prorrateig de les pagues extres i situa en 7.598 euros el límit de FOGOSA.
Indemnització: límit màxim és d'una anualitat 20 dies per any treballat.
Podràs tenir dret a la prestació per desocupació, que podràs sol·licitar en un termini màxim de 15 dies des que es produeix el cessament definitiu.
Les irregularitats i fraus en els ERTO suposen un ús irresponsable en la utilització dels diners públics destinats a fer front a la pandèmia i la crisi sanitària i econòmica de la COVID-19.
La crisi sanitària i econòmica ocasionada per la COVID-19 ha provocat que moltes treballadores s’hagin vist afectades per un ERTO. Per pal·liar les seves conseqüències, el Govern espanyol va adoptar mesures encaminades a la protecció de les treballadores, però algunes empreses ho han aprofitat per cometre fraus i irregularitats.
De fet, Inspecció de Treball ha intensificat les inspeccions per tal de controlar els possibles fraus agilitzant la tramitació de les denúncies i intensificant els esforços per detectar-los.
Es produeix quan la treballadora està afectada per un ERTO de reducció de jornada i l’empresa l’obliga a treballar tota la jornada sencera.
L’empresa pressiona per obligar les treballadores afectades per un ERTO de suspensió a treballar de manera irregular, és a dir, sense contracte, ja que en situació d’ERTO el contracte queda suspès. Tampoc es cotitzen les hores treballades.
Un dels fraus en l’ERTO molt comú és la finalització del contracte temporal mentre l’ERTO segueix vigent. Durant la vigència de l’ERTO el contracte queda suspès i per tant, fins que la treballadora no es reincorpori al lloc de feina, el temps acordat al contracte no torna a computar.
Les vacances regulades a l’article 38 de l’Estatut de les Treballadores estableix que les vacances han de ser pactades, en funció del que estableixi el conveni col·lectiu d’aplicació, entre la treballadora i l’empresa. La treballadora ha de conèixer les dates de les vacances amb un mínim de 2 mesos d’antelació.
En cap cas, l’empresa pot obligar les treballadores a gaudir les vacances. En cas de desacord, es poden impugnar davant la jurisdicció social qui decidirà sobre el cas. El procediment és preferent i contra la resolució judicial no hi cap un recurs en contra.
Una de les condicions que s’estableix és la prohibició d’hores extraordinàries per part de la treballadora que s’hagi vist afectada per un ERTO. És important que al registre de jornada, obligatori des del 2019 reflecteixi la realitat de la jornada.
Davant de qualsevol irregularitat que l’empresa, les treballadores i qualsevol persona pot denunciar la situació davant la Inspecció de Treball. De fet, es pot denunciar a una empresa encara que no es formi part de la plantilla com a treballadora.
És molt important complir amb els requisits establerts de contingut per facilitar a la Inspecció de Treball la tasca d’investigació i comprovació dels fets denunciats que no estiguin sent investigats per un òrgan judicial.
Si una treballadora avisa que és un cas confirmat o bé un cas sospitós de la Covid-19, les persones responsables de l’empresa hauran de procedir a aplicar el protocol per aquesta actuació en concret.
L’empresa com a pas més important haurà de reforçar totes les mesures de prevenció que ja venia aplicant. Aquestes mesures són:
Personal sanitari dels serveis de prevenció col·laboren amb les autoritats de salut pública per poder dur a terme les tasques de recerca de contactes laborals estrets.
Persones amb les quals es comparteixen els descansos, per menjar, també si es comparteix els banys, dutxes, i també qualsevol descuit en l’ús de les mascaretes o qualsevol altre equip de protecció.
Quan es començaran a buscar els contactes estrets?
El més important a tenir en compte que la treballadora contagiada per la Covid- 19 no podrà ser sotmesa a cap tracte discriminatori per haver-se contagiat per la Covid-19.
En cas de trobar-nos al nostre domicili: La treballadora haurà de:
En cas de trobar-nos al nostre lloc de treball: La treballadora haurà de:
Si el resultat és negatiu: l’aïllament finalitzarà. Però si continuem amb símptomes el personal mèdica haurà de prendre el protocol necessari i si s’escau es continuaran realitzant les proves.
Si el resultat és positiu: hauran de ser supervisats per l’equip d’atenció primària. Cas de persones assimptomàtiques: s’haurà de mantenir l’aïllament fins que transcorrin 10 dies des de la data de la presa de la mostra pel diagnòstic.
El seguiment i alta hauran de ser supervisats per l’equip d’atenció primària.
Recorda: no has d'anar a treballar en cas de COVID19.
Al llarg d’aquest any de moment s’han comptat 581 accidents mortals a la feina. Moltes d’aquestes morts es podrien haver evitat si l’empresa apliques de manera estricta la norma de prevenció de riscos laborals.
La sinistralitat laboral és una xacra que ens trobem en el paradigma laboral. Cap persona hauria de perdre la vida per anar a treballar al seu lloc de treball i exercir les funcions pròpies que sorgeixen de la naturalesa del seu lloc de treball.
La protecció de la integritat física i mental de les persones treballadores ha de ser l’objectiu primordial de qualsevol empresa. La preservació i la seguretat de la vida de les persones treballadores no és cap joc. Un bon sistema que garanteixi la protecció i protegeixi a les persones treballadores dels riscos que es desprenen dels seus llocs de treball ha de ser de caràcter vinculant, preferent, primordial per les empreses. CAP empresa ha d’estar exempta de no complir amb la norma. Tampoc s’ha d’exonerar de responsabilitat aquelles empreses que infringeixin amb la normativa de prevenció de riscos laborals.
Les lleis de prevenció de riscos laborals no han de ser laxes. Una bona i estricta aplicació de la normativa podria evitar moltes morts que es produeixin dins de l’àmbit laboral.
Al llarg d'aquest any s'hi han produït 308.453 accidents de treball que van ser baixa laboral durant la jornada de treball. Aquesta xifra és més menor en cas dels accidents produïts durant els desplaçaments al centre de treball essent aquesta xifra de 40.409. Ambdues xifres han descendit respecte a les xifres comptades de l'any 2019.
Dels 308.453 accidents comptabilitzats durant la jornada de treball, 288.080 es van donar entre persones treballadores assalariades i 20.373 entre persones treballadores per compte propi.
De les 581 morts, 456 es van produir durant la jornada de treball i 87 en els desplaçaments al centre de treball. És alarmant, ja que, malgrat que la disminució de l'activitat laboral si comparem les mateixes dades respecte a l'any passat, ha augmentat el nombre d'accidents de treball i que han causat la mort de la persona treballadora durant la jornada laboral. Concretament 62 persones més respecte a l'any 2019.
El sector més afectat per la sinistralitat laboral és el sector agrari, a continuació el sector de la construcció, el sector de la indústria i finalment el sector de serveis.
La principal causa de mort essent 171 ve derivat dels riscos psicosocials.
Les condicions laborals precàries poden desencadenar patologies arribant a causar la mort de la persona treballadora sota el paraigua de riscos psicosocials:
Més informació sobre riscos psicosocials aquí.
Diferents actuacions per acabar amb aquesta xacra.
L’any 1989 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar i aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans.
Els Drets Humans són universals, inalienables i són inherents a totes les persones, cap persona per motiu de sexe, gènere, edat, raça, nacionalitat, ètnia, religió, orientació sexual, discapacitat, ideologia, pot ser privada dels drets humans els quals li són inherents com a persona.
Totes les persones tenim dret a viure una vida digna, una vida justa, una vida amb abudància, una vida plena i tenim el dret de fer-ho en qualsevol indret. Tenim dret a sentir-nos segures allà on anem.
Les persones tenim el dret de viure en llibertat i d’escollir la vida que volem viure. Cap persona ha de viure des de la submissió de la seva persona.
Per donar compliment els drets humans podem fer-ho les persones en el nostre dia a dia, però també són responsables les institucions públiques:
L’article 22 de la DUDH reconeix que:
Aquest dret no és compleix integraments a tots els estats i això provoca que tampoc s’estigui complint amb altres principis, com és el dret de l’habitatge recollit a l’article 25 de la mateixa Declaració.
Com podem les dones accedir en igualtat de condicions que els homes recollits a l’article 25 de la Declaració Unviersal si els nostres salaris són menors només pel simple fet de ser dones?
L’Institut de Drets Humans de Catalunya va presentar la Declaració Universal de Drets Humans Emergents.
Aquesta declaració tracta de revisar o bé de tenir en compte noves situacions que poden originar-se que estiguin privant de les persones de viure una vida digna i amb llibertat. Per exemple en el cas de desastres naturals causats pel medi ambient moltes persones es veuen privades de desplaçar-se obligatòriament i abandonar els seus llocs de vida a causa del canvi climàtic. Doncs la Declaració Universal de Drets Humans Emergents recull drets amb relació al medi ambient per evitar aquestes catàstrofes i evitar crisis de persones refugiades causades pel canvi climàtic.
A la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents ens presenten 10 principis:
S'ha d'entendre la lluita dels Drets Humans de forma transversal, atenen tots els drets, ja que, tots estan connectats entre ells.
És necessari una constant revisió de la Declaració Universal dels Drets Humans i de les actuacions de tots els poders dins d’un Estat estiguin actuant en àmbit més local o bé en àmbit nacional o bé supranacional per veure si realment estan donant compliment amb les seves actuacions a cadascun dels drets recollits en aquesta carta.
La lluita a favor dels Drets Humans ha de ser constant, transversal i han d’intervenir tots els poders públics i hem d’intervenir totes les persones. Els drets de les dones també són Drets Humans i sempre els col·lectius més vulnerables són aquells que més perjudicats en sortim.
Tant el pla de contingències com el protocol d’actuació en cas de covid-19 a l’empresa han de deixar clar la metodologia i els canals de comunicació per aquella treballadora que presenti simptomes compatibles amb la covid-19 abans d’anar a treballar.
En aquest article donem resposta a les principals preguntes que ens arriben.
Hauras de posar-te en contacte amb el servei públic de salut a través del programa La meva salut o contactant amb el seu CAP telefònicament, evitant sortir del seu domicili.
Si tens símptomes o has donat covid positiu a la prova has de notificar-ho a l'empresa perquè pugui adoptar les mesures necessàries en el centre de treball per a preservar la salut i integritat de la resta de companys.
Abans de sortir de casa, si no et trobes bé, ens febre o símptomes respiratoris (tos o sensació de falta d’aire) o altres símptomes relacionats amb la covid-19, hauras de comunicar-ho, via telefònica a qui estableixi el protocol d’actuació de la teva empresa. Igualment, hauras de comunicar si ha sigut contacte estret amb una persona infectada o estas a la espera dels resultats d’una prova de covid.
Si ets un contacte estret d’una persona covid positiva, tant l’empresa com el servei sanitari de salut pública t’informaran de la teva condició de contacte estret perquè prenguis les mesures d’aïllament necessàries fins que puguin fer-te la prova seguint les indicacions de l’autoritat sanitària
Recordant sempre que l’accés i tractament de les dades de salut de la persona treballadora, s’han de minimitzar en funció de la finalitat, però, segons la normativa sanitària, laboral i de prevenció de riscos laborals, l’empresa podrà tenir coneixement de les dades del personal necessàries imprescindibles per a garantir la seva salut i adoptar les mesures necessàries determinades per les autoritats competents, garantint el dret a la protecció de la salut de la resta del personal i evitant els contagis dins dels centres de treball que puguin propagar la malaltia al conjunt de la població i elaborar així plans de contingència a través del seu Servei de Prevenció de Riscos Laborals que siguin necessaris.
Si hi ha un risc greu de contagi, l’empresa està obligada a informar al més aviat possible a totes les persones treballadores afectades sobre aquest risc i prendre les mesures a adoptar en matèria de protecció.
Les treballadores tenen dret a ser informades de l’existència de casos en el seu centre de treball sempre preservant la intimitat de la persona malalta.
