Fa temps que ho alertem i les dades de l'Enquesta de Població Activa de l'INE així ho confirmen: les joves som el col·lectiu més perjudicat per la crisi econòmica causada per la COVID-19.
A Catalunya el nombre d'aturades joves ascendeix a 116.299. L'atur juvenil ha augmentat en 36.300 persones més que ara fa un any, el que suposa un increment el 45,43%. Trimestralment, hi ha 10.700 persones més que el darrer trimestre (+10,14%).
La taxa d'atur juvenil arriba fins al 38,12%, 11,9 punts percentuals més que el 2019 i 4,3 punts percentuals més que el trimestre anterior. A més, la taxa d'atur juvenil està 24,3 punts percentuals per sobre de la taxa d'atur general.
Pel que fa a la temporalitat, la taxa juvenil se situa en el 59,79%. Una taxa que és més de tres vegades la taxa de temporalitat general.
Les dades demostren que la COVID-19 ha estat devastadora per al mercat de treball (s'han destruït 137.500 llocs de feina), però també que ha damnificat especialment amb les joves. Som un dels col·lectius més vulnerables i no s'estan adoptant mesures per frenar les conseqüències que aquesta crisi està tenint a les nostres vides. Cal més inversió pública i mesures per compensar els sectors més afectats per la crisi, que coincideixen amb els sectors on més treballem les joves.
L'atur juvenil és un problema crònic de la nostra societat. És urgent derogar la totalitat de les reformes laborals, ja que s'ha demostrat sobradament que no només no han millorat el mercat laboral, sinó que han contribuït decisivament a augmentar la precarietat facilitant acomiadaments, amb períodes de prova excessius o permetent la modificació unilateral de les condicions laborals.
La precarietat juvenil és una problemàtica que no només afecta les joves, sinó que repercuteix en el gruix de la societat. Si no s'impulsen de manera immediata polítiques actives d'ocupació amb criteris que premiïn la contractació juvenil i es fomenti la visió juvenil als convenis col·lectius, les joves seguirem sent ciutadanes de segona a les quals ens espera un futur sense oportunitats.
És més necessari que mai que les joves ens organitzem contra els abusos del sistema capitalista i de les patronals, per tal de superar un sistema productiu que només pretén mantenir els beneficis d'uns pocs a costa de totes nosaltres.