La unió de dues persones en matrimoni o parella de fet és una decisió personal que com és evident, té conseqüències a la vida privada, però també afecta altres esferes.
T’ho expliquem!
La parella de fet és aquella unió de parella de dues persones que conviuen per un vincle afectiu anàleg al del matrimoni durant un període ininterromput d’un mínim de 2 anys o bé de menys si tenen descendència comuna (A Catalunya està regulat al llibre segon del Codi Civil de Catalunya).
El matrimoni és el vincle jurídic entre dues persones que origina una comunitat de vida en la qual les cònjuges han de respectar-se, actuar en interès de la família, guardar-se lleialtat, ajudar-se i prestar-se socors mutu. Està regulat al llibre segon del Codi Civil de Catalunya i s’estableix, si no hi ha pacte en contra, en règim de separació de béns.
Les persones unides en matrimoni es consideren com a unitat econòmica familiar i, per tant, poden tributar l’IRPF presentant una única declaració. En canvi, les persones unides en parella estable no es consideren unitat econòmica familiar i cada membre ha de presentar la declaració d’IRPF per separat.
Els convenis col·lectius regulen els permisos retribuïts. La seva gran majoria, per no dir la totalitat, tenen estipulat un permís de 15 dies en cas de matrimoni. En els casos de parella de fet, alguns convenis col·lectius ho fan extensible (de manera anàloga), però en tot cas, ho ha d’establir de manera expressa.
En relació amb altres permisos, com per exemple, permís per defunció, hospitalització de l’altre membre de la parella de fet, el conveni col·lectiu ha d’establir-ho també de manera expressa.
La situació d’unió en matrimoni o parella de fet, té afectacions pel que fa a les prestacions per desocupació.
En cas de parella de fet, la descendència de la seva parella no podran al·legar-se com a càrrega ni podran tenir-se en compte els seus ingressos per determinar si vostè té responsabilitats familiars.
En cas de matrimoni, si la seva cònjuge tingués descendència d'una altra relació i conviuen amb el matrimoni, formaran part de la unitat de convivència familiar. Això es podrà al·legar com a càrrega teva, sempre que siguin menors de 26 anys o majors amb discapacitat o siguin menors en acolliment. En aquests casos s'han de complir els requisits de no superar rendes superiors al 75% del salari mínim interprofessional.
Si has treballat per a la casa, pots beneficiar-te de la compensació econòmica per raó de treball.
En cas de matrimoni, en el règim de separació de béns, si una de les cònjuges ha treballat per a la casa substancialment més que l’altra, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre que en el moment de la separació, divorci, nul·litat o mort d’una de les cònjuges o, si s’escau, del cessament efectiu de la convivència, l’altra hagi obtingut un increment patrimonial superior. També, té dret a la compensació econòmica, la cònjugue que ha treballat per l’altra sense retribució o amb una retribució insuficient.
En cas de parella de fet, s’aplica de manera anàloga al matrimoni.
Altres articles que t'interessen: