Saps què és l'atur de llarga durada? T'has preguntat mai com afecta la cronificació de l'atur? En aquest article fem una aproximació a aquest fenomen!
L’aturada de llarga durada és la persona inscrita com a demandant d’ocupació, de forma ininterrompuda, durant un període superior a un any.
A Catalunya la població en situació de desocupació de llarga durada arriba aquest trimestre a les 148.200 persones (el 29,25% del total) i d’aquestes, el 55,47% porten més de 2 anys sense feina (82.200 persones).
La taxa d'atur a Espanya era d’un 13,78% al 2019. Un valor inferior a l'aconseguit l'any anterior i en descens des de l'inici de la recuperació econòmica al país, a partir de 2014. No obstant això, aquest percentatge continuava per sobre de l'aconseguit al 2008, amb valors notablement elevats en el cas de les dones.
En gran part d'Europa la desocupació conjuntural, cíclic (lligat a la fase contractiva del cicle econòmic), va acabar convertint-se en estructural. Específicament a Espanya va augmentar els nivells d'atur durant la recessió passada, que no va aconseguir baixar als nivells de 2008, tot i el procés de recuperació econòmica experimentat. A l'inici de 2008, menys de 2,2 milions de persones estaven a l'atur; a la fi de 2019, després de l'etapa expansiva, la xifra era de 3,2 milions.
En aquestes condicions aterra la pandèmia de la COVID-19 al 2020, impactant en el mercat laboral espanyol amb una pressió a l'alça en la taxa de desocupació, que puja fins al 14,41% a l'inici de 2020 i a l'15,33% en el segon trimestre, afectant aquest augment tant a homes com a dones. Segons l'EPA del segon trimestre de l'any, 3,37 milions de persones estaven a l'atur: 55.000 més que en el primer.
A la fi de 2019, 581.853 persones es trobaven registrades com a demandants d'ocupació des de fa més de 4 anys. Des de l'arribada de la pandèmia, el valor ha augmentat prop del 6% entre febrer i juny.
Amb la metodologia que fa servir l'INE per a l’enquesta EPA (seguint els criteris homologats internacionalment), per comptabilitzar a les persones en la categoria d'atur s'exigeixen tres requisits:
Les persones no ocupades, però que no compleixin aquests tres criteris, es consideren inactives, però no aturades. D'aquesta manera, hi ha qui han perdut la feina durant la pandèmia però, donada la situació de confinament, no han pogut complir amb el requisit de recerca activa d'ocupació, o bé no estan disponibles per a incorporar-se a una feina per raons de cura de persones dependents (gent gran, nens, persones amb discapacitat, ...), quedant fora del concepte d'atur, i incloses en el d'inactivitat, sota la denominació de persones actives potencials.
Així, les estadístiques de persones sense feina que en altres circumstàncies ho buscarien i estarien disposades a incorporar-se a un, es disparen des de 440.500 a finals de 2019 a 1.468.100 en el segon trimestre de 2020.
L'anterior doble crisi econòmica que va patir Espanya (en 2008-09 i 2011-12) va deixar evidència d'un dels greus problemes als quals de forma recurrent s'enfronta el nostre mercat laboral, que és l'atur estructural.
L’atur estructural és un tipus en concret d'atur, causat per canvis en l'estructura econòmica d'una o diverses empreses.
Ara, la crisi econòmica i de l'ocupació provocada pel coronavirus té el seu major risc social en l'extensió d'aquest atur estructural. Un atur que no va quedar curat després de l'anterior recessió i que ara amenaça amb expandir-se, a falta d'una resposta contundent per part dels governs a Europa que asseguri una decidida inversió en polítiques actives d'ocupació i una millora de l'eficàcia dels serveis públics d'ocupació.
Cal ressaltar que l'atur estructural afecta de manera més significativa a les persones més vulnerables en el mercat de treball, ja sigui per raó de gènere, edat o origen, entre altres causes. Això explica que les taxes d’atur de llarga durada siguin més elevades entre les dones i les majors de 55 anys.
Altres articles que t'interessen:
