11. 688,411 dones a l'estat espanyol han patit de violència masclista al llarg de les seves vides només pel fet de ser dones. El que suposa el 57,3% de dones. El col·lectiu més vulnerable són les dones entre els 16 i els 24 anys. En concret el 71,2% de les noies d’aquesta franja d’edat han patit violència.
Amb motiu del 25N estem analitzant les diferents dades sobre violència contra les dones, avui parlem de violència fora de l'àmbit de la parella i de les relacions sexeafectives.
El 13,4% declara haver patit violència física fora de la parella. El 8,7% de les enquestades declara haver-se produit abans de complir els 15 anys.
Entre les persones agressores més citades:
El 41,2 % reconeixen haver patit lesions a causa de la violència física per part d’una persona agressora fora de la parella.
El 6,5% de les dones majors de setze anys han sofert de violència sexual per part d'una persona amb la qual no han mantingut o no mantenen cap relació.
El 3,4% de les dones declara haver sigut víctimes de violència sexual durant la infància (menors de quinze anys).
Un 2,2% de les dones enquestades ha declarat haver estat violada.
De les dones que han patit de violència sexual fora de la parella han declarat:
El 49,6% de les dones que declaren haver sofert violència sexual fora de la parella afirmen que ha estat més d’una vegada i el 41% afirma que ha estat almenys un cop al mes.
Davant d’aquest escandalós percentatge el 50,4% de les dones afirmen haver estat víctimes de violència sexual fora de la parella almenys una vegada.
El 12,4% de les dones que han estat víctimes de violència sexual fora de la parella afirmen que ha participat més d’una persona.
El 59,1% de les dones que han contestat a l’enquesta han declarat que han estat violades dins de domicilis privats.
Només el 8% de les dones que han patit violència sexual fora de la parella ho han denunciat davant de la policia, la Guardia Civil o institucions judicials. Aquest percentatge s’incrementa un 3% a causa de les denúncies que també interposen altres persones o institucions.
Del restant de dones que no ha interposat cap denuncia es deu a diferents motius:
De les dones que han estat violades i no han interposat cap denúncia es deu als següents motius:
El 84% de les dones que han patit violència sexual no han sol·licitat ajuda a cap professional i el 67,2% de les dones que han estat violades tampoc ho han fet.
Molt poques dones busquen ajuda professional davant d’aquests fets. Només el 10,2% de les dones que han patit violència sexual han buscat ajuda psicològica i el 6,5% han sol·licitat ajuda mèdica. En el cas de dones víctimes de violació el 21,8% ha sol·licitat ajuda psicològica i el 14,4% han buscat ajuda mèdica.
El 26,6% de les dones que han patit violència sexual fora de la parella afirmen no haver-ho explicat a cap persona.
El 27,7% de les dones que han sofert de violència sexual fora de la parella han tingut pensaments suïcides. Aquesta xifra escandalosa s’incrementa en el cas de les dones que han estat violades en algun moment de la seva vida arribant així al 38,2%.
Donar visibilitat d’aquestes dades té per objectiu conscienciar de la violència que sofrim les dones pel simple fet de ser dones i de la importància de sumar forces de tots els agents socials per lluitar en contra qualsevol forma de violència exercida sobre les dones.
La lluita contra la violència no només s’ha de centrar una vegada ja s’ha produït el dany la lluita contra la violència s’ha de començar a construir per la prevenció de la conducta i evitar que es materialitzin aquestes conductes indesitjades i intolerants. La prevenció evitaria que es produeixin danys que costen la vida de moltes dones. Unes polítiques públiques que es poden projectar al canvi cultural de la societat, unes polítiques públiques on tots els agents que intervenen el canvi poden sumar els seus esforços per pal·liar aquesta situació tan desagradable i reeducar de nou a la societat amb uns valors més justos buscant el respecte i la tolerància entre tota la ciutadania.
