Els jocs d’apostes i d’atzar són una activitat d'oci considerada legal a l'estat espanyol i formen part d’un negoci molt lucratiu. De fet, la indústria del joc genera beneficis milionaris a Espanya (sobretot a causa de la proliferació de pàgines de joc online) com indica la Memòria d’activitat 2019 de la Dirección General de Ordenación del Juego.
Davant d’aquesta proliferació dels jocs d'apostes, l’administració ha de reaccionar. A Barcelona, el ple municipal va aprovar definitivament el passat mes de maig prohibir la creació de nous establiments. El consistori va aprovar el pla especial urbanístic amb l’objectiu de vetar la proliferació de nous locals de jocs d’atzar. A més, quan un d’aquests establiments tanqui, no se’n podrà obrir un de nou.
També el Reial Decret 958/2020, en vigor des del 30 d'agost de 2021, restringeix la publicitat dels jocs d'atzar i d'apostes en qualsevol suport publicitari.
Aquesta realitat s’ha d’abordar com una qüestió de salut pública, com alerta l’informe “El joc d’apostes i els danys associats. Marc conceptual” de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i per tant, és responsabilitat de les administracions públiques.
Els efectes negatius del joc d’apostes impacten negativament sobre la salut de les persones, en les famílies i societat en general. I les persones i col·lectius vulnerables o que es troben en situacions de vulnerabilitat tenen més risc. De fet, joves, dones, migrants i persones amb estatus socioeconòmic baix, persones a l’atur, persones sense llar, persones que viuen en barris desfavorits són col·lectius que tot i jugar menys pateixen més els danys i les conseqüències relacionades amb els jocs d’apostes.
Així doncs, podem afirmar que les circumstàncies materials (en l’àmbit personal i col·lectiu) de les persones influeixen en els danys i en les conseqüències.
És important remarcar que la relació individual que cada persona té amb el joc és determinant, però també ho són i en gran manera, la realitat socioeconòmica i els factors socials. Per tant, s‘ha d’abordar des d’una perspectiva de salut pública i no només com un problema individual sovint acompanyat d’estigma com vol fer-nos creure el sistema capitalista que es lucra enormement amb aquest negoci.
Per tant, no és casualitat que proliferin cases d’apostes justament en barris de classe obrera. La lògica que impera és escanyar a quin més necessita diners i amb més facilitat s’enganxarà al joc. I tot plegat és deliberadament un atac directe.
Segons la Memòria d’activitat de 2019 de la Dirección General de Ordenación del Juego, l’any 2019 va haver-hi 1.481.727 jugadores actives (el que suposa un increment del 8,36% respecte de l’any anterior) de les quals el 82,33% eren homes.
La franja d’edat on es concentra el gruix de participants va ser la de 26 a 35 anys (el 33,97% del total de jugadors) i l’activitat més prolífera van ser les apostes. Per últim, la despesa neta mitjana va ser de 533 euros (uns 44,46 euros a la setmana). Els participants de 18 a 25 anys van destinar 233 euros a l’any.
Per tant, les joves som el col·lectiu més exposat als efectes negatius de les cases d’apostes i jocs d’atzar.
Què en penses? Creus que les administracions haurien de prendre partit? Deixa'ns un comentari!
